01.07.15 – BLANES • Selva

Blanes incrementa el servei de socorrisme i salvament a les platges, on ja s’han fet 164 assistències aquest estiu

0
359

Coincidint amb l’1 de juliol, el servei de Protecció Civil disposarà de 22 efectius. Des del 13 de juny la majoria d’assistències han estat per petites contusions i alguna insolació ocasional


Vigilància a la platja de Blanes.
El Servei de Vigilància Salvament i Socorrisme (SVSS) de Protecció Civil incrementarà a partir de l’1 de juliol i fins al 13 de setembre el seu nombre d’efectius que, diàriament, garanteixen la seguretat dels banyistes a les platges de Blanes. D’aquesta manera, dels setze socorristes que hi havia fins ara, passarà a haver-n’hi vint-i-dos que actuen al voltant dels tres llocs de socors que hi ha distribuïts a la zona de vigilància. 
Coincidint amb aquestes dates, entraran en servei un total de set torres i cadires de vigilància que estan distribuïdes arreu de la franja marítima de control: les platges de S’Abanell, Blanes Centre i Cala Bona. Aquesta atenció es complementa amb patrulles que, al llarg del dia, van fent recorreguts a peu vorejant les platges per fer un control més efectiu, juntament amb els coordinadors del servei, que efectuen la supervisió continuada de les zones desplaçant-se en bicicleta. 
També es posarà en marxa l’atenció a les persones amb mobilitat reduïda que s’ofereix al Lloc ce Socors de S’Abanell. Es tracta de la cadira amfíbia, un servei especialment apreciat pels usuaris, ja que els permet poder banyar-se a mar obert amb total llibertat i seguretat. Això és perquè durant tot el procés, en tot moment, la persona és atesa per un socorrista que està amatent a qualsevol cosa en què pugui ajudar-lo. 
Un total de 164 assistències en 17 dies de funcionament 
D’ençà del 13 de juny –dia en què es va posar en marxa el Servei de Vigilància Salvament i Socorrisme de Blanes aquest 2015-, i fins aquest passat 29 de juny, s’han fet un total de 164 assistències. La major part, amb 102, s’han fet al lloc de socors de Cala Bona, mentre que a l’emplaçament de la platja de Blanes Centre n’hi ha hagut 35, i al mòdul d’atenció de S’Abanell 27. 
La major part han estat casos relacionats amb talls produïts a les roques, així com per extreure punxes de garota. També s’ha hagut de tractar alguna persona per casos d’insolació o marejos, i molt poques incidències relacionades amb la presència de meduses que en altres anys havia generat el major nombre de serveis. 
Aquests darrers dies, coincidint amb l’etapa més forta de l’onada de calor de finals de juny, s’han incrementat les patrulles a peu dels socorristes arreu de les platges per estar especialment atents a possibles casos d’insolacions o marejos. Els nois i noies del Servei de Vigilància Salvament i Socorrisme han estat donant consells pràctics als banyistes i han controlat l’estona que s’hi estaven, sobretot pel que fa als grups de risc: infants i gent gran. 
Les platges de Blanes, Territori Cardioprotegit 
Del total de 164 assistències que s’han fet durant els primers dies de funcionament del servei, no n’hi ha hagut cap relacionada amb dolències cardíaques. Fins al moment, tampoc s’ha hagut de fer cap evacuació a un centre sanitari a causa de l’estat crític que poguessin presentar els atesos. L’any passat es van haver de traslladar a l’hospital un total de 15 persones, dues d’elles relacionades amb alguna complicació cardíaca. La major part es van evacuar en ambulància, així com també en helicòpters medicalitzats a causa de la seva gravetat, o bé per l’especificitat del tipus d’assistència que havia de rebre. 
I és que un dels aspectes en què es té especial cura a les platges de Blanes, que fan que el servei continuï sent pioner arreu de l’estat espanyol, és que són Territori Cardioprotegit. No tan sols perquè els socorristes han assistit a un curs especialitzat adreçat exclusivament al personal d’emergències per a la utilització dels DEA, desfibril·lador extern automàtic. 
Els efectius del SVSS disposen d’un total de 6 DEA al seu abast: 3 estan distribuïts en cada lloc de socors, 2 altres formen part de l’equipament dels vehicles de Protecció Civil, i el sisè està implementat a l’Oficina de Turisme d’Els Pins, molt a prop de la platja, i en plena zona turística. A banda d’aquests desfibril·ladors mòbils, també n’hi ha 5 de fixes, situats a les columnes situades molt a la vora de la platja on els podrien necessitar.Per tant, en cas de necessitat, els efectius del servei poden tenir al seu abast fins a 11 DEAs. 
El curs d’utilització d’aquests aparells els ha impartit la Universitat de Girona a través del programa de Dipsalut –l’organisme autònom de salut de la Diputació de Girona, que també ha facilitat els aparells-, i ha format els socorristes de Blanes tant en el seu ús com en la Reanimació Cardiopulmonar (RCP) que complementa l’aprenentatge. Es tracta d’una formació específica per a personal d’emergències, diferent al què s’imparteix a la ciutadania en general perquè aprengui a utilitzar els DEA públics. 
Un dels Llocs de Socors renovat i nova embarcació de vigilància i rescat 
Aquest estiu el servei que coordina Protecció Civil de l’Ajuntament de Blanes ha inclòs dues novetats destacades respecte l’any passat. Una d’elles és la renovació que s’ha fet d’un dels tres llocs de socors amb que treballa el Servei de Vigilància Salvament i Socorrisme. Es tracta de la caseta d’obra que hi ha a Cala Bona, que durant els darrers mesos s’ha renovat de cap i de nou, amb una inversió d’uns 35.000€. 
L’altra novetat d’aquest 2015 és la nova embarcació que s’ha comprat per fer vigilància i rescats. Es tracta d’una barca semi-rígida que ha significat un cost d’uns 15.000 euros, dels quals una part ha estat subvencionada per la Diputació de Girona. El preu de la nova embarcació és inferior al què és habitual, ja que s’han pogut aprofitar alguns dels elements de l’anterior vehicle aquàtic que hi havia en funcionament, com ara el motor i el sistema de comandament. 

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí

Alcaldes.eu es reserva el dret de revisar els comentaris i de no publicar-los en cas de no ser apropiats.