“El nostre és un poble petit, amb recursos escassos. Si no fos per la seva participació i pel voluntariat, moltes coses quedarien per fer”
“El despoblament és un problema molt greu davant del qual no veiem solució, ni tenim gairebé esperances”
“Fa dos anys vam haver de tancar l’escola per falta de canalla. El 80% del nostre poble té entre 70 i 80 anys. Fa poc que va néixer un infant, i feia 10 anys que no en naixia cap”
“A mi m’agradaria anar a votar i trobar-me en una sola butlleta conjunta un equip únic, amb els mateixos objectius i programa”
“Seria difícil aconsellar-li a algú que vingués a viure a la Pobla. Una cosa és passar-hi el cap de setmana, o les vacances. L’altra és viure-hi durant la setmana. Aquí tenim mancances, especialment en quant a oportunitats de treball i en accés a les noves tecnologies”
Vostè és l’alcalde d’un poble de prop de 200 habitants. La proximitat deu ser un dels seus grans valors a l’hora d’exercir.
En aquest poble pots arribar a trobar-te una mateixa persona deu vegades al dia. I si et ve a trobar a l’ajuntament per demanar-te alguna cosa, al cap de cinc minuts te la tornaràs a trobar pel carrer i et preguntarà: “Jaume, ja hi penses, en allò que t’he dit?”. Així que, certament, la proximitat és total.
I els veïns de la Pobla, participen gaire en la vida municipal?
Molt. Ho fan d’una manera molt important. El nostre és un poble petit, amb recursos escassos. Si no fos per la seva participació i pel voluntariat, moltes coses quedarien per fer.
Creu que cal tenir estudis superiors per fer d’alcalde?
Jo diria que no. El que sí que cal és estimar-te el poble i tenir ganes de treballar.
Quina experiència memorable, com a persona i com a alcalde, li ve al cap?
Els dos fills que he tingut i el dia 1 d’octubre de 2017, que va ser molt emocionant.
Si tingués davant seu un foraster, què li diria per convèncer-lo que es quedés a viure al seu poble?
Seria difícil aconsellar-li a algú que vingués a viure a la Pobla. Una cosa és passar-hi el cap de setmana, o les vacances. L’altra és viure-hi durant la setmana. Aquí tenim mancances, especialment en quant a oportunitats de treball i en accés a les noves tecnologies. Ara bé, també tenim seguretat i tranquil·litat: pots deixar el cotxe obert i mai no et passarà res. Però és difícil que algú pugui trobar una feina.
Tenen un entorn natural privilegiat.
Sí. Tenim una serra impressionant. Molta gent ve els caps de setmana a caminar o a anar amb bicicleta i a gaudir-ho. No té res a veure amb la resta de setmana.
Més tard visitarem tres espais importants del poble, com són l’eco-museu de l’oli, l’ermita i església de Sant Miquel i la Vinya dels Artistes. Quin valor tenen i què representen pel poble?
L’ecomuseu representa l’activitat econòmica base de la pobla, que és l’oli. Quan vam fer obres a l’ajuntament, també vam decidir recuperar l’antic molí de l’oli per fer-ne un museu. Quant a l’església i l’ermita són dues joies de la part antiga del poble, que compten amb unes pintures i retaules fabulosos (val a dir que un d’ells és còpia, perquè l’original està a la catedral de Tarragona).
Finalment, la Vinya dels Artistes pertany a un celler particular, però així i tot ens fa un gran favor al poble perquè genera un flux de visitants cada cap de setmana, que ens coneixen i poden situar-nos al mapa.
Com és la relació del municipi amb el Consell Comarcal o amb la Diputació?
A banda de ser alcalde, jo també soc conseller. Des del Consell Comarcal intentem promoure el món de l’oli i de la pedra seca. La clau seria que alguna indústria vingués a algun dels nostres pobles i dones feina. Però ens hem d’apanyar amb el que tenim. Rebem també recolzament de la Diputació, perquè la Generalitat està com està.
Quina és la situació financera de l’ajuntament?
