“Cal que al Parlament hi hagi més alcaldes i alcaldesses”

Vostè és l’alcaldessa de Girona des de fa cinc anys. Ha canviat gaire el seu estil de fer política?

Personalment diria que no. Tampoc en intensitat de dedicació. Soc una persona molt hiperactiva i ho dono tot en allò que faig. Quan Carles Puigdemont era alcalde de Girona, i jo regidora, ja hi dedicava tot el temps possible. Actualment em diuen que potser soc més bona negociadora i mediadora que abans, que potser he afluixat una mica en la pressió que abans posava. La veritat és que en els meus inicis venia de l’empresa privada i que aquell era un món més agressiu en les formes. Ara em diuen que em prenc les reunions d’una manera diferent…

Aquest ha estat un any difícil, amb pandèmia, temporals… Què n’ha après?

Ha estat un any difícil. Més ben dit, està sent un mandat difícil. Perquè poc després de començar-lo ja vam passar uns mesos amb les reaccions per la sentència dels presos polítics. Aquí a Girona la situació es va viure molt dramàticament i va caldre fer gestions molt difícils al carrer i amb la gent. I poc després, com recordareu, vam patir el temporal Glòria, que va afectar-nos bastant, i que ens va crear dificultats i desperfectes importants en espais públics i privats. També va caldre fer molta gestió, sobretot amb les assegurances i els desperfectes. 

I, de seguida, la COVID.

Així és. Recordeu que a Girona vam ser molt primerencs perquè, precisament, un dels primers casos de Catalunya el va passar una treballadora de l’Ajuntament. Em sembla que era un dissabte al vespre que em van trucar per informar-me’n. L’endemà vaig anar a la Conselleria de Salut, quan encara se’ns deia que aquesta epidèmia només afectava a Itàlia i a la Xina i que nosaltres no ens havíem de preocupar de res. A Girona ens vam preocupar ben aviat.

Afortunadament teníem un protocol preparat per pandèmies i un full de ruta. Ens va ajudar molt a saber què fer. Vam ser dels ajuntaments més actius en prendre mesures de prevenció. La planificació va ser molt útil: gabinet de crisi, convocatòria diària de les àrees professionals implicades, relació amb les administracions, etcètera. Vam fer molta feina i molt ràpidament. També vam poder ajudar molts municipis que ens trucaven per demanar assessorament. 

Una tasca frenètica, doncs.

Diria que els tres o quatre primers mesos, fins que vam acabar el confinament, va ser una de les pitjors èpoques de la meva vida. Ho vaig passar francament molt malament. La gent no n’és conscient, perquè intentava donar una sensació de tranquil·litat i de tenir-ho sota control. Però no era així, si més no, en quant a tranquil·litat personal. La realitat és que des del punt de vista municipal tot estava ben gestionat i assegurat. Finalment, la sort és que totes aquestes dificultats no m’aturen i em donen fortalesa. I també compto amb un equip potentíssim.

Quines vivències personals han estat més colpidores durant la pandèmia? 

Al principi el més colpidor va ser la qüestió de les residències de la gent gran. Em feien patir molt. Vam conjurar-nos per estar al dia de la situació de cadascuna d’elles i veure com hi podíem col·laborar. Hi trucàvem cada dia. També controlàvem la gent gran que vivia sola, segons el padró. Crec que vam aconseguir contactar amb totes les persones en aquesta situació. Girona és una ciutat increïble, però relativament petita i tots ens coneixem. Molt sovint m’informaven de la mort d’alguna persona coneguda, o que estava en una residència on algun conegut hi té el pare o la mare. Va ser terrible.

També em feia patir moltíssim el personal sanitari. Veies que els mancava l’equipament i que no donaven l’abast. Sort que tenim uns professionals increïbles que ens han salvat, com a societat i que mai es van rendir. Cada tarda miràvem de fer-los un reconeixement i jo intentava no faltar-hi cap dia. Tot plegat era molt emotiu. 

La tercera vivència que recordo és que vam fer un vídeo a la plaça de la Independència, que sempre està plena de gent i d’activitats, on no hi havia absolutament ningú. Va esdevenir un vídeo viral, on el que impressionava era el silenci. Tots vam ser molt responsables i vam complir el que ens demanaven les autoritats sanitàries.

I en positiu, què podríem extreure en positiu d’aquesta pandèmia?

