El govern impulsa un Pacte Nacional per la Llengua en vista del retrocés de l’ús generalitzat del català
Inclou actuacions en deu àmbits per revisar a fons el model de política lingüística caduc de fa 40 anys
Sense un estat fort que la protegeixi, amb un model d’immersió lingüística caduc i la tossuda realitat que ha portat nous fluxos migratoris, la globalització econòmica, un creixement del turisme i una revolució tecnològica que afecta les maneres de consumir productes audiovisuals, entre altres, han encès les alarmes sobre l’estat de salut de la llengua catalana. El govern vol donar un tomb, 40 anys després, al model de política lingüística en constatar que “no hem assolit els mínims en què ens vam comprometre els primers anys de la democràcia” per aconseguir uns mínims de coneixement generalitzat i un ús normal del català. Ho deia la consellera de Cultura, Natàlia Garriga, en comissió parlamentària el 2 de juliol, i ho refermava divuit dies després al ple on exposava les línies mestres del Pacte Nacional per la Llengua que volen impulsar aquesta legislatura –debat que tot just obre als partits i entitats– que reverteixi aquesta situació i posin al dia els “mecanismes de promoció i protecció de la llengua en tots els àmbits”.
