Amb un municipi que no passa dels 4 km2 de superfície i que amb un segle no ha triplicat la seva població (que ara se situa en 3.600 habitants), Hostalric és un poble del sud de la comarca de La Selva, a l’esquerra del riu Tordera. I malgrat la seva petitesa, no es pot negar la seva importància: a l’antiguitat va ser una zona de pas obligat a la ruta nord-sud i l’únic camí entre Girona i Barcelona. Amb una economia de regadiu basada també en l’explotació forestal, ramaderia, indústria química, alimentària i paperera, entre els seus llocs d’interès hi ha el Castell, un Recinte emmurallat amb 8 torres, una Església del segle XVII, i una xarxa de túnels soterranis que travessen el nucli antic.
“Un gran avantatge de la política municipal és la proximitat, saber que la gent pot veure a l’alcalde treballar com qualsevol altre, però amb més ganes, amb il·lusió. Penso que per dedicar tantes hores a un poble, ho has de portar dins”
“Volem importar la Città Slow, aquest moviment originari d’Itàlia que s’ha anat posicionant cap a municipis petits i tranquils que fomenten la recuperació del patrimoni, dels productes de la terra, i una mica la vida sana”
“A vegades perdem una mica el nord i oblidem que les grans infraestructures són necessàries, sí, però el que vol la gent és que li arreglis aquella vorera que s’ha fet malbé, que es netegi la plaça del centre, que es tallin les herbes que fan nosa”
La seva carrera política és una mostra ben notable de perseverança.
Penso que a l’haver sortit escollit alcalde va ser una mena de premi a la feina feta. Per a mi és molt important, ja que m’ho passo molt bé, gaudeixo de la meva feina i resulta molt gratificant. Fins fa un parell d’anys, quan havia de combinar-me les feines de regidor i comercial, havia de voltar per tota Espanya i només eren els caps de setmana quan em podia dedicar al poble, amb els sacrificis que això comportava per a mi i la meva família. Quan es van acostar les eleccions i vaig tenir el suport de tot el grup per presentar-nos, no ho vaig dubtar. I ja portem més de dos anys.
Hostalric és un poble petit. En què fonamenta la seva economia?
Tenim un polígon basat en el tèxtil que està patint la crisi, és clar. Als darrers cinc anys, el panorama ha canviat i les indústries han anat minvant fins que al final han acabat tancant. El projecte de regenerar la zona per poder atraure indústries és complicat, així que ara el repte és un altre: s’està fent des de fa anys un esforç considerable per recuperar el nostre patrimoni i posicionar-nos així de cara a l’exterior.
Cóm?
A través del turisme. Per sort ja tenim un turisme de qualitat, així que estem treballant en un projecte on s’hi pugui involucrar tota la comarca de La Selva. També estem muntant un centre d’interpretació per ser capaços d’atraure a gent organitzant festes i fires.
La de la Setmana Santa és notable.
Té un èxit brutal, està ben posicionada i arrelada, i a la darrera edició ens van visitar 18.000 persones. Ara, de cara al setembre, hi ha la Festa Major, i tenim la Fira de Sant Miquel que ja fa gairebé 20 anys que la muntem. Amb la Generalitat també hem organitzat una fira artesanal gastronòmica on hi ha representació de restaurants, associacions de restauració i alimentació. La idea és que tot i fer-se aquí, a Hostalric, pugui anar més enllà de l’àmbit de tota la comarca.
Es venen bé.
Però ho podríem fer molt millor. No només Hostalric, sinó tot Catalunya. El que jo intento és difondre el patrimoni d’un territori com és La Selva on hi tenim la Costa Brava, que és un portal excel·lent per la gent que hi entra. Però hi ha altres potencials, i el que volem és importar la Città Slow, aquest moviment originari d’Itàlia que s’ha anat posicionant cap a municipis petits i tranquils que fomenten la recuperació del patrimoni, dels productes de la terra, una mica la vida sana i gaudir de coses que el dia a dia no ens deixa fer, especialment la gastronomia.
És interessant, això.
Sí, en tot Espanya hi ha municipis que s’han definits com Città Slow, i si hi ha una mica de sort al setembre nosaltres també en serem una. La seu central està a Urbieto, però després s’ha estès molt per la Toscana. Vam fer un viatge allà per veure tot aquest moviment i visitant ajuntaments, vam veure que estem en aquest sentit ben encarats.
Tot això necessitarà infraestructures.
Està clar. Nosaltres hem d’intentar reconvertir aquesta història cap a serveis. I a partir aquí, oferir un patrimoni, com pot ser la muralla una muralla, per exemple, que no n’hi ha cap igual arreu, o uns serveis. Estem treballant per veure si aconseguim un hotel, perquè és molt important que la gent s’hi pugui estar. I a partir d’aquí, un aparcament és clar. La idea és diferenciar-nos d’altres municipis que d’alguna manera ens poden fer una mica la competència, com Besalú o Montblanc.
Parlant d’altres poblacions. Hi ha bona relació?
Sí, sí, hi ha molt bona relació entre els municipis. Estem preparant un pla estratègic on es poden tocar temes que abracin des de la gestió de comerços, als polígons, els equipaments mancomunats… la idea és intentar imposar una economia d’escala. En un municipi com el nostre, que no supera els 4.000 habitants, això no es pot mantenir, però si ens unim amb d’altres, fent pinya, llavors sí que ho crec possible, i és més, tenim més probabilitats de poder aconseguir un finançament.
Que deu ser el gran problema, és clar.