No és com anys enrere, però és bona. Sempre hem estat un ajuntament amb els números verds, però ens han quedat coses per fer que podríem haver fet. A dia d’avui, estem aguantant, i sanejats.
La seva Festa de l’Oli és un atractiu important. Què representa per vostès?
El que abans li deia. La nostra economia es basa en oli, a part de dues bodegues. Durant la festa de l’oli, que es fa a mitjans de desembre, la cooperativa organitza activitats que atrauen clients i gent que no ens coneix. És una festa popular que atreu molt i que serveix per vendre també molt d’oli.
Es podria dir que el despoblament és el gran problema de la seva comunitat?
És un tema importantíssim. Fa dos anys vam haver de tancar l’escola per falta de canalla. El 80% del nostre poble té entre 70 i 80 anys. Fa poc que va néixer un infant, i feia 10 anys que no en naixia cap. Que si podem portar gent a viure aquí? De vegades ho aconseguim. Però cal tocar de peus a terra: fer venir una família de 3 o 4 persones vol dir també donar-li un habitatge i una feina, i de tot això a la Pobla no en teníem. El despoblament és un problema molt greu davant del qual no veiem solució, ni tenim gairebé esperança.
Donar feina i vivenda no es fàcil.
També he de dir que no ho vivim com a una cosa dramàtica. Perquè hi ha gent que s’ha establert aquí, però que van a Lleida a treballar. Si tinguéssim més casos com aquests, estaria bé, però són molt puntuals.
Quins serien els reptes prioritaris d’aquest mandat?
Fa 8 anys, quan vaig començar com a alcalde, teníem moltes aspiracions en el tema d’obres. Però el Pla d’Obres i Serveis va desaparèixer i ja no surten oportunitats. Seria ideal poder fer coses per la gent gran. Tenim moltes cases on viuen persones grans soles, una aquí, l’altra allà… molt escampades. Cal passar per casa de tothom cada matí per veure si tots s’han llevat. També ens caldria una sala de vetlles, perquè ens hem de desplaçar a un altre lloc. Igualment ens quedarien coses a fer en matèria d’estalvi energètic i de gestió de les escombraries, particularment en el reciclatge, que és el nostre cavall de batalla.
Vostè és partidari de la limitació de mandats?
Sempre he dit que els mandats no havien de ser per sempre, perquè acabes agafant vicis i no és bo. Penso que 8 anys és l’ideal, perquè et dona temps a fer coses. Jo seguiré fins els 12, i crec que serà el meu darrer mandat.
Fa dos anys, aproximadament, del dia 1 d’octubre de 2017, que abans ens deia que l’havia emocionat tant. Quins sentiments té avui en dia sobre això?
Políticament em sento defraudat. Jo vaig treure l’urna al carrer, i la vam amagar quan vèiem que venia la Guàrdia Civil. Vam fer tot el possible per fer que la gent pogués votar. Però ara em sento defraudat. Per aquest camí no sé si farem gran cosa. Jo voldria veure la independència, no esperar que la veiessin els meus fills. Però això de poder unir-nos i anar tots a la una, per després tornar a separar-nos, no la veig. Em sento defraudat pels uns i pels altres.
Per on creu que caldria anar?
Si els partits independentistes no es mantenen junts, la gent s’acaba cremant i es cansa. Però també cal dialogar. El que no pot ser és que hi hagi un altre 1 d’octubre i que ens tornin a escalfar a tots.
S’han convocat eleccions pel proper 10 de novembre. Quines expectatives en té?
Soc dels qui pensa que cal anar a votar. Els altres també hi aniran. A mi m’agradaria anar a votar i trobar-me en una sola butlleta conjunta un equip únic, amb els mateixos objectius i programa.
Si tingués al davant els seus conciutadans, què els diria?
Home, com que tenim un contacte tan proper, quan em veiessin ja sabrien el que els diria. La Pobla és molt bonica, la gent gran s’hi troba molt de gust i no ens manquen els serveis bàsics com el metge, la farmàcia, etcètera. Jo els diria que seguim treballant i que lluitem per la independència.
