“Cal potenciar els municipis com a eina de proximitat”

Un canvi de mentalitat. Fins ara, semblava que els alcaldes estiguessin trenta centímetres per damunt de la resta de la gent, i el què hem intentat és estar a prop d’ella,  aconseguir que et parin pel carrer, que et comentin allò que els preocupa i que els puguis donar solucions. I un altre element important: estar a tot arreu. 

 

Mira, al primer any va sorprendre que a les Festes Majors estigués en tots els actes i que vulgués implicar-me en l’organització del que es feia. I penso que la cosa ha d’anar per aquí, perquè en el fons, el que aconsegueixes quan tens un grup de persones treballant per a un mateix projecte, ni que sigui la Festa Major, és que hi hagi una major cohesió social, que tothom hi prengui part. I això és el que fa poble. 

 

Per això ens hem d’esforçar per a què tothom, d’una manera o altra, prengui part en tot allò que és bo pel poble. En el tema de la Festa Major, per exemple, vam establir un sistema de torns per gestionar les barres, de manera que cada entitat podia emportar-se uns diners, que a la vegada, podrien compensar aquelles quantitats no rebudes a l’hora de repartir subvencions. Doncs d’aquesta manera, treballant-t’hi a fons, es va aconseguir que tothom en pogués sortir beneficiat. 

 

No es pot negar que ara mateix hi ha una conjuntura en la qual aquest sentiment ha avançat moltíssim. Però des d’un punt de vista municipal es treballa amb cosetes petites, com penjar banderes estelades i això sí, fent un treball pedagògic, informatiu,per a què es vegi clar cap a on hem de tirar. I des d’un Ajuntament com el de Navàs la clau és la proximitat. 

 

Com a institució que representa un col·lectiu, som els que podem resoldre algunes problemàtiques d’alguns barris i espais. I això comença per la convivència diària: si et preocupes per tothom i deixes clar que el teu país ha de ser el de tots, arribes a la gent. Els municipis com a eina de proximitat són molt bons, i als Ajuntaments es valora més la persona. Així que la gent espera que parlis, que escoltis.. .una manera de ser impensable fa poques dècades i que ara és l’eix central de la política. 

 

Crec que hem de fer passos per vagin cap endavant, desobeïnt l’estat central com en el seu moment han fet altres pobles i tantes altres persones. La gent comença a veure coherència en un moviment que ha anat creixent espectacularment aquests darrers mesos, aportant temes, tractant qüestions i avançant. 

 

Miri, enquestes d’abans de les eleccions assenyalaven que un 43% dels votants de CiU tenien clar que Artur Mas no faria el pas de tirar endavant Catalunya per assolir l’estat propi. I hi ha tota una sèrie de factors que fan que hi pugui haver dubtes seriosos: el fet que el president no parli de la paraula “Independència”, o el que Vila d’Abadal, representant del sector independentista d’Unió hagi estat apartat per en Duran i Lleida. 

 

Doncs crec que no. El que farà serà intentar crear el seu projecte d’estructures d’estat, com diu, perquè afirma que és necessari abans de fer el procés. I la gent segueix pensant en el pacte fiscal, així que està clar que no s’aprovarà. Només cal veure què s’ha fet a l’anterior legislatrua: aplicar tot un seguit de retallades de les que s’ha dit que han incentivat el sentiment d’independència. Però les restriccions no s’han aplicat a tot arreu, només en les més conselleries més sensibles, com Sanitat o Ensenyament. I en canvi, a d’altres no només no s’han retallat sinó que han augmentat i tot, les seves partides. 

 

Com pot suposar, estic en contra d’aquesta mena de supressions, així com també la reducció de regidors, perquè penso que amb aquesta mena de mesures no es resoldran els problemes. Miri, això dels regidors per exemple: Si passes de set a cinc regidors i aquests cobren 600 euros al mes, et trobes que l’estalvi a final d’any l’Estat és molt poc, uns 15.000 €uros l’any aproximadament a tot estirar. 

 

D’acord, però fixa’t que et trobaries en què els regidors actuals ens dedicaríem moltes més hores dels que hi havia abans, així que tot això acabaria provocant més desatenció i realment el servei no en sortiria beneficiat. Així que quan surten i diuen que amb mesures com aquestes reduiran el dèficit, penses “però aquests què diuen!”. En el fons volen suprimir municipis per centralitzar l’administració. Nosaltres no som partidaris ni d’això, ni de les autonomies, és clar. Estem a favor dels Països Catalans. Però sí que es podrien mancomunar serveis. 

