Quan pensem en Torrelles de Llobregat (pertit municipi a 20 quilòmetres de Barcelona, amb poc més de 5.000 habitants escampats en menys de 14 km2) ens ve segurament la imatge de Catalunya en Miniatura. Però no podem oblidar que la seva història es remunta a més de 1000 anys enrere, de quan hi ha els primers testimonis escrits, i fins i tot documentat el primer torrellenc: un al Geofred Tassio, al segle X. El poble s’estructura a l’entorn d’un nucli on hi ha diversos ravals històrics i tres grans urbanitzacions. Avui parlem amb el seu Alcalde.
“Hi ha moltes i diverses raons per voler dedicar-se a la política. En el meu cas, la principal va ser la preocupació sobre el futur del municipi i la seva gent: crec que és tot un repte”
“Aquest és un poble que si el que busques és la proximitat de les persones, la participació en temes culturals, un entorn privilegiat i una manera diferent de viure, Torrelles t’ho ofereix”
“En aquesta situació de crisi, com més unim esforços, millor. I crec que el polític s’ha d’acostar al ciutadà i escoltar-lo, i això porta a la nostra política, a parlar. Perquè el ciutadà també té la clau per solucionar els problemes”
Suposo que és conscient que el gran atractiu turístic de Torrelles és Catalunya en miniatura?
(rialles) Sí, sí, en som conscients. De fet, és el parc turístic cultural en miniatura més gran del món i l’únic existent a l’estat espanyol. Està constituït en societat privada en un espai municipal que té una concessió de cinquanta anys. Sí, penso que des del punt de vista turístic és un element important del poble, i està en la voluntat dels ciutadans que continuï essent així. I de moment l’impacte turístic és perfecament assumible, gens massificat.
I què fa un arqueòleg com vostè a voler presentar-se com alcalde?
Bé, suposo que hi ha diverses raons, i la principal és la preocupació sobre el futur del municipi i la seva gent: crec que és tot un repte. A mí m’amoïnava la política social i havia vist que s’havia entrat en una dinàmica on les relacions entre societat civil i polítics s’havien tornat difícils.
Però vostè no és d’aquí. Ve de Sant Boi
Sí, i vaig passar per Lleida, abans. Però al tornar i no trobar lloc on viure, vaig anar a Torrelles on vaig trobar un piset, i ja no m’he mogut d’aquí. Aquest és un poble que si el que busques és la proximitat de les persones, la participació en temes culturals, un entorn privilegiat i una manera diferent de viure, Torrelles t’ho ofereix.
I per què creu que el van votar a vostè?
Bé, no només m’han votat a mí, jo he tingut l’opció majoritària, d’acord, i potser he sortit doncs perquè probablement la gent em coneix, per la meva implicació en temes a nivell de poble, perquè estic en una opció política independent, i perquè ja tenia certa experiència en política municipal.
Tot i la seva majoria absoluta, està amb CiU
Sí, ens vam posar d’acord abans de les eleccions i després també, fos quin fos el resultat, un govern de tots, de totes les forces. En aquesta situació de crisi cal unir esforços. I crec que el polític s’ha d’acostar al ciutadà i escoltar-lo, i això porta a la nostra política, a parlar. Perquè el ciutadà també té la clau per solucionar els problemes.
Una col·laboració entre tots
Naturalment. I en poble com aquest, com Torrelles moltes coses es fan perquè el ciutadà ho fa com a voluntari, com a aportació. Perquè amb els diners no es paga tot. I tenim una experiència claríssima amb les festes, on hi ha una alta participació de la gent. També en les cavalcades, o en la festa de la cirera, la principal festa de l’estiu, que se celebra la primera setmana de juny, i on la participació de la gent, de pagesos, comerciants, joves, fa que surti endavant. És una de les virtuts de Torrelles: una societat petita però molt implicada.
Fins i tot en temps de crisi com aquest?
Ens ha passat el que a molts pobles: en temps de bonança, es va començar a construir molt, i amb la crisi, ens hem trobat que hi havia serveis compromesos, personal contractat, que no s’han pogut cobrir. I això ha provocat una situació difícil a les arques municipals, que ara, en aquests moments encara estem avaluant.
Per tal de plantejar un pressupost una mica coherent de cara al 2012, no?
Si. També és cert que els organismes supramunicipals que ens deuen quantitats de subvencions de compromisos adquirits van més lents del que es podria esperar i això només fa que complicar-ho tot. Aquí, a més, no tenim indústria, i per tant, això també compta.
I quines mesures concretes d’estalvi es proposaran des d’Alcaldia?
D’entrada l’estalvi. Hi haurà una important contenció de despesa a tots nivells: renegociació de contractes, serveis com enllumenat, neteja… També caldrà prioritzar, és clar, i destinar els diners en allò que sigui estrictament necessari. Tampoc ens embarcarem en fer nous equipaments i sí que millorarem els del centre, que necessiten manteniment. I també optimitzarem recursos humans, és clar. Però vaja, ens falta també temps per tot arreu.
