Municipi del Baix Llobregat de poc més de 63.000 habitants escampats per 32 km2, el terme municipal d’El Prat de Llobregat llinda amb els de Barcelona, l’Hospitalet de Llobregat, Cornellà de Llobregat, Sant Boi i Viladecans, encara que és conegut internacionalment per acollir l’Aeroport de Barcelona. I les seves terres, malgrat que comencen a ser habitades als volts del segle X, no serà fins a finals del XVII que tindrà una vida legal independent i unes ordenances municipals. A partir de principis del XVIIII, podem començar a parlar del naixement d’un nucli urbà.
“No crec en la limitació de mandats. L’important no és si governes poc o molt temps sinó si amb els anys mantens la capacitat i la il·lusió de seguir treballant. Els ciutadans poden triar cada quatre anys i perceben si t’impliques o no”
“L’Ajuntament no és una màquina de crear llocs de feina, i per tant, les polítiques socials que tenim són les justes. Les hem incrementat, i tenim projectes de compensació, i plans de formació, però no resulten suficients”
“El tema de la immigració s’ha portat a vegades amb demagògia. D’acord que és comprensible que un ciutadà d’aquí amb una situació econòmica greu sigui sensible a aquests discursos, però cal actuar amb responsabilitat”
Després de gairebé trenta anys, encara hi ha motivacions per continuar essent Alcalde?
Naturalment. Hi ha la motivació política, ideològica i tenir la vocació de servei públic. A mí m’agrada treballar per l’interès general, així que la responsabilitat en un Alcalde és un honor, un privilegi. Des de sempre he tingut un compromís polític, i els meus referents ideològics, al PSUC, m’han portat a un projecte de ciutat, identificant prioritats i avançar defensant l’interès general.
O sigui que vostè no hi deu creure massa, en la limitació de mandats
Doncs no, la veritat. Penso que vuit anys o potser dotze són un temps suficient per poder impulsar un projecte i consolidar-lo, per això penso que les legislatures haurien de ser de més llargues, de sis anys, per exemple, per poder dur a terme tot el que tens pensat.
En l’Administració tot va lent
Doncs sí. El primer any d’una legislatura serveix per posar les coses a lloc i organitzar-se, i l’últim és electoral, així que només te’n queden dos per fer projectes, i si n’hi ha algun d’important, se t’emporta més temps. Així que tot plegat hauria de ser més llarg. Per això l’important no és si governes poc o molt temps sinó si amb els anys mantens la capacitat i la il·lusió de seguir treballant. Els ciutadans poden triar cada quatre anys i perceben si t’impliques o no.
Ara, però deu afrontar una crisi certament dura
El problema és el de sempre: voler treballar i no tenir feina. I aquí al Prat hi ha unes 5.500 persones que estan a l’atur. Davant d’una problemàtica d’aquestes característiques, la pregunta és què pot fer un Ajuntament. Aquí tenim una bona provisió d’establiments públics i de serveis, amb un bon nivell de qualitat de vida, però el cert és que massa famílies i massa joves no tenen feina. I això és preocupant.
I l’Ajuntament poc hi deu poder fer
És clar. No som una màquina de crear llocs de feina, i per tant, les polítiques socials que tenim són les justes. D’acord que les hem incrementat, i tenim projectes de compensació, plans de formació i ocupació, però no resulten suficients. I aquest em penso que és el repte per a la propera legislatura.
També deu haver gent que se’n va a treballar a d’altres llocs de l’àrea metropolitana
Si, naturalment. En aquest sentit, El Prat té un bon dispositiu de relació en el món econòmic per facilitar que les empreses es localitzin, però també formar i proveir d’una borsa de treball. Però amb això, ara no n’hi ha prou. El que cal és que les empreses inverteixin, lloguin i creïn llocs de treball.
Un altre problema que es planteja en temps de crisi és la immigració
Aquí no tenim aquesta situació, ja que el percentatge és baix, d’un 10%, i la convivència és bona. Però em penso que cal tenir ben present que a vegades el tema s’ha portat amb demagògia. Ara sembla que els immigrants estan en el punt de mira com a culpables d’alguns dels problemes que tenim. I això no està bé. D’acord que és comprensible que un ciutadà d’aquí amb una situació econòmica greu sigui sensible a aquests discursos, però cal actuar amb responsabilitat.
En quin sentit?
Doncs que hem d’actuar amb intel·ligència, fent un pacte de responsabilitat vinculat a valors, a drets i deures, i on cal que hi hagi un referent. També hem de confiar en que hi hagi una reactivació econòmica i que els valors que defensem s’han de construir dia a dia.
I aquests valors els han de promoure els poders públics
Ho hem de fer entre tots, però és cert que en aquesta estratègia els ajuntaments són molt importants, perquè són les polítiques de proximitat les que et permeten veure què vol dir això de facilitar la immigració més enllà de fer lleis. En aquest sentit, sempre he defensat que la Generalitat hauria de comptar molt amb els ajuntaments perque som l’instrument més eficaç per actuar positivament davant fenòmens com els de la immigració.