Sobretot la solidaritat de la gent. Aquí, com us deia, vam comptar amb l’ajut d’un munt de persones voluntàries que feien les trucades a la gent gran que vivia sola. També hi havia voluntaris i voluntàries de l’ajuntament. A aquestes persones els vull reconèixer la responsabilitat i solidaritat, perquè van fer molt més del que se’ls exigia, tot i ser servidors públics i cal reivindicar-ho.

També vam assegurar-nos de poder ajudar les persones que tinguessin necessitat de rebre assistència social. Ens vam inventar una targeta COVID que vam anar a entregar directament a les famílies necessitades. No vam tenir cap problema en fer-ho, malgrat que tothom estava tancat a casa. Els voluntaris van aparèixer de tot arreu de l’ajuntament, especialment de serveis socials, malgrat la inseguretat. En resum, en moments difícils veus que les persones responen amb grans dosis de responsabilitat i solidaritat i vas generant esperança. Veus que ens en sortirem. Fins i tot més enfortits.

Que han fet des de l’ajuntament per mantenir l’ànim de la ciutadania tot aquest temps?

Això és el que més difícil està resultant. A la ciutadania ens està entrant una sensació de vulnerabilitat més intensa de la que teníem abans de tot això. Patim per la seguretat física, pel futur, pels canvis i transformacions de la vida, per la seguretat policial. Em preocupa moltíssim. Segur que hi haurà dificultats, perquè hi haurà més persones que quedaran sense feina i hi haurà joves amb un futur parcialment truncat, però hem de saber lluitar contra tots aquests problemes i contra la sensació d’inseguretat que generen.

Nosaltres, per exemple, acabem de presentar les dades de seguretat ciutadana de 2020. Els delictes s’han reduït d’un 20%. En canvi, la sensació de vulnerabilitat ha crescut. Hi ha gent que té la sensació que la ciutat és més insegura que mai. Ho pensen honestament. Jo crec que hi té molt a veure que els comerços tanquin tan aviat i que no es vegi gent pel carrer. Abans era una ciutat viva, dinàmica i amb bullici. Ara no tant.

Pensen fer alguna cosa per revertir la sensació de vulnerabilitat?

Nosaltres hi treballem. Creiem que si la revertim, també li donarem sensació de llibertat a la gent. Les administracions ens hem d’assegurar que els municipis recuperin la llibertat i haurem de lluitar en tots els àmbits. Al principi vam posar en marxa la targeta COVID que li deia i tot el finançament que fos necessari. Les partides socials han augmentat d’una manera inaudita. No vam dir a res que no. Crèiem que el primer de tot eren les persones i que invertiríem el que fes falta. També vam demanar a l’Estat espanyol que ens deixessin endeutar-nos i fer servir els romanents. I anàvem fent. Ens les vam empescar per seguir-ho fent.

També vam mantenir els serveis bàsics per atendre les necessitats de la ciutadania, i gestionar residus, i transports públics. Ho vam fer prou correctament. Ara ens arriba una crisi que, espero, no sigui estructural. Els experts diuen que serà més conjuntural i que ens en podrem sortir de manera relativament ràpida. Però estem ja posant-hi fil a l’agulla amb polítiques actives d’ocupació. Sumeu-li a tot això la gestió de les terrasses i les taxes d’ocupació de la via pública, i els ajuts a les empreses per a mantenir els treballadors i evitar acomiadaments.

En quin nivell es troba l’activitat econòmica gironina actualment? Quines són les grans preocupacions?

En tenim dues de principals. La protecció social de les persones físiques i la protecció de les persones jurídiques (especialment del comerç i les petites i mitjanes empreses que han d’aguantar tot el possible). Si aquestes darreres tanquen, ens vindran moltes dificultats afegides, perquè, encara que siguin petites, de cadascuna d’elles en depenen quatre o cinc persones que passarien a ser aturades.

Plantegem donar ajuts a aquestes empreses per evitar que tanquin i mantinguin l’ocupació. Aquesta és una gran prioritat. Estem treballant amb programes com el Girona Actua o el Girona Actua Plus, que són aquests ajuts que ja hem atorgat i que aviat tornarem a convocar. Treballem també amb les associacions de comerciants locals, amb la PIMEC, amb la Federació d’Organitzacions Empresarials de Girona i amb els sindicats. I tenim una taula formada per aquestes associacions per revisar què podem fer en cada moment per preservar l’ocupació.

