Quan li preguntem per què ha estat reelegit alcalde durant set legislatures consecutives, ell respon que no ens ho pot dir, però –diu modestament- que per ell és un fet memorable, i que deuen de ser la voluntat que ha posat des del primer dia, el fet de tirar endavant un municipi amb una bona gestió econòmica, i ser empàtic i solidari amb els ciutadans. Orgullós, parla de Forallac com a territori privilegiat, ressaltant el seu conjunt històric, i animant a la gent a venir a visitar els vuit nuclis de població del municipi. La seva prioritat en aquesta i totes les legislatures ha estat la d’atendre el territori i els seus conciutadans.
“El que cal és tenir la carrera de la vida”
“Els càrrecs de conseller i diputat són complements de la política, però el d’alcalde no”
“Els monuments ja els van crear els nostres avantpassats, nosaltres hem de crear el futur perquè els veïns visquin el millor possible”
“Tinc molta sort, perquè d’una afició n’he fet una professió”
“El més important per a la gent és el que es troba davant la porta”
“L’alta política no està ben considerada perquè s’ho ha guanyat”
“No he entès mai que l’Estat espanyol no vulgui parlar”
“Puigdemont és la persona ideal per liderar el procés”
“Si fer obres fes guanyar les eleccions, cap alcalde les perdria”
“Quan arribes, que no s’adonin que hi ets i, quan marxes, que sàpiguen que hi eres”
Creu que és necessari tenir estudis superiors per exercir d’alcalde?
El que cal és tenir la carrera de la vida, després tingues totes les que vulguis. Al carrer hi ha gent de tota mena. Si has de ser alcalde de tots, sobretot has de tenir la carrera de la vida.
Porta sent alcalde des del 1987. Quina és la seva manera de fer?
Treballo amb la mateixa voluntat que el primer dia. Intento tirar el municipi endavant i gestionar-lo en tots els àmbits, tenint empatia amb la gent i posant-me a la pell de l’altre.
Entre diputat, conseller i alcalde, amb quin càrrec es queda i per què?
Amb el d’alcalde. És el que t’has de guanyar cada dia i el que dóna més satisfacció, perquè la gent ha confiat directament en tu a través del seu vot. I durant els 4 anys següents, la gent li confia a l’alcalde problemes i inquietuds que ni als més propers transmet.
Els càrrecs de conseller i diputat són complements de la política, però el d’alcalde no. Així com el de regidor, que molts cops ha de fer tasques delegades per l’alcalde.
Podria parlar-nos d’alguna experiència vital que el marquès?
Ser escollit alcalde va ser memorable, però n’hi ha d’altres. Les més importants que recordo són les que no puc explicar. Com quan ve una mare o un fill amb problemes socials greus que t’expliquen per confiança i tu els ajudes a resoldre’ls. Aquestes són les experiències importants, la resta de tasques són feina.
Què no pot perdre’s un foraster si visita Forallac?
Som vuit nuclis de municipi, però Forallac prové d’una fusió que va haver-hi entre Fonteta, Peratallada i Vulpellac.
Un foraster que visiti Forallac no pot perdre’s res. Tenim un territori privilegiat, a 6km del mar, amb el Massís de les Gavarres, que tenen molta història; tenim l’entitat de municipi de Canapost amb assentaments romànics i romans molt importants; Peratallada té tot un conjunt arquitectònic medieval, igual que a Vulpellac. Pel que fa als monuments, tenim 5 esglésies romàniques i més de 20 dòlmens/menirs.
Podria parlar-nos també del centre de negocis Nexes, Sant Climent de Paralta i el seu Cau dels Pins?
A Sant Climent de Peralta i el seu Cau dels Pins hi ha tres pallers, on des de fa uns anys es va revifar la història de la zona i les tècniques de treball que es feien abans, com el segar i el batre, la rajoleria i una cuita de pedra de calç que estem creant. Aquests oficis que s’han perdut cada any els revifem una mica.
Pel que fa al viver d’empreses Nexes, és un projecte engegat a principis del 2000, en el que un poble petit com el nostre va ser capaç de desenvolupar un sòl industrial que dóna estabilitat econòmica a l’ajuntament. Aquest centre de negocis està ple al 100%, amb més de 30 empreses. És el màxim que podem fer pel municipi i per l’entorn. Els monuments ja els van crear els nostres avantpassats, nosaltres hem de crear el futur perquè els veïns visquin el millor possible. Ensenyant-los a treballar i creant llocs de feina i aprenentatge perquè es puguin desenvolupar professionalment.
Què destacaria de la festa de la Carbonera?
És un esdeveniment social molt important. Es fa una pila de llenya al terra de la que hi surt fum perquè s’hi cou carbó. Al cap i a la fi és un forn de llenya, que es va coent poc a poc. Llavors la gent es reuneix al voltant de la pila i s’encomana de la pau i l’harmonia que desprèn el ritme del forn.
Als anys 50, a les Gavarres hi havia una trentena de carboneres. Ara en tenim una que fem servir durant 15 dies a l’any. Segueix sent un atractiu molt important.
Com és la gent de Forallac?
Són empordanesos. El primer dia et miren així, el segon et miren millor, el tercer et pregunten com et dius i vas agafant aquesta petita confiança i acabes sent amic o conegut de per vida. Quan agafes la confiança i el cor d’un empordanès, te’l quedes per molt de temps.
