L’ACM demana que la Llei determini clarament qui fa què i qui ho paga amb un comú denominador: servir als ciutadans el millor possible.
Miquel Buch, president de l’ACM i alcalde de Premià de Mar.
L’Associació Catalana de Municipis i Comarques demana que la Llei de Governs Locals catalana determini clarament qui fa què i qui ho paga amb un comú denominador: servir als ciutadans el millor possible. El president de l’ACM, Miquel Buch, ha reclamat que l’entorn, referint-se a la Llei de Racionalització i Sostenibilitat de l’Administració Local (LRSAL), no suposi fer una malla llei de règim local catalana.
L’Alcalde de Premià de Mar, Miquel Buch, ha comparegut aquest matí al Parlament de Catalunya davant la Comissió d’Afers Institucionals que debat la futura Llei de Règim Local de Catalunya (LLGLC). Ha exposat el punt de vista de l’ACM sobre la futura llei catalana que ha de ser “una eina potent, feta amb consens i bona per al bé dels ciutadans”. Tot i això, ha alertat que els entorns poden malmetre l’objectiu final d’aquesta llei perquè ha estat feta en paral•lel als avantprojectes de la Llei de Racionalització i Sostenibilitat de l’Administració local. “La LLGLC va ser dissenyada inicialment amb l’objectiu que la LRSAL respectés les competències catalanes, però aquest respecte es va trencar després que s’establís una pregunta i una data per la consulta”, ha lamentat Buch.
L’Alcalde de Premià de Mar, Miquel Buch, ha comparegut aquest matí al Parlament de Catalunya davant la Comissió d’Afers Institucionals que debat la futura Llei de Règim Local de Catalunya (LLGLC). Ha exposat el punt de vista de l’ACM sobre la futura llei catalana que ha de ser “una eina potent, feta amb consens i bona per al bé dels ciutadans”. Tot i això, ha alertat que els entorns poden malmetre l’objectiu final d’aquesta llei perquè ha estat feta en paral•lel als avantprojectes de la Llei de Racionalització i Sostenibilitat de l’Administració local. “La LLGLC va ser dissenyada inicialment amb l’objectiu que la LRSAL respectés les competències catalanes, però aquest respecte es va trencar després que s’establís una pregunta i una data per la consulta”, ha lamentat Buch.
Davant la intromissió de la llei espanyola, des de l’ACM es considera que la Llei de Governs Locals catalana ha d’introduir i debatre de nou canvis estructurals per tal que no quedi sotmesa a la reglamentació espanyola. I s’espera que la LRSAL quedi derogada a partir del recurs al Tribunal Constitucional presentat pel Govern català i els ajuntaments. Ha recordat que ja hi ha més de 750 ajuntaments que estan en procés de presentar-lo.
El president de l’ACM ha anunciat que properament presentarà al Parlament un document en relació a la LLGLC on es detallaran aspectes com la distribució competencial i territorial, la regulació orgànica i el rol de l’alcalde i el de l’oposició, juntament amb l’accés de la ciutadania a l’administració electrònica o l’afectació municipal de la Llei de transparència.
L’alcalde de Premià de Mar ha apuntat també que la llei ha d’anar acompanyada d’una Llei de Finances Locals. Mentrestant, ha fet una crida als diputats i diputades a revisar les diferents lleis que van ser aprovades pel Parlament de Catalunya en èpoques d’opulència. En aquest sentit, ha recordat que les entitats municipalistes ja van enviar l’any 2011 una relació de lleis que eren susceptibles de ser revisades. “Lleis que si han estat transferides als Ajuntaments, han d’anar acompanyades de la seva partida econòmica corresponent”.
Pel que fa als estàndards de qualitat que determina la LLGLC, el president Buch ha demanat als presents que no oblidin que cal tenir molt clar la diversitat i la naturalesa de cada municipi. “El cost econòmic no es pot vincular amb la població, sinó que s’ha de vincular amb altres realitats existents del nostre país”. En aquest sentit, segons una enquesta feta per l’ACM al desembre de 2013, el 52% dels catalans i catalanes tenen una opinió molt positiva dels serveis socials que presten els seus ajuntaments. Una satisfacció que creix considerablement en municipis de menys de 20.000 habitants (fins al 60%). “En municipis petits, la proximitat suposa una millor qualitat de prestació de serveis”, conclou Buch.
El president de l’ACM ha finalitzat la seva intervenció demanant als diputats tornar a comparèixer per tal d’exposar més àmpliament les propostes de l’ACM per aquesta llei.