Un dels exemples recents és que, amb l’associació de comerciants, hem finançat un bonus per a aquelles persones que comprin en els comerços locals. Els donarem bonificacions importants i podran comprar més encara en els mateixos comerços locals. Amb això esperem fomentar el consum. També tenim iniciatives per promoure el transport de la darrera milla i un trasllat gratuït dels productes a casa. Una d’aquestes són els boxos, o capses que ajuden a traslladar mercaderies de barri a barri. Amb cada entitat estem fent una feina molt quirúrgica per treballar sobre unes necessitats molt concretes. 

Tots aquests ajuts i incentius deuen haver impactat sobre els comptes municipals.

El nostre pressupost, normalment, és de 120 milions d’euros. L’any passat vam reduir els ingressos en prop de 3 milions i vam augmentar les despeses en 3 milions més. Així doncs vam tancar l’exercici amb un dèficit de 6 milions d’euros. Aviat queda dit.  

Però me n’alegro moltíssim d’haver dedicat, per exemple, 2 milions d’euros addicionals a ajuts socials. Això vol dir que vam donar moltes cobertures a persones que ho necessitaven. Vam estar reclamant molts ajuts a l’Estat, que és qui recapta els impostos. El més lògic seria que ens deixés fer-los servir a nosaltres, perquè és qui s’endú el 90% dels impostos de tots i podrien fer que revertissin en les persones. Però hem rebut zero ajudes. Ja està bé! És terrible!

Però han permès que els ajuntaments fessin servir els romanents.

Sí. I ens deixen endeutar-nos. Però, si us plau, que ens donin ajuts. Que ens arribin transferències una mica més importants, tal i com ens van prometre i encara ens asseguren. Que ens ajudin a gestionar el transport públic d’una manera mínimament decent. I el tema social. I l’accés a l’habitatge… Cal cobrir necessitats bàsiques de les persones i fins ara ho hem estat fent els ajuntaments, quan l’obligació la tenen ells.

Alerta, que la primera mesura que anuncien respecte l’ocupació va ser reduir a la meitat les partides que ens donaven per fer polítiques actives… Tindrem força menys transferències de l’Estat enguany que fa dos anys. No té lògica. Ens porten a l’atzucac. Tenim la voluntat de destinar-hi tots els recursos que disposem, però si l’Estat no augmenta les transferències no podrem lidiar amb aquesta situació.

Una altra mesura que se’ns permet de manera totalment extraordinària és fer les inversions que vulguem. Nosaltres proposàvem un pla d’inversions potent. Fins i tot vam agafar recursos humans provisionalment per tramitar ràpid la contractació i assegurar-nos de complir les execucions d’obres, compres i projectes durant l’any. I ho volíem fer perquè, a banda que tenim diverses necessitats, també creiem que si ho fem, aportem dinamisme econòmic. 

Quins serien els principals reptes que els queden per complir en la legislatura? I quins són els que podran fer, atès tot el que ha passat sobrevingut? 

A banda de posar les persones al centre i donar cobertura a totes les necessitats, nosaltres portàvem dues línies diferencials en el programa electoral. Una era la de promoure una Girona tecnològica i digital. I l’altra la de fer gestió pel canvi climàtic. Són objectius que tothom veu com a molt globals. Però la veritat és que projectes com “la casa de la tecnologia” ens van ajudar a avançar molt en temes com el teletreball. Quan va arribar la pandèmia ho teníem molt avançat. I en una setmana, el 96% de les tramitacions administratives es podien fer electrònicament. No ens va suposar cap problema, perquè ja hi havíem anat treballant.

En aquest sentit us diria que no ens cal canviar gaire el programa, perquè ja ho portàvem. També és un projecte que ens ha portat a aconseguir ser el Centre de Blockchain a Catalunya. I no és per casualitat. Vam guanyar una candidatura perquè hem pogut demostrar que tenim un entorn propici per atreure start-ups i empreses.

Gràcies també a aquest projecte ara podrem fer l’Obrir Girona, que és un “passaport víric” per explorar, juntament amb la Conselleria de Salut, la possibilitat d’obrir la cultura i alguns altres sectors econòmics com abans. Això és positiu per a tots els sectors i no ha passat, novament, per casualitat.

I en quant al canvi climàtic?

