La consellera Meritxell Borràs celebra que “el Govern podrà seguir actuant a favor de les persones més vulnerables, mobilitzant habitatge de lloguer i adquirint diners per ampliar l’habitatge públic”
La consellera Borràs valora davant dels mitjans l’aixecament de la suspensió de la llei de l’impost de pisos buits per part del TC.
La consellera de Governació, Administracions Públiques i Habitatge, Meritxell Borràs, ha valorat avui la decisió del Tribunal Constitucional d’aixecar la suspensió de l’impost de pisos buits que va dictar el passat mes de maig arran del recurs presentat pel Govern espanyol. Borràs ha subratllat que la decisió del TC evidencia “la bel·ligerància del Govern espanyol enfront de qualsevol llei catalana”, sense tenir en compte si les normes que volen suspendre afecten col·lectius vulnerables com aquells que tenen dificultats per accedir a un habitatge.
Borràs ha celebrat que la decisió del TC permetrà al Govern “seguir actuant a favor de les persones més vulnerables, mobilitzant habitatge de lloguer, i recaptar diners per adquirir pisos i ampliar l’habitatge públic”. La titular de Governació ha qualificat la llei que regula aquest impost d’ “avançada” i ha recordat que es va crear per mobilitzar els milers de pisos buits que hi ha a Catalunya en mans de grans tenidors.
La consellera també ha subratllat que l’impost només el paguen aquelles empreses i entitats financeres amb un gran nombre d’habitatges, que fa més de dos anys que estan buits sense causa justificada i que estan en algun dels municipis amb alta demanda d’habitatge. L’objectiu de l’impost, ha dit, és incentivar que aquests pisos surtin a lloguer o, en cas de tenir-los buits i tancats, que paguin un impost que va en benefici de les polítiques d’habitatge.
En aquest sentit, Borràs ha remarcat que els ingressos d’aquest impost -que es va liquidar per primera vegada el març d’aquest any- han estat d’11,3 milions d’euros, que es destinaran a la compra de 260 pisos per ampliar el parc públic del país i destinar-los a lloguer social. Així mateix, la consellera ha assegurat que arran de l’impost, “les entitats bancàries mobilitzen més fàcilment els seus habitatges buits i els posen a lloguer ”.
De cara a la recaptació de l’any 2016, el Govern preveu obtenir uns 14,3 milions d’euros. Aquesta xifra s’ha calculat tenint en compte que, amb l’actual legislació, hi ha 72 municipis amb demanda d’habitatge acreditada on es pot aplicar l’impost. Quan s’aprovi la nova llei que ha de substituir els punts suspesos pel TC de la llei 24/2015, de mesures urgents per afrontar l’emergència en l’àmbit de l’ habitatge i la pobresa energètica, aquest llistat de poblacions s’incrementarà fins a 234, i per tant, la quantitat recaptada podrà ser superior.
L’impost grava l’incompliment de la funció social de la propietat d’immobles buits com a dret fonamental que figura tant en l’Estatut d’autonomia de Catalunya com en la Constitució espanyola i en la normativa internacional. En aquest sentit, el tribut afecta els habitatges desocupats de manera permanent durant més de dos anys sense causa justificada. En queden exemptes les entitats del tercer sector de la Xarxa d’habitatges d’inserció, així com les entitats inscrites al registre d’entitats i establiments de serveis socials. Tampoc s’aplica als habitatges situats en zones d’escassa demanda acreditada, als posats a disposició de programes socials d’habitatge o als apartaments turístics.
