Aquesta és una de les dades que es desprèn del primer Pla de Màrqueting Turístic elaborat per encàrrec de l’Ajuntament de Blanes, que s’ha presentat avui al Consell Municipal de Turisme
Presentació del Pla de Màrketing.
Ahir 17 d’octubre a la tarda es va presentar al Consell Municipal de Turisme de Blanes –format per representants de les empreses del sector i dels grups polítics municipals- les conclusions del Pla de Màrqueting de Turisme elaborat per encàrrec de l’Ajuntament de Blanes. Es tracta del primer estudi d’aquestes característiques que s’ha realitzat en aquest municipi de la Costa Brava.
L’alcalde de Blanes, Miquel Lupiáñez, acompanyat de la regidora de Promoció de la Ciutat, Turisme, Fires, Comerç i Empresa, Dafne Galvany, han encapçalat la presentació, destacant l’important pas endavant que ha significat dur a terme aquest projecte, que servirà per tenir una fotografia sobre l’estat de la qüestió i seure les bases per millorar el futur. L’estudi l’ha confeccionat l’empresa Chias Màrqueting i s’ha estat treballat des del març fins al setembre, i ha suposat un cost de 25.000€.
En general, el treball recomana que es faci un canvi respecte com s’afronten les estratègies turístiques, sumant els esforços dels sectors públic i privat. També s’assenyala que Blanes, en general, adoleix d’una manca de determinació: ni els empresaris ni l’administració pública no s’acaben de creure del tot que Blanes és una població turística, un dels sectors econòmics més destacats.
El Pla de Màrqueting Turístic de Blanes consta de tres fases: anàlisis i diagnòstic de la situació actual, formulació estratègica i els plans operacionals. Una de les primeres informacions remarcables que s’hi recull és que per conèixer l’impacte del turisme en la població no es disposa de dades fiables, ja que només n’hi ha de l’Institut Nacional d’Estadística, però daten de l’any 2014.
Bones perspectives de creixement del sector turístic
Segons aquestes dades, durant l’any 2013 el turisme va deixar a Blanes uns 188 milions d’euros de despesa directa, sense comptar la realitzada pels excursionistes o els visitants del dia. Respecte el rànquing de productes més destacats del municipi que compten amb un nivell d’atracció mitjà-alt s’hi inclouen: el Concurs Internacional de Focs d’Artifici, la Ciutat Esportiva Blanes, el Jardí Botànic Marimurtra i les platges guardonades amb la Bandera Blava de Qualitat Mediambiental.
El grau d’aprofitament dels productes turístics avui dia es considera molt baix en comparació amb altres destinacions referents, ja que a Blanes és del 22%. Abans que això pugui arribar a desanimar, aquesta xifra es considera tot un al·licient, ja que significa que permet assegurar que la destinació pot plantejar-se objectius de creixement ambiciosos si millora els seus productes turístics.
Precisament a l’hora de fer un llistat de punts forts i punts febles, el primer d’ells és la mateixa elaboració del Pla de Màrqueting: l’enquesta realitzada entre el sector públic i privat que s’ha realitzat formant part del treball indica que això ja és una prova de la voluntat clara de millorar en el turisme, una aposta que ha fet l’administració pública. La ubicació de Blanes com a portal de la Costa Brava, les platges i el mar, el turisme familiar, el potencial històric, el turisme esportiu i la Tordera com espai natural a potenciar en són d’altres.
Per contra, com a punts febles s’hi inclou la manca de lideratge turístic que pateix Blanes, una imatge de destinació que no s’ha renovat, l’estat en què es troba la zona dels Pins (on s’allotgen majoritàriament els turistes), la manca d’aparcament al centre, els horaris comercials i poc aprofitament dels valors amb què compta la vila. També s’assenyala la manca d’hotels als Pins i al centre, així com la necessitat de millorar la qualitat dels actuals.
El Decàleg Turístic de Blanes: el top ten de la vila
Al no comptar amb una informació més exacta sobre la despesa que fa el visitant de Blanes a la destinació, la recomanació de l’empresa és que, atenent a les dades referides al 2013 -quan el turisme va deixar a la ciutat uns 188 M€ aproximats de despesa directa-, s’inverteixin 375.000 €/any en accions de promoció. Aquesta xifra significa un 0’2% dels 188 M€ d’ingressos, i es traduiran en un total de 61 accions proposades a dur a terme d’aquí al 2020.
L’estudi planteja una estratègia de comunicació que ajudi a posicionar millor la destinació en base a diversos ingredients. Un d’ells és el Decàleg, un argumentari detallat que descriu les característiques i diferències de l’oferta turística general de Blanes, els valors pels quals el públic objectiu escollirà aquesta destinació front la competència.
El primer punt del decàleg turístic és que la Costa Brava comença a Blanes, apel·lant a un prestigi territorial. També destaca que les platges i cales amb bandera blava gaudeixen d’una qualitat mediambiental i paisatgística envejables; els vestigis històrics d’una vila amb més de 1000 anys d’història, principalment amb l’empremta dels Vescomtes de Cabrera; i l’al·licient de ser una vila mediterrània i marinera que combina activitat pesquera i esportiva.
Els següents tres elements que recull el decàleg són l’atractiu paisatgístic i natural del Jardí Botànic Marimurtra i el Jardí Pinya de Rosa, així com el fet de ser una Vila Florida; haver estat la inspiració d’escriptors i artistes com Ruyra, Alemany, Bolaño, Maragall o Planells; i el Concurs Internacional de Focs d’Artifici. Per últim, els tres darrers són la Ciutat Esportiva Blanes, un espai singular amb capacitat per incloure tant esdeveniments esportius com musicals, d’empresa, etc.; la varietat i qualitat dels productes de la terra i del mar com atractius gastronòmics; i el fet de ser una ciutat turística, comercial i de serveis.
Productes per millorar i propostes de creació de nous atractius
La part final del Pla de Màrqueting Turístic de Blanes inclou 4 productes que es recomana millorar i 6 propostes de nous atractius. Respecte als 4 primers, tots ells ja existeixen actualment, es consideren importants per construir la identitat de la destinació pel seu alt valor potencial, però també s’indica que pateixen importants dèficits d’estructuració que caldria corregir. Per ordre de priorització són: la zona turística d’Els Pins; la desembocadura de la Tordera; els camins de ronda i el Concurs Internacional de Focs d’Artifici.
Pel que fa a propostes de nous productes, s’especifica que estan orientats a millorar la diversificació i la qualitat de l’oferta turística; reduir l’estacionalitat i millorar l’ocupació i la despesa en la destinació; captar nous perfils de visitants; i assolir major notorietat i quota de veu com a destinació turística. En total són 6: creació del Museu dels Focs de Catalunya; la Sala de Concerts de la Costa Brava; els Miradors de la Costa Brava; la Fira d l’Equipament Esportiu; la Setmana Bolaño de Poesia; i l’Espai d’Interpretació “Blanes i el Mar”.
En un altre ordre de qüestions, també es proposa revisar la marca turística (el logotip que identifica turísticament el municipi). L’estudi recomana que es faci un tractament cromàtic que li confereixi més alegria i lluminositat, el què es coneix com ajustaments de marca.
Proposta d’Objectius: places, ocupació i despesa mitjana
Font: Institut Nacional d’Estadística 2014.