Quines són les principals línies de promoció econòmica del municipi, més enllà del viver d’empreses?
Tenim un ampli territori, amb serveis, indústria, turisme, pagesia i ramaderia. A vegades costa combinar-ho tot. No sé com ho hem fet, però tenim la sort que tothom es respecta i tot funciona bastant bé.
Al gener, Forallac junt amb la Bisbal va demanar un segon pou d’aigua. En quina situació es troba la gestió?
Hi anem treballant i sabem que de cares a l’estiu, per assegurar l’aigua hem de tenir un segon pou. El 2 de febrer vam tenir una reunió amb l’alcalde de La Bisbal i amb un parell de representants de l’ACA, que junt amb les empreses subministradores vam marcar les línies de treball per a que aquest estiu tinguem una provisió més segura de la que teníem fins ara.
L’aigua és un bé escàs i s’ha de fer una bona previsió. Des que sóc alcalde, he tingut tres o quatre episodis dolents amb l’aigua, i quan trobes una solució, penses que no hauràs de patir mai més. És un error, perquè l’aigua no es pot deixar de banda, s’ha d’anar controlant regularment. Com un carrer que has d’anar asfaltant i cuidant.
Quin és l’estat financer de l’ajuntament?
Els alcaldes sempre volem gastar i no volem estalviar. L’alcalde no ha d’agafar el llapis i fer números, per això hi ha interventors i secretaris.
Des del 1987 fins ara, és el millor moment perquè em facis aquesta pregunta. Gràcies als nostres tècnics i degut a la LRSAL, en aquest moment tenim un ajuntament amb dos milions de pressupost i un romanent de tresoreria d’uns 600.000 euros. Pel que fa a l’endeutament, a finals del 2017 estarem a zero.
Quina valoració fa de la seva activitat política fins al dia d’avui?
Sento moltíssima satisfacció personal. Jo tinc molta sort, perquè d’una afició n’he fet una professió. Això no és políticament correcte, però és la veritat. No he de dir a la gent que ho faig pel seu benestar. Ho faig primer perquè és una afició, que em ve del meu avi, al que li agradava molt la política. De petit sentia les converses que ell tenia amb dos amics seus. Un era comandant i l’altre era tinent-coronel de La República, exiliats que havien acabat aquí. Aquelles converses em van influir i em van transmetre l’afició per la política. La única cosa amb la que no m’he adormit mirant la televisió ha estat amb els debats polítics.
Quins són els reptes prioritaris per aquesta legislatura?
Els alcaldes tenim la mania de fer sempre moltes obres. Jo dic que si fer obres fes guanyar les eleccions, no hi hauria mai cap alcalde que les perdés. Els reptes seran renovar els paviments, intentar fer una escola nova i moltes altres. Potser és per això, perquè la meva idea, i la idea que he inculcat als regidors, és que el més important per a la gent és el que es troba davant la porta. Tant pot ser una bombeta de llum que no cremi com un panell de la vorera. El manteniment és la prioritat de la legislatura, i les obres ja s’aniran fent.
En aquests 30 anys podríem haver fet moltes inauguracions, però la única que hem fet ha estat la de l’Ajuntament. És la casa del poble i és de tots. Aquí no podíem evitar fer una inauguració oficial.
De la resta d’obres, com fer un carrer, no hem cregut que calgui fer inauguracions, ja l’inaugura la gent passant-hi cada dia.
Les obres s’han de fer, però la prioritat és atendre el territori i la gent.
Quin creu que és el nombre ideal d’anys per una legislatura?
Quatre anys són curts. No et donen temps de fer gaire res. Tot i que quan portes 30 anys tant se val si te’n limiten o no d’anys.
Els mandats no s’haurien de limitar, i les legislatures haurien de ser de 6 anys. A més, tot polític que volgués anar al Senat o al Parlament, abans hauria de passar per l’administració municipal, on realment veus què li passa a la gent.
Com valora la situació política actual tant a Catalunya com a Espanya ara mateix?
L’alta política no està ben considerada perquè s’ho ha guanyat. Ara bé, no he entès mai que l’Estat espanyol no vulgui parlar. El que en democràcia no pots negar és poder preguntar a la gent. Tot això fa que vulgui que siguem un país independent, però ben relacionat amb tothom.
Què li diria al president Puigdemont si el tingués davant?
Que realment té un coratge impressionant. Jo crec que abans de néixer ja li fumia cosses a la panxa de la seva mare per ser independent. És la persona ideal per liderar el procés.
Com es pot combatre la desafecció política?
Jo crec que es pot aconseguir fent que els polítics depenguin més de la gent, la que hauria de tenir un vot més directe. Jo sóc alcalde i la gent no m’ha votat, qui m’ha escollit han estat els regidors. A més, la gent hauria de saber la responsabilitat que tenen tots els càrrecs polítics.
Aquest carnaval espanyol que hem viscut durant un any, no ha estat bo. L’altre problema és que hi ha molta gent que va sota el paraigües d’una llista i s’acomoda. Caldria aplicar sistemes com el francès que fan que tothom estigui sempre alerta.
Tot això faria que els polítics fossin més responsables i jo començaria per aquí, per que cal exprimir més la democràcia. Que la gent elegeixi a qui vol.
Com voldria ser recordat?
He intentat ser una bona persona i no he volgut res més. Sempre dic una cosa: “Quan arribes, que no s’adonin que hi ets i, quan marxes, que sàpiguen que hi eres”.
