Pocs pobles poden presumir de passar, en només trenta anys, de tenir 7.077 habitants, al 1960, a 21.738 el 1990. La presència d’indústria tèxtil n’és la principal causant, i actualment hi ha censats prop de 30.000 saltencs; i això que estan escampats en una àrea relativament petita: 6’5 km2. Segon municipi en importància de la comarca del Gironès, Salt està travessat pel riu Ter i encara que és, com la immensa majoria de pobles, molt antic, els primers testimonis escrits de la seva existència daten de l’any del Senyor del 823. Pel que fa al seu nom, sembla que prové del llatí Salto, nom que es donava a un tipus de propietat de la terra documentat des de l’època romana.
“Quan et dediques a la política municipal, malgrat tots els inconvenients, la feina que comporta, els maldecaps… tens capacitat de transformació del que veus. Sovint hi ha dificultats, però tot acaba valent la pena”
“Amb els quatre anys que dura una legislatura no tens massa temps per fer res. La política municipal fa que et passis el primer any mirant de posar-te al corrent de tot el que ha quedat penjat. I després, quan ho has enllestit, començar allò que tenies pensat”
“Ens hem centrat en polítiques que afavoreixin la integració i la convivència, que millorin la seguretat ciutadana. Convivència i seguretat ciutadana sovint són dos elements que van molt de la mà. I convé tenir-los ben presents”
Tot i la seva joventut, vostè ja és tota una veterana.
El tema de la política em ve una mica de família perquè el meu pare va ser Regidor de l’Ajuntament entre l’any 1991 i el 1999. I aquestes inquietuds s’han viscut des de la família, sempre amb la necessitat de poder donar servei al teu poble i sempre des de l’àmbit municipal, que és el que exclusivament hem treballat, i que és el que representa el contacte més directe amb els ciutadants.
A què atribueix el fet que els saltencs i saltenques confiessin en vostè?
Bé, això els hauria de preguntar a ells (rialles). Crec, però, que una de les coses que es va valorar va ser la proximitat. A diferència del que entenem sempre com a poder, que visualitzem en algú, home i d’una determinada edat, jo vaig aportar joventut i també el fet de ser dona, el que implica una sensibilitat diferent, que no vull dir que sigui ni millor ni pitjor. Com a punts en contra, doncs el fet que no tenia experiència com Alcaldessa, tot i que ja havia estat Regidora, però això ja se sap que se supera amb el temps.
Però el càrrec va comportar que deixés d’exercir l’advocacia. Li serà fàcil tornar?
El dia a dia d’un Ajuntament és certament dur, complicat, i comporta un ritme bastant estressant. I a mi, però, no m’espanta la feina i m’hi trobo molt a gust. Ja passa, això. Hi ha qui neix per estar sempre actiu, amb coses pendents per fer. Per altra banda, ja fa tres anys i mig que no exerceixo, així que ara em dedico només a l’Alcaldia. El dia que hagi de deixar-ho ja veurem què fem, però de moment, no m’ho plantejo. Et sents tan absorbit per la feina que no hi penses.
El ser conscient que un dia deixarà la política diu molt a favor de vostè.
Estem aquí de pas, encara que hi hagi qui no ho vulgui admetre. I tot i que, més enllà de la feina municipal, no tingui res, tampoc m’espanta, perquè tota l’experiència que vas adquirint de gestió, et dóna un know how i unes possibilitats futures que no tindràs a cap altre lloc. No tinc ganes d’apoltronar-me, així que sempre que vulguin comptar a nivell de partit o de ciutadania amb la meva feina em tindran. I si no, intentaré incorporar-me amb la màxima normalitat possible a la vida laboral.
Però la seva tasca política no acaba en el món municipal.
Si, n’hi poden haver d’altres. De moment, és aquí el meu compromís i la meva responsabilitat; i complir-lo, com a mínim, fins que tornin a haver eleccions municipals. I si em volen renovar la confiança, doncs endavant: tinc ganes de tornar-me a presentar a les pròximes eleccions l’any 2011.
Altres alcaldes ens diuen que quatre anys és poc temps per a un projecte polític.
Si, amb quatre anys no tens massa temps per fer res. I ja no parlem d’aquestes alcaldies que es reparteixen dos anys i dos anys. I és que la política municipal va així: et passes el primer any mirant de posar-te al corrent de tot el que ha quedat penjat. I després, quan ho has enllestit, començar allò que tenies en perspectiva per desenvolupar. Però en tres anys és impossible.
I parlant de projectes. Amb quins va començar?
Quan vaig començar aquest mandat, ja vaig dir que aquesta seria la legislatura de les petites coses i dels petits detalls, perquè ens estàvem trobant que veníem d’una situació econòmica ja complicada, amb un pla de sanejament a l’Ajuntament. No volíem, per tant, assumir grans reptes, ni crear grans infraestructures o equipaments. D’altra banda, nosaltres tenim una realitat difícil i complicada, l’alt percentatge d’immigració i el que comporta de convivència.
I aquestes petites coses a les que es refereix, quines són?
N’hi ha moltes. Com que estem dins del pla de barris, a banda de les reurbanitzacions de carrers del centre, ens hem centrat en polítiques que afavoreixin la integració i la convivència, que millorin la seguretat ciutadana. Convivència i seguretat ciutadana sovint són dos elements que van molt de la mà. Això i d’altres elements com per exemple la teleassistència per a la gent gran, són aquella mena de projectes que no són grans titulars però que van fent una mica de forat per anar millorant la convivència.