Som la ciutat de més de 50.000 habitants que més bé gestionem els residus. Fem un porta a porta en molts dels barris, però a més gestionem molt bé els residus des de fa molt de temps. I ho volem seguir fent. Per aquest motiu vam crear un congrés internacional dedicat al tractament de residus, malgrat que no soni, en principi, com una cosa interessant. Doncs, segurament, això farà que siguem líders en gestió de residus, perquè ens creiem el canvi climàtic. 

També en la qüestió de la mobilitat em vaig atipar de dir que aquest seria el mandat en què més espai guanyaríem per als vianants i les bicicletes i que trauríem tots els cotxes que poguéssim del carrer.

Així doncs, la pandèmia no ha suposat un obstacle per als seus punts programàtics.

Més aviat s’han vist potenciats. Quan vam presentar les iniciatives hi havia algú que ens acusava de frikisme. Però ara es veu tot més clar. La Girona tecnològica i digital i la Girona líder en la lluita contra el canvi climàtic i la gestió de residus, i la mobilitat sostenible, ara tenen sentit. Em sento molt còmoda amb el programa que tenim.

Una altra cosa que també era diferencial en el nostre programa era la qüestió de la seguretat. Creiem que calia reforçar el model de la policia i transformar-lo en una policia de proximitat. És el que estem fent. Hem d’ampliar la plantilla, però ens trobem dificultats a l’hora de pactar-ho amb els altres grups municipals, que no ho veuen igual. Però ho hem fet molt bé i en un o dos mesos disposarem d’una nova comissaria al barri de Santa Eugènia. Lamento no haver pogut convèncer els grups de l’oposició, però crec que ara, amb la sensació de vulnerabilitat que li deia, la ciutadania ho reclama i potser podem trobar el consens necessari.

Quin pensa que hauria de ser el paper dels alcaldes i les alcaldesses en la planificació del futur del país. Creu que els tenen a vostès prou en compte?

Aquesta és la gran discussió. Som l’administració més propera a la ciutadania i posem el nom i els cognoms a les necessitats dels ciutadans en cada moment. I aportem una mirada diversa. No és el mateix el que li cal a un veí de Girona que el que necessita un de Besalú o de Roses.

Així doncs, una primera cosa que cal reivindicar és que cal que al Parlament hi hagi alcaldes i alcaldesses. Ja m’he trobat moltes vegades en la situació en què des d’allà es desenvolupen coses que, després, en els municipis, no funcionen. És imprescindible aportar el punt de vista territorial i municipal. Des d’administracions superiors no s’hauria pogut fer tot el que vam fer tots els ajuntaments. Tots ens connectàvem cada dia per preguntar-nos els uns als altres: “com fas això?”. Si no hagués estat així, la gent hauria patit molt.

Així doncs, els alcaldes i alcaldesses hem de formar més part de la presa de decisions. Sempre ho he reivindicat. No és cosa de prendre les decisions i que després se’ns comuniquin, sinó que volem formar-ne part. És una cosa que cal canviar.

Com valora els resultats de les darreres eleccions al Parlament, i la dificultat en constituir un Govern?

Pels qui som independentistes he de dir que és una proesa extraordinària haver aconseguit gairebé el 52% del Parlament. És una alegria, però també una responsabilitat. És una situació molt esperada i desitjo que tingui el seu reflex en la composició del futur Govern. La ciutadania ha parlat a través de les urnes.

D’altra banda, s’ha produït un fet que lamento moltíssim, que és l’entrada d’un partit com VOX al Parlament. Moltes de les seves propostes són un atac directe a alguns dels assoliments i drets que hem aconseguit amb molt de sacrifici durant moltes generacions. Em ve al cap la igualtat de gènere, per exemple. No podem acceptar les seves tesis perquè encara queda molta lluita feminista per fer, i hi ha violència masclista, i una bretxa salarial vergonyosa. Em preocupa que al Parlament, que ja hi vivíem situacions de molta tensió, ara encara en puguem tenir més. 

D’altra banda, crec que hi ha un munt de debats (sobre la independència, sobre la monarquia, etcètera) que se’ns han intentat limitar. Trobo que se’ns coacciona als parlamentaris a fi que no parlamentem, i això que és la nostra feina. Ara trobem que entra un nou agent que portarà aquesta situació al límit i em preocupa. Per sort, els demòcrates estem mirant de fer un pacte per apartar totes aquestes tesis fent el mínim soroll possible i no donar-les cap altaveu, perquè van en contra dels drets de les persones.