Manlleu és un municipi que poc més de 20.000 habitants i 17 km2, que està a la comarca d’Osona, i que està travessat pel Riu Ter, a la riba dreta del qual es troba la major part del seu nucli urbà. Els seus primers vestigis se situen milers d’anys abans de Crist, i les restes de la seva llarga història estan escampades per tot el municipi. Tradicionalment dedicat a l’agricultura i ramaderia, va ser no obstant la indústria la que va marcar la seva personalitat, especialment per la tèxtil. En els més de trenta anys de democràcia, ha tingut quatre alcaldes, i Pere Prat i Boix ho és des del 2003. Avui conversem amb ell.
“La Llei de Govern Local ha d’establir clarament quines han de ser les competències dels Ajuntaments, amb les dotacions econòmiques que corresponguin. S’ha d’acabar, això que ens donin competències, i només recursos pel primer o segon any i que després ens haguem d’espavilar”
“La independència de Catalunya va relacionada amb el concepte que la gent cregui en el teu projecte, en la teva manera de fer i de ser, i en les teves propostes. I això es pot fer es d’un punt de vista municipal”
“Manlleu compta amb cinquanta-cinc nacionalitats diferents, però això no ha estat un problema per voler construir una ciutat que vol que tothom se senti integrat. Som persones molt treballadores i crec que això ens acaba marcant”
Té molt clar que plegarà al final d’aquesta legislatura. Per què?
Penso que dos mandats, és a dir, 8 anys són pocs. Entre cinc o sis anys cada mandat serien suficients si un s’hi pogués estar dues legislatures. Així que amb 3 legislatures de 4 anys n’hi ha més que suficient.
Ha d’acabar resultant esgotador, després de tants anys
Sí, estar al servei de la teva ciutat, de les seves entitats, associacions, pensar en com creus que ha de ser una societat o com t’agradaria que fos, resulta molt intens però també molt gratificant. Comences per exemple participant en com millorar l’escola dels teus fills, o en l’associació de veïns del teu barri, i acabes volent participar per construir una ciutat millor.
Una ciutat que en el seu cas té un component ben particular: la immigració
Sí, és cert. Manlleu compta amb cinquanta-cinc nacionalitats diferents, però això no ha estat un problema per voler construir una ciutat que vol que tothom se senti integrat. Som persones molt treballadores i crec que això ens acaba marcant. I suposo que la bona relació amb la gent del consistori i els diferents equips de govern hi ha contribuït.
Hi ha qui té por que es canviï el paisatge urbà i que les campanes se subsitueixin per mesquites
Jo crec que a Manlleu, com a Catalunya, tenim la nostra identitat i la nostra història. Som un país obert, i tothom té dret a vendre i a hipotecar. I tenim les nostres tradicions, així que també és lògic que la gent que arriba vingui amb la seva pròpia personalitat, però s’integri i participi de la ciutat, de la mateixa manera que si jo m’anés fora m’hauria d’integrar a les seves costums.
Pensa que en aquest sentit s’ha estat molt tolerant, d’alguna manera, amb els nouvinguts?
Miri, això és difícil de trencar. Altres estats porten més temps que nosaltres, com per exemple a França, i els immigrants que hi ha a vegades es constitueixen en guetos propis. I ho entenc. Si jo per exemple me’n vaig a Holanda i hi ha un barri on hi ha catalans, doncs potser me n’aniré a aquell barri. En cert manera, és lògic.
Hi ha qui no ho accepta. Per què creu que PxC ha pujat en aquestes últimes eleccions?
És quelcom molt propi d’ara, i més amb la crisi. De fet, hem vist en les eleccions de Grècia que també aquest partit nazi ha pujat, perquè ha recollit els fruits d’aquest malestar. Diguem que aquests vots recullen aquest descontent, aquesta manca de resposta que des dels partits polítics i les institucions, ens costa de donar una resposta ràpida i efectiva.
Anem a conèixer una mica més Manlleu. Per què se l’anomena la capital del Ter?
Bé, aquest riu és molt important per la nostra ciutat. Es diu que el nom de Manlleu ve del seu significat, “mà esquerra”, fent referència a la nostra posició respecte el riu. I ha estat sempre ben present, sobretot en la industrialització de les fàbriques tèxtils. Per això fa uns anys vam fer una campanya de posar Manlleu com a capital del Ter, i això ens ha donat una identitat i una força que ens faltava.
Una força? En quin sentit?
Estem al costat de Vic, que és una capital important, i és fàcil fer comparacions. També ens faltava una festa nacional que ens donés empenta i amb això ho vam aconseguir. I de fet, ara ja tenim dues referències nacionals més gràcies al Premi Teatre Caixa de Manlleu i a la festa de la Serpent de Manlleu. I sempre amb el riu, és clar. Dins la Fundació Industrial del Ter, una part de la finalitat del museu és el Centre d’Estudis de Rius Mediterranis, i aquí hi hem fet bones inversions.
Malgrat la davallada del tèxtil, doncs, encara queden restes d’aquella ciutat industrial amb gran capacitat econòmica, no?
Sí, ens queda l’esperit, la cultura, la innovació, les ganes de créixer, la participació… Malgrat la crisi, hi ha moviment: veig cotxes venint a Manlleu per treballar i cotxes que se’n van per treballar fora; poques empreses han hagut de tancar malgrat les dificultats; tenim la Fundació Benito, tenim Mecànica Cape, que és de les primeres cinc del món en construcció de maquinàries de fer palets, tenim La Piara, i ens queda la tradició industrial que hem tingut sempre a la ciutat.