Ha mencionat dos cops el tema de la convivència.
És un tema important. Se li ha de posar la banya per tal de solucionar-ho. Això no requereix de gran inversions, cert, però és una problemàtica que cal solucionar. Amb el dia a dia, escoltant a la gent, estant pel que es necessita.
Tan prioritari és aquest tema?
Aquí a Salt hem viscut la immigració amb molta intensitat. Pensi que a l’any 1999 teníem un 3,2% d’immigrants, i vuit anys més tard, gairebé a un 40%. La comunitat més gran és la magrebina, un 60% del total, seguida de la subsahariana i la llatinoamericana. I la causa ha estat el mercat de l’habitatge. Pensi que la primera onada migratòria que havia rebut Salt venia d’Andalusia i Extremadura, i amb els anys, havia evolucionat econòmicament, tenint possibilitats d’accedir a habitatges en millors condicions.
I amb els anys, han vingut altres immigrants.
Els habitatges de primera acollida havien quedat buits i han tornat a estar ocupats per aquesta segona onada. I el que nosaltres volem es intentar que hi hagi el màxim d’integració per afavorir la convivència, per a que els problemes que sorgeixen de la crisi econòmica no afectin extraordinàriament i puguem mantenir aquest nivell de benestar.
Deu ser difícil. I amb la crisi més.
Ens trobem per exemple que moltes propietats de comunitaris tenen dificultats per fer front a les seves despeses habituals perquè hi ha gent que no pot pagar. Doncs al respecte hem creat un programa, que ja funcionava, de mediació amb les comunitats, intentant informar de les responsabilitats dels propietaris, i procurant sanejar a aquelles comunitats que tenen problemes.
Tot i la importància que ja té Salt, sempre heu estat molt lligats amb Girona.
Hi vam estar annexionats uns quants anys, des del 1968 fins al 1983. Val a dir que aquesta unió sempre l’hem viscut de manera traumàtica, perquè Girona era la capital i nosaltres una mica com un barri, on els serveis que necessitàvem no acabaven d’arribar. D’aquí el moviment que hi va haver per aconseguir la independència l’any 83. Però no tot es va arreglar aquí. Girona encara és la ciutat que assumeix tots aquells serveis que nosaltres no podem tenir.
I això hauria de canviar.
Naturalment. Crec que aquesta visió s’ha d’anar canviant i cal viure la proximitat amb Girona d’una manera positiva, gairebé com un complement d’una ciutat que tampoc podrà assumir tots els serveis.
Com per exemple?
Doncs, no sé, abans l’Hospital Santa Caterina estava a Girona, i Salt tenia un psiquiàtric, d’aquí que se’l conegués com el “poble dels bojos”. Doncs des de fa un temps hi ha un marc hospitalari que acull diversos centres, i que tot plegat ajuda a crear una unió. També el fet d’estar al costat de Girona amb una infraestructura com l’AP 7 ens ha permès tenir l’espai gironès, un centre comercial que és potent i referent a comarques gironines. O el Centre d’Arts Escèniques, un projecte europeu que suposarà una inversió de tres anys i 4 milions d’euros. El tema de la capitalitat, doncs, no s’ha de viure de manera negativa sinó com a part d’un enriquiment mutu.
Parlem de projectes de futur?
A banda de les problemes del dia a dia, penso que una de les coses que estant en la ment de tots és fer el possible per esponjar el territori. Fer el possible per convertir el centre en un lloc que no estigui tan massificat i trobar una millor distribució pels barris per a què la gent visqui amb dignitat i amb ganes de quedar-s’hi. Aquí, evidentment s’hi han d’implicar necessàriament altres administracions perquè tot plegat comporta la compra d’habitatges i la seva recol·locació. És una transformació urbanística. Difícil, però cal fer-la.
Difícil suposo pel tema de les inversions.
No, no, el problema no són les inversions, el problema està en cóm es manté el que està fet. Tots els serveis municipals, les escoles, els CAP’s, la infraestructura que s’ha creat, com es pot mantenir, si a més coincideix amb una crisi econòmica?
Malgrat els problemes, se la veu molt implicada en Salt. Què recomanaria a la gent jove que té inquietuds envers el municipi?
Miri, quan vaig començar a entrar en política i començava a veure el que suposava militar en un partit, vaig llegir un llibre que es diu Carta a un jove polític d’Antoni Dalmau. Crec que tots els joves que tinguin un mínim interès en això se l’haurien de llegir perquè s’hi veuen moltes intencions. Quan et dediques a la política municipal, malgrat tots els inconvenients, la feina que comporta, els maldecaps… tens capacitat de transformació del que veus.
No tot acaba essent tan fàcil.
Sí, és veritat. També crea frustració perquè quan s’arriba a l’alcaldia t’agradaria canviar-ho tot, però realment no tens molta capacitat i els recursos sempre t’acaben limitant. Però si tens il·lusió i ganes, que és el més important, i encara que hi hagi dificultats, si alguna cosa pots canviar acabarà essent satisfactori. I en certa manera, ja et sentiràs realitzat.