El finançament dels ajuntaments està molt fotut, això està claríssim. I que necessitem un sistema diferent de finançament, és bàsic. Fins ara hem tingut la sort de gaudir d’ajudes importants, i penso que ha estat perquè pertanyen a projectes interessants, que podies defensar amb il·lusió. Encara que pertanyem a partits polítics diferents (jo represento a CiU i al govern hi ha el tripartit), el cert és que estic molt content del tracte que tenim.
Ja veiem, doncs, que les relacions amb els de dalt, són bones. I amb el ciutadà?
Fem una enquesta de l’índex de satisfacció del ciutadà perquè a vegades perdem una mica el nord i oblidem que les grans infraestructures són necessàries, sí, però el que vol la gent és que li arreglis aquella vorera que s’ha fet malbé, que es netegi la plaça del centre, que es tallin les herbes que fan nosa. Així que cada dilluns amb el Regidor d’Urbanisme anem a voltar per prendre nota del què cal fer. A la gent li agraden més aquests petits detalls que no pas les grans obres.
La població d’Hostalric és bastant segmentada.
Durant molts anys hem estat ciutat dormitori. De fet, ha estat en aquest darrer lustre que hem tingut un creixement important, d’un 30% de la població, al passar de 2.400 a 3.600. Al principi pensàvem que corríem el risc de continuar essent un municipi on la gent només hi ve a dormir, però no. És més. Li donaré una dada que no deixa de resultar curiosa: a l’escola d’Hostalric han vingut alumnes de quatre pobles de la zona, i quan aquests van començar a fer escoles, vam pensar que tindríem excedent d’aules. Però, no, al contrari. Nosaltres hem hagut de posar més mòduls.
Sí que hi ha moviment.
La vida cultural és important. Hi ha més de 30 entitats culturals al poble de diferent caire. Mai és prou, ens agradaria molt més. Tenim reptes i creiem que a nivell cultural hem de plantejar més ofertes. També hem fet inversions importants, com el camp de gespa, i ara, amb els fons d’en Zapatero, cobrim una pista poliesportiva com a futura fase d’un pavelló. També tenim gairebé 400 fitxes esportives, i això vol dir que estem parlant d’un 10% de la població.
I Tomy Robredo ha nascut aquí…
Ha, ha. Bé, no sabem ben bé si és olotí o d’aquí. Nosaltres diem que és nostre. De fet és algú amb qui ens agradaria algun dia poder fer-li un homenatge. Té una trajectòria professional important, i com que va néixer aquí, s’ho mereix. Encara que va marxar de ben petit.
Amb tants projectes, li deu quedar curta una sola legislatura.
Curtíssima. En necessito una altra per enllestir els projectes començats. Ara per exemple hi ha un tema que em preocupa molt i que volem treballar: crear ocupació per al municipi perquè hi ha tota una sèrie de serveis que creiem que podem gestionar-los des d’una empresa pública, com servei assistencial a domicili. Ja sabem que no podrem donar ocupació a tots els aturats que tenim però si anem gestionant dinàmiques d’empreses que funcionin penso que pot ser interessant.
La pateixen molt, la crisi?
Hem anat més tard que les zones del voltant. En el tema immobiliari, hi ha un número important de vivendes que no estan ocupades. El comerç petit també està patint molt perquè al final la gent no gasta. I tot això comporta que comencin a haver problemes socials.
La immigració, potser?
Al municipi hi ha un 14% de la població que ens ha vingut de fora, i una part important és subsahariana. Però no tenim problemes. L’important és que veus com la mainada es relaciona, parlen entre ells, i això és bo.
Doncs quins són els problemes socials?
La feina, la feina. Tenim uns serveis socials que, encara que hi treballen excel·lents professionals, es gestiona una llei social que s’ha fet sense recursos. I és molt dur que des del pressupost de l’ajuntament haguem d’assumir unes despeses que no ens corresponen. El govern ha desplegat una llei sense tenir en compte en quina situació estem i això és molt dur perquè al final no tens eines quan veus a gent plorant, amb una situació dramàtica important.
Es deuen plantejar situacions dures…
Sí, sobretot quan et veu algú a demanar feina i no n’hi ha. Si passa això, cal afrontar la realitat, i no amagar que l’Ajuntament no sempre té solucions per a tot. Però cal ser conscients que, una vegada més, el Govern no dóna eines per solucionar aquest tema i potser és el que més em preocupa en aquests moments.
Hi poden fer alguna cosa?
Ves, destinar més diners. En els pressupostos anuals, posàvem 6.000 euros destinats a Serveis Socials. Aquest any, n’hem posat 30.000. Però el problema no és aquest. A mi el que a mi em preocupa és que això no ho pots mantenir eternament.
Tot i els problemes, sembla viure molt intensament la política municipal.
És que a m’engresca, molt, això perquè tinc l’oportunitat de treballar pel meu municipi. Ja sé que no seré alcalde tota la vida, però en un lloc o altre vull estar per continuar-hi involucrat. Sí que necessito quatre anys més, però, per intentar acabar de desenvolupar tota una sèrie de projectes que tot just hem començat a treballar i que la pròpia dinàmica de la política municipal fa que no paris en cap moment.
Què creu que té que per a que la gent pugui tornar a confiar en vostè?
Un gran avantatge de la política municipal és la proximitat, saber que la gent pot veure a l’alcalde treballar com qualsevol altre, però amb més ganes, amb il·lusió. Penso que per dedicar tantes hores a un poble, ho has de portar dins. Si perds la capacitat d’escoltar o d’atendre el ciutadà en qualsevol moment sigui a l’hora que sigui i el dia que sigui, doncs potser més val que t’ho plantegis.