Però haurà estat un cop dur la pèrdua de la Caixa de Manlleu, primer per passar a Unnim i després a BBVA, oi?
Bé, jo sóc membre del Consell d’Administració d’Unnim, i també de Caixa Manlleu, i lógicament ha estat un cop fort perquè per una ciutat petita com Manlleu tenir la seva pròpia caixa d’estalvis ens omplia d’orgull. Però amb la crisi ja no ens quedava cap més solució, encara que molta gent deia que si ens haguéssim mantingut sols haguéssim pogut continuar.
Suposo que hi devia haver moltes pressions
Miri, el Banc d’Espanya no volia que anéssim sols i en aquest sentit crec que vam fer bé d’iniciar el procés de fusió amb Caixa Sabadell, Caixa Terrassa, i Caixa Girona, que al final se’n va desdir. Però és evident que hi havia més del què ens van explicar, i en certa manera ha estat un atac contra les caixes d’estalvis, sobretot les de Catalunya. I més veient com han anat casos com els de Bankia, per exemple. Ens hem sentit estafats per per part de les entitats espanyoles financeres, sobretot pel Banc d’Espanya, i també per part del Govern de la Generalitat, ja que hi podia haver fet molt més en tot això.
Ara la idea, però, és sortir de la crisi. Quines mesures concretes fan des de l’oficina de promoció econòmica per donar facilitats als empresaris?
És certament difícil de poder actuar, ja que entre d’altres coses, entraríem en competències que no ens pertoquen. I més quan nosaltres som de Manlleu, i aquesta crisi és d’abast mundial, i ningú sap com ens en sortirem. Però sí que crec que no podem anar sempre retallant, hem de protegir les inversions.
Ara resulta complicat, si no hi ha diners
Sempre he dit que les bestieses que s’han fet no s’arreglen en un parell d’anys, encara que crec que tota crisi té la seva oportunitat i ens en sortirem. Al 92, per exemple, vam crear el Consell Econòmic Social que amb els anys, va generar, amb les diferents tendències polítiques de la ciutat, l’Oficina de Promoció Econòmica. I en aquest sentit, puc dir que els professionals que hi treballen hi han cregut molt, i si han esforçat per millorar la situació.
Per exemple?
A la Oficina de Promoció Econòmica treballem la formació, en fer jornades agrupades amb gent que està a l’atur. La gent necessita tenir una ocupació, tenir un treball i ara en aquests moments, ja sabem que la cosa està molt difícil, encara que nosaltres fem això una mica com d’INEM per dir-ho d’alguna manera, com un servei d’ocupació a Catalunya. En comerç, per exemple, hem creat dos premis de 10.000 € per a la gent que vulgui modificar la botiga o la gent que vingui de Manlleu o de fora de Manlleu a instal·lar-se a la ciutat. Tot ajuda a incentivar l’economia productiva, no creu?
I no deuen oblidar altres prioritats més socials
En tenim tres: una són els ajuts socials que resulten essencials en aquests temps. Una segona és el tema de l’ocupació: aquí tenim un 21% d’atur. I finalment, el foment de la cohesió i la convivència, que és el paraigües d’aquestes dues primeres prioritats.
Parlar d’insubmissió fiscal ara pot resultar una mica forçat, no?
Miri, nosaltres vam aprovar la moció en el qual quan sigui possible volem pagar a l’Agència Tributària Catalana. Potser haurem de fer-ho, i de fet, estic esperant ara que s’acabi la llei de pressupostos general en la que es diran quines competències tindrem. Però és evident que tot està muntat de tal manera que estem com molt collats, i en el millor dels casos, les propostes de Madrid estan carregades de bones intencions però poca cosa més.
S’ha suggerit no fa massa el tema de la recentralització de serveis i competències
Si, i en aquest sentit, trobo que el Govern de la Generalitat ho ha de revisar amb més rigor, perquè aquí s’estan prenent competències i no ens les volen tornar. Tot aquest tema de finançament, per exemple, cal que el portem més enllà, perquè dóna la impressió que no ens queixem gaire. I hem d’anar assolint més competències.
Com creu que hauria de ser la Llei de Govern Locals catalana?
Penso que ha d’establir clarament quines han de ser les competències dels Ajuntaments, amb les dotacions econòmiques que corresponguin. S’ha d’acabar, això que ens donin competències, i només recursos pel primer o segon any i que després ens haguem d’espavilar. I també que ens ajudi a regular i potenciar tots els temes de saber mancomunar per anar estalviant diners.
La mancomunitat hauria de ser de serveis o també dels propis ajuntaments? És a dir, és partidari de suprimir-ne?
Jo crec que ha d’haver mancomunació de municipis, sempre que siguin petits i que n’estiguin d’acord. El que no podem fer és eliminar la identitat, i si es fa, ho hem de fer sense traumes. En aquest sentit, crec que els Consells Comarcals tindrien un paper important, ja que hem de saber sumar i unir-nos uns i altres, amb uns serveis que podem compartir. Siguin les escoles de música, o el tema de residus o el tema de la promoció cultural.
Vostè és d’ERC. Més enllà de tota aquesta situació de crisi, vostè treballa per a la independència de Catalunya
I es pot fer cada dia, amb el teu tarannà, al teva manera de ser. La independència va relacionada amb el concepte que la gent cregui en el teu projecte, en la teva manera de fer i de ser, i en les teves propostes. Nosaltres, des d’un de punt de vista municipal, ja ho treballem això. Tenim un equip molt jove, molt humà, que anem a totes i que ens dediquem moltes hores. Aquest és el camí. Perquè cap a la independència hem d’anar-hi tota la gent que viu aquí a Catalunya.
