Amb poc menys de 35.000 habitants distribuïts en 218 km2, Tortosa és la capital de la comarca del Baix Ebre, i situada a la vall baixa del riu, constitueix un important centre agrícola, comercial i industrial amb un municipi que engloba les localitats de Jesús, Bítem, els Reguers, Campredó i Vinallop. Seu de la major part dels serveis territorials de la Generalitat, Tortosa té una gran riquesa en monuments històrics que tot just ara comença a difondre. Parlem amb el seu alcalde, Ferran Bel.
“L’Administració Local necessita una reforma dins del marc de l’Estat espanyol. I no només això: també una reforma de la llei de Governs Locals a Catalunya, essencialment per clarificar el marc competencial, però des d’una vessant realista”
“En l’actual distribució de tributs, qualsevol solució a les finances locals és absolutament inviable, i per tant, s’ha de reformar la llei d’hisendes locals, donant més potestat tributària a les corporacions locals”
“Aquesta és una ciutat on tenim una cruïlla de les tres cultures: la jueva, la musulmana i la cristiana. Així que hem fet l’esforç per tal d’intentar recuperar tots aquests elements de la història que havien anat quedant a l’oblit”
Des de la nostra darrera entrevista amb vostè, fa quatre anys, ens hem adonat que la població de Tortosa ha disminuït lleugerament. I tenint en compte l’historial i la importància que té no deixa de sorprendre’ns.
Sí, efectivament, i de fet, aquesta és una de les nostres lluites de reivindicació de la ciutat. De fet, en els darrers 70, 80 anys hem perdut pistonada i potser era perquè els propis tortosins no érem suficientment conscients del potencial que tenim com a ciutat. Una prova d’això és que tots plegats, i això no era una qüestió de xifres, en els últims anys no es va fer prou per mantenir el casc antic de Tortosa, i quan una ciutat no és capaç de mantenir les seves arrels i la seva història segurament no està fent bé les coses.
I suposo que hi deuen intentar posar-hi remei
Si, és clar, en els darrers anys hem estat fent una tasca important i reconeguda de la recuperació del casc antic i també és el que ens ha avalat la possibilitat que la gent cregui més en el que té, en el que es faci una aposta del turisme a llarg o mig termini. En el fons, es tracta de posar en valor tots aquests actius que abans comentava. I per això ara iniciarem una campanya de promoció de ciutat.
Material en tenen: hi ha una catedral, retaules, una Setmana Santa molt viscuda, la Mare de Déu de la Cinta, tradicions populars, un castell, un call dels jueus… i això sense comptar el modernisme, que també és molt potent, aquí
I per això ho volem potenciar. Perquè sí, tenim una catedral i no es podia fer una visita turística. I sí, hi ha molta història, però no teníem un museu de la ciutat. I ara, sortosament l’hem recuperat en un magnific edifici modernista. I pel que fa a la Setmana Santa, teníem els passos de les processons que estaven fent-se malbé. I un centre d’interpretació del Renaixement que també ara es pot visitar.
I ens hem deixat el Call Jueu
Sí, és clar. Aquesta és una ciutat on tenim una cruïlla de les tres cultures: la jueva, la musulmana i la cristiana. Així que hem posat un centre de tot plegat i hem fet un itinerari nou per tal d’intentar recuperar tots aquests elements de la història que no s’havien perdut mai però que havien quedat a l’oblit i potser el visitant no tenia l’oportunitat de poder admirar-los.
I més enllà de la recuperació patrimonial pensa que d’alguna manera se’n pot treure rendiment des d’un punt de vista econòmic?
En la vessant de la recuperació, sens dubte. A través de la Diputació de Tarragona hi ha unes escoles d’art i restauració que en aquests moments estan fent un mestratge de restauració de peces, i no només evidentment d’aquí sinó d’arreu de Catalunya. Nosaltres en sortim beneficiats, naturalment, perquè no deixa de difondre’s una feina. I a un nivell comercial, al centre s’hi han instal·lat uns artesans que treballen en aquest tema. Tot això forma part d’un procés que sens dubte anirà avançant.
I si no ens centrem en aquest aspecte patrimonial, quin és el motor econòmic de Tortosa?
Vivim dels serveis. El sector terciari té un component molt important, encara que no és l’únic. Vull recordar en aquest sentit el sector industrial, amb un polígon absolutament consolidat.
I també havien viscut molt del cultiu de la terra, oi?
Si, encara que en altres temps vam tenir molt de pes en relació a la resta de Catalunya, que no pas ara, on dintre del nostre PIB no arriba al 10%. És un percentatge que evidentment és molt més important que a la resta del conjunt de Catalunya però en relació a altres moments del municipi no en té tanta. De fet molta de la gent que encara treballa en el sector agrícola, té una segona ocupació, en indústria o serveis.
I amb aquests elements, què hi afegiria? O què hi treuria?
Treure, treure, és molt difícil. Jo en treuria poques, de coses ja que sóc més una persona més de construir. Potser afegiria més activitat econòmica a la branca industrial, que està molt difícil en aquests moments.
I pel que fa a l’ensenyament? Tortosa és una ciutat que té una certa tradició universitària, i no sé com està el tema de la formació professional i la relació de tot plegat amb l’atur
Ara entre la gent jove de casa nostra, les taxes d’atur són molt elevades tant per uns com per altres. He de reconèixer que òbviament té menys incidència l’atur sobre persones formades, sobretot en especialitats. I cal tenir en compte que a Tortosa s’estan desenvolupant totes les de l’antiga formació professional. Però malgrat això, hi ha el què hi ha, i la cosa s’agreuja més en aquells que no tenen cap tipus de formació.