Però si acaben de començar una legislatura!
Sí, però no crec que sigui bo fer les eleccions a finals del mes de maig, perquè acabes d’entrar al juny, et recol·loques al juliol, vénen les vacances d’agost, al setembre comences a posar els organismes, i ja estem a l’octubre, que en el nostre cas, per exemple, tenim un pressupost prorrogat i és un problema. És com si fós un any perdut; podrien fer-se al mes de febrer que permetria arribar a l’agost amb tot més clar i consolidat.
Ja que hi som, què pensa de la limitació dels mandats?
Ho trobo fantàstic. Una altra cosa és pensar si haurien de ser mandats de quatre anys o més llargs. Ho dic perque costa entomar accions passades, compromisos i situacions econòmiques. Nosaltres per exemple, tenim molt clar davant la situació actual que és molt important que la gent sàpiga quina és la realitat dels ajuntaments. Això ens porta a plantejar una cosa a la que ens hem compromès i és que em de fer una part dels pressupostos participatius, per a qui vulgui, que la gent hi pugui dir la seva.
A l’estar en un poble petit com aquest ho pot fer
Si, perquè aquí a Torrelles, en pobles consolidats i amb història, hi ha urbanitzacions que van néixer amb la voluntat de passar els caps de setmana i s’han acabat convertint en espais de primera residència. I aquesta gent necessita que el poble els aculli, així que ha arribat l’hora de fer que siguin barris, perque el problema que tinguin els que viuen a la “urbanització” és el mateix que pot tenir algú que visqui al casc urbà.
Però la mobilitat deu ser un problema
Sí, ho admeto. Vivim en una societat en què la manera d’organitzar-se quan la gent ve a viure a Torrelles és amb cotxe. Així que contem amb autobús però la gent no l’utilitza. Nosaltres apostem pel transport públic però en el nostre cas és en un 90% deficitari.
Crec que una de les coses de les que n’estan orgullosos és del tractament de residus
Sí, Torrelles va ser un dels pobles pioners i és un exemple del que ha estat el tractament de residus des del punt de vista de les millores medioambientals. Té deixalleria, que ara s’haurà de fer nova, per cert; va participar en un dels plans pilots de reciclatge, tenim una planta de compostatge d’àmbit supramunicipal i va ser premiat en el seu dia com un dels municipis amb més alt reciclatge a nivell del país.
Aquí doncs la gent també hi posa de la seva banda
Bé, haig d’admetre que últimament el tema s’està relaxant una mica, però les polítiques que es faran des de l’Ajuntament són d’estar molt alerta i recuperar l’esperit. A Torrelles utilitzem el sistema de porta a porta, que sí, d’acord, comporta una sèrie de “molèsties” a la població perquè la gent ha d’aprendre quins dies es recull cada tipus de residus, però acaba valent la pena. Aquí l’important és que tots plegats puguem complir unes obligacions per viure millor.
Si fós President de la Generalitat, com hauria tractat el tema de les retallades en temes tan delicats com sanitat o educació?
No m’ho he plantejat mai, això de ser President, però tinc molt clar que el tema social és prioritari. En èpoques de crisi es nota molt que la gent té uns patiments que abans no tenia: costa arribar a final de mes, per exemple. Així que, pel que fa al tema sanitari, quan te n’adones que les retallades, segurament necessàries, afecten al servei directe de les persones que tenen necessitat, veus que hi ha alguna cosa que falla.
Però vostè admet que són necessàries
Sí, sí. A casa nostra, per exemple, el servei d’urgències, el CAP, que el tenim al poble del costat, ens diuen que les retallades han provocat que s’hagi d’anar al del poble veí. I aquí és on comença una sensació de que la retallada que comença en un lloc acava repercutint al ciutadà, que és l’afectat. Així, constestant la seva pregunta, sí, és evident que s’han de posar les coses a to, però el tema social hauria de ser prioritari.
Està al principi de la legislatura. Tenint la crisi com a gran condicionant, com veu, però, els propers quatre anys?
La nostra opció és treballar amb un govern d’unitat, perquè pensem que es poden tenir discrepàncies però sempre hi haurà punts on es poden fer enteses, amb un estil de mínims de comuns denominadors, que en diem. Ara per exemple, un dels temes de debat és la capacitat de Torrelles. Hi ha només una sola carretera, i en la gran majoria d’emergències quedaríem acorralats. Així que una de les qüestions que ens hem de plantejar tots, i no només l’equip que governa és quin és el límit poblacional que volem donar al municipi.
Veig que vol prendre les decisions per consens
Penso que és el millor, perquè escoltant les opinions de tots, segur que la decisió que prendrem serà la més correcte.