Per això cal allò que es diu “voluntat política”, però també recursos
Naturalment, i per això l’objectiu prioritari ha de ser la convivència i la cohesió social, facilitant en la mesura del possible el treball, per a què tothom pugui consolidar un projecte de vida. I fer-ho també possible a través d’uns serveis públics: la sanitat, l’educació, l’atenció social. Tenint clares aquestes polítiques, les coses han d’anar bé a la força.
Però és allò que dèiem: ara estem en crisi, i cal retallar serveis
Miri, no sóc un expert però jo estic segur que hi ha mesures per millorar l’estalvi i l’eficiència del sistema públic actual: en l’organització de serveis, en els canvis d’àrees i territoris que es fan a cada legislatura, en aspectes interns de la política que veus que s’hi esmercen massa recursos… Caldria trobar un model més definit, i estic convençut que hi ha marges, per això.
Més que no pas retallar serveis considerats bàsics, per exemple
Per exemple. És absurd pensar que un sistema que redueix les seves prestacions un 10% no canvia necessàriament la qualitat que ofereix. I per això cal negociar, pactar. Resulta massa fàcil retallar per aqui i per allí i dir que quan estiguem més bé, ja ho recuperarem, perquè entre d’altres temes, aquest és un sistema de vasos comunicants, i si vas empitjorant o reduint la qualitat d’un sistema, produeix automàticament una certa transferència a d’altres.
Però a partir del moment en què es fa, és perquè cal fer-ho, no?
Si, és clar. Jo faig política local, i els Ajuntaments ens adonem dels sacrificis que cal fer. Però em sembla massa fàcil retallar serveis públics, que són els més importants. D’acord que anem malament, però també prioritzar: hi ha certes polítiques sectorials que no poden tenir la mateixa força que els serveis públics, perquè aquests últims són precisament aquells que garanteixen l’estat de benestar.
Canviem de tema. La llei de l’Àrea Metropolitana els afectarà de ple
Efectivament. S’ha aprovat una llei que entrarà en vigor després de les eleccions i que representarà un pas important perque, malgrat que la crisi ho condicionarà, per fi hi haurà una única assamblea, amb unes competències ben definides i una organització del territori també ben clara.
I a un nivell més pràctic, què suposarà, això?
Doncs la incorporació de competències urbanístiques, que s’havien perdut a partir de 1987, i que serviran per definir el desenvolupament territorial de forma més coherent i sotenible. S’estalviarà, es millorarà l’eficiència i hi haurà una única direcció política. Tot plegat, representa un gran repte, però el camí no serà fàcil, perquè cal refer una trajectòria.
Una trajectòria?
Sí, miri. Abans de 1987, l’àrea metropolitana incloent Barcelona era fonamentalment d’Iniciativa, PSUC i socialistes. Cert és que es van cometre alguns excessos de protagonisme polític que no pertocaven des de l’àrea metropolitana, que ha de ser discreta, sense fer banderes de res, ni dedicar-se a l’ostentació mediàtica, sinó a prestar serveis.
Molt bé. I què va passar?
Doncs que el President Pujol, governant de Convergència, se’n va atipar, fins al punt que va actuar emocionalment, “castigant” als ciutadans que depenien d’aquesta administració. Penso que va ser un error, en part provocat, però en part també injustificat. Amb els anys, s’ha vist que això ha tingut costos per a l’economia i el benestar del ciutadà. Però esperem recuperar-ho, com li deia.
No hem parlat encara de l’aeroport. I és el que la gent coneix d’El Prat
Als darrers anys, hem millorat el tema del soroll, que ens preocupava força. El treball ja es va fer en els últims anys amb la Comissió de seguiment ambiental, de la que participem els ajuntaments del voltant de l’aeroport i AENA, a banda d’algun altre organisme. I hem arribat al punt en què, essent conscients que l’aeroport com a tal, genera soroll, doncs el minimitzarem al màxim. I així s’ha fet: hi ha una legislació, els procediments estan marcats, i els pilots ho compleixen, així que penso que estem treballant positivament. Ara estem contents, però va costar, perquè si no ens hi arribem a posar nosaltres, AENA no ho haguera fet.
I pel que fa a AENA, també hi ha hagut l’ampliació de l’aeroport
Doncs sí. L’any 1994 vam pactar amb el Ministerio de Fomento de Madrid i la Generalitat de Catalunya un Conveni d’Infraestructures del Medi Ambient Delta del Llobregat, el més important de la història d’Espanya, on es van concretar els límits del creixement de l’aeroport, el desviament del riu, la localització d’infraestructures com la depuradora, la desaladora, el sistema de conectivitat viari i ferroviari, i altres aspectes.
I com ha anat tot plegat? Bàsicament des d’un punt de vista medioambiental
Estem satisfets per la bona execució: ara el territori s’està recuperant i encara que cal millorar la gestió del port i l’aeroport, anem per bon camí. Tenim la zona dels espais naturals més importants de Catalunya, que és el Delta del Llobregat, i el repte està en preservar aquest territori, però també fomentar la mobilitat i l’entorn urbà.
I això deu ser complicat
Home, genera algunes dificultats en l’explotació d’agricultura que el departament de medi natural ha de gestionar amb les compensacions i amb un sistema de gestió intel·ligent, i biològica. Però ens en sortim prou bé.