I pel que fa al tema universitari?
Té la seva història, com abans deia, però al llarg dels darrers anys s’ha recuperat la universitat presencial, que té un referent com és la Rovira i Virgili. També tenim la UOC, i fa pocs mesos vam inaugurar el nou edifici del campus, on avui hi ha un miler d’estudiants. I es poden fer les carreres d’Administració i Direcció d’Empreses, el grau d’infermeria, el grau d’educació infantil o primària, el grau de fisioteràpia, el Centre d de Recerca del Canvi Climàtic…
Passem de l’Ensenyament a la Sanitat i de l’adquisició de la Clínica l’Aliança. Era necessari?
Si ho era si volíem donar continuïtat a la Clínica Terres de l’Ebre que és la clínica que tenia l’Aliança a Tortosa i on hi ha més de cent treballadors. Si no s’hi donava continuïtat, la prestació de serveis sanitaris privats hauria de ser a Tarragona o a Castelló, i no hi havia cap centre de referència, i òbviament deixava a les Terres de l’Ebre en una situació pitjor. Així que sí, havíem d’estar-hi presents.
I on hagués estat més lògic que s’ho hagués quedat la Generalitat?
No. Si s’ho hagués quedat la Generalitat això hauria quedat absorbit en pocs mesos o anys. La Generalitat no acaba prestant els serveis sanitaris privats a les diferents mútues. El que intento dir és que si l’Ajuntament no hagués fet aquesta acció, està clar que hagués desaparegut i els usuaris de la sanitat privada que també són molts de Terres de l’Ebre, s’haurien hagut de desplaçar a Tarragona o Castelló. A més, cal tenir en compte que l’Ajuntament de Tortosa per si mateixa es finança i per tant aquesta és la condició més important en els temps que corren.
I ara que estem parlant de diverses competències, què en pensa del Pla Hidrològic de la Conca de l’Ebre?
Bé, nosaltres estem d’acord en que no només Catalunya pot tenir veu i vot en aquest tema, però no oblidem que el riu de l’Ebre passa per vuit comunitats i totes tenen dret a fer la seva aportació. Però sí que reclamem que el cabdal mediambiental a la part baixa del riu ha de ser suficient per garantir la continuïtat del delta i de la tasca que s’està fent com element vertebrador i ecològic del territori.
I no s’està fent així
S’han de preservar les concessions d’aigua que estan donades i no està bé que amb la situació que estem es continuïn generant expectatives o es vagin donant concessions noves abans de garantir riu avall.
Ara el gran tema de debat està en la modificació de l’estructura territorial, on es parla de la supressió fins i tot de municipis. Què en pensa d’això?
A banda de la vessant política, que no deixa de ser considerable, el que és evident és que l’Administració Local necessita una reforma dins del marc de l’Estat espanyol. I no només això: també una reforma de la llei de Governs Locals a Catalunya, essencialment per clarificar el marc competencial, però des d’una vessant realista.
Ens estem barallant constantment, amb això
No val dir “això no és competència teva i per tant tampoc ho has de fer” i “si no és competència de ningú no ho ha de fer ningú”. Posem un exemple. Tortosa és un municipi de menys de 50.000 habitants i no té competència en transport públic urbà. Si la nova llei ha de dir que no té competència i que la solució passa per a que l’Ajuntament no presti aquest servei públic, algú ho haurà de prestar. No té sentit que Tortosa es quedi sense transport públic. Així que s’ha de fer una regulació de les competències per atendre les realitats actuals.
Per això cal una llei de finançament local
Si, que sigui digne i suficient, perquè després escoltes: “això s’ha d’arreglar a Catalunya”, però això seria així si tingués un sistema de finançament suficient, propi. Qualsevol solució a les finances locals, en l’actual distribució de tributs és absolutament inviable, i per tant, s’ha de reformar la llei d’hisendes locals, donant més potestat tributària a les corporacions locals. Demanem més recursos per part de l’Administració central i l’Administració autonòmica en quant a la participació en tributs, és a dir, tot en quant subvencions i transferències incondicionades.
Aquest és el principal tema d’interès dels governs locals?
Sí, naturalment, encara que també està el competencial. És una qüestió que no podem solucionar els alcaldes, perquè jo li asseguro que si fos un tema només nostre seria molt diferent. Estic segur que no ens costaria més de dues o tres reunions si només depengués de nosaltres.
I si Catalunya tingués una normativa específica pel que fa el tema territorial?
Si hagués voluntat es podria fer, i sense cap problema, perquè l’Estatut ho permet. Podríem tenir una organització territorial pròpia, amb una llei de governs locals específica en les seves particularitats, fins i tot una llei de finançament local també pròpi. Però això fins ara no s’ha produït. Així que no s’hauria d’esperar a una hipotètica independència per tirar-ho endavant.
Sempre es diu que el dèficit de l’Ajuntament de Madrid és més gran que els del municipis catalans.
Sí. S’ha intentat transmetre que el problema del deute públic espanyol, una part important la tenen els Ajuntaments i jo sempre recordo el mateix: Els Ajuntaments gestionem aproximadament un 13% de la despesa pública espanyola, i això s’ha mantingut constant durant els últims trenta anys. Gestionant un 13% de la despesa pública, el deute de tots els Ajuntaments no suposa un 5% del deute públic. Per tant, hi ha algun altre nivell d’Administració que gestionant endeuta molt més en relació a la despesa pública que gestiona. I aquí és on caldria mirar.