 

Sí, aquestes institucions tenen sentit tant com a eina de mancomunitat de serveis com pel que fa en termes de proximitat. Crec, però, que el Consell Comarcal hauria de passar a ser un Consell de vegueria. A vegades et trobes que els Consells Comarcals tenen massa estructura pels pocs serveis que estan donant, així que el millor penso que seria potenciar-los per a què tinguessin més competències, però que a la vegada se suprimissin les diputacions. El que interessa aquí és fer política de proximitat per a què tothom en pugui sortir beneficiat. 

 

Penso que quatre anys està bé, vuit com a molt. A més, com Alcalde de la CUP tenim unes limitacions ben clares, que són aquests dos mandats. I de cara al Parlament, la limitació encara és més restrictiva: un sol mandat. 

 

És cert que als primers mesos vas aprenent com va tot, i pots anar aplicant algunes línies del teu programa, entre d’altres coses perquè ha hagut un seguiment bastant fort de la funció municipal. Sí que és cert, però, que et trobes en un espai que mai hi havies estat, i és clar, tot acaba essent nou. Així que si al 2015 el poble decideix un altre cop que confia en nosaltres i la CUP hi torna a ser, començaria la segona i última legislatura i ja em veuria en cor d’enllestir alguns projectes que hem iniciat. 

 

Sí, segurament que tot allò que tenim planificat no ho podrem fer tot. Vam ser molt ambiciosos, 110 punts en total, així que si ho complim en un 85% em podré sentir molt orgullós d’haver-ho tirat endavant. 

 

Però malgrat això hi ha projectes que volem realitzar. Un d’ells, per exemple, és la construcció d’una Sala Polivalent al petit centre cívic, un espai que a nivell de poble no hem tingut mai. Ja veu que no demanem massa. Durant anys s’ha parlat de camps de gespa, de piscines, de complexes municipals, però els manteniments són molt cars, i el que nosaltres pretenem és disposar d’un espai propi per a fer-hi actes. A veure si al 2013 això és una realitat. 

 

És veritat. Amb nuclis com Palà de Torroella, per exemple, hi ha molta distància. I l’única relació amb Navàs era quan venien a votar cada quatre anys i poca cosa més. Així que hem decidit reforçar els lligams amb aquest i d’altres nuclis, i reforçar la regidoria del món rural. 

 

Hem fet que el regidor que se n’encarrega tingui proximitat amb el veïnat i tota la zona d’allà. A més, estem treballant els carrers, les carreteres i arreglant temes relacionats amb el teatre. Es van fent tot un seguit d’actuacions, i creem eines per fer que la gent s’impliqui més en aquests lligams. Miri, sense anar més lluny, vam decidir fer una mostra del municipi en un restaurant de Palà de Torroella, i ens en vam adonar que hi havia molta gent de mitjana edat i ja grans que encara no hi havien estat. Així que tenim racons del nostre propi municipi que no hem ni descobert nosaltres mateixos.

 

Crec que no molta, però és clar, surts al carrer i la gent et diu que hi ha massa gent de fora. Però vaja, no arriba al 12%. La integració potser és més complicada i ens esforcem per per polítiques que siguin eficaces. I la llei no ho afavoreix, ja que no podem reforçar els serveis socials posant-hi més treballadors que s’hi dediquin. Ara, per exemple, hem iniciat un projecte que és la Xarxa d’Aprenentatge Social que està format per gent voluntària que estan fent una gran labor. I això ajuda a la cohesió que abans li comentava. 

 

Sí, però no podem deixar de banda la política de retallades i especialment en l’educació. I el problema és que en aquest país cada cop s’hi està invertint menys. És més difícil l’accés a les Universitats, la ESO s’ha infravalorat i ha perdut pes, algunes matèries del Batxillerat ja no semblen essencials… i no pot ser que cada quatre anys es canviï el sistema d’educació. I quan hi ha problemes afegits, com són la crisi i la manca de feina, hi ha una tensió afegida.  

 

Miri, històricament el nostre municipi s’havia caracteritzat per tenir dos puntals educatius. Navàs era un referent en l’àmbit estudiantil i veies que la gent de molts pobles del costat venien a estudiar aquí. Als darrers anys tot ha canviat molt, és clar. Els municipis han començat a tenir els seus propis centres d’ensenyament i Navàs va perdre aquest referent. Però vaja, encara té un fort pes, amb moltes activitats que fem en un espai que lloguem al bisbat. 

 

Ha tingut molta història, i el seu pes ha estat considerable en la formació de personal qualificat, ja que va ser una escola d’oficis, fent que molta gent tingués accés a un nivell d’educació superior i pogués accedir a divesos graus de tèxtil però també d’electrònica o mecànica. Ara, també hi ha gent que no vol tenir lligams perquè s’havia dit que havia fet el possible per impedir la construcció d’altres centres i així que hi hagués competència. 

 

La via verda, un camí de 2 quilòmetres que està transitat i que volem que sigui un espai per fer salut, potenciar l’esport i promoure caminades.