Agramunt és la capital de la comarca natural de la Ribera del Sió, a cavall entre les comarques de l’Urgell, la Noguera i la Segarra, i per població, el segon municipi de la comarca de l’Urgell, a la província de Lleida, que amb prop de 6.000 habitants acull també els nuclis d’Almenara alta, Donzell d’Urgell, Montclar, Les Puelles, Mafet i Rocaberti. La història d’Agramunt comença cap al 1070, quan el comte d’Urgell Ermengol IV l’ocupà i la fortificà per fer front als àrabs que encara es movien pel Pla d’Urgell i per la part baixa de la Ribera. Un segle més tard, l’any 1163, Ermengol VII concedí a la vila una Carta de Població curulla de privilegis, com ara el dret d’encunyar-se la seva pròpia moneda, fet que impulsà el seu desenvolupament en tots els aspectes. A més a més, si per algun fet és conegut Agramunt són pels seus torrons. Avui parlem amb el seu alcalde.
“No considero que per ser alcalde necessitis uns requisits especials. Crec que la condició imprescindible és que la mateixa persona vegi si té la capacitat o no per tirar endavant un projecte”
“Quan algú ha estat vinculat amb els moviments associatius i ha viscut al poble des de les seves arrels, apareix una mena de necessitat de servir al bé comú i és aquesta la necessitat que fa que un bon dia, si tens el suport d’un grup que t’acompanyi, prenguis la decisió de voler ser Alcalde”
“En un poble com Agramunt, però en general, en tot municipi la gent necessita que els resolguis els problemes municipals, i tenir molt present això passa pel diàleg i per la capacitat de resolució”
“No sóc partidari de suprimir els Consells Comarcals sinó de reconvertir-los en una mena de mancomunitats de municipis, de manera que qui acabi prenent les decisions d’aquesta mancomunitat de serveis siguin els mateixos alcaldes"
Quines motivacions té una persona com vostè, que és professor i enginyer industrial, per ser alcalde?
Penso que les motivacions per ser alcalde no es desperten a l’últim any abans de les eleccions sinó que és la suma i l’acumulació de sentiments que una persona té envers el seu poble. Quan algú ha estat vinculat amb els moviments associatius i ha viscut al poble des de les seves arrels, apareix una mena de necessitat de servir al bé comú i és aquesta la necessitat que fa que un bon dia, si tens el suport d’un grup que t’acompanyi, prenguis la decisió de voler ser Alcalde. I aquest va ser el meu cas.
Encara que la seva formació no és política, creu que tot alcalde hauria de tenir estudis superiors, fossin o no relacionats amb ciències polítiques?
No considero que per ser alcalde necessitis uns requisits especials. Crec que la condició imprescindible és que la mateixa persona vegi si té la capacitat o no per tirar endavant un projecte com aquest.
A què atribueix que guanyés les darreres eleccions?
Penso que el missatge que vam transmetre va ser molt transversal. La gent que formava part de la llista estava molt lligada a aquest moviment associatiu, i vam tenir un missatge molt transparent, mostrant a la gent que tenim la capacitat per resoldre problemes, d’organització i de gestió, de tirar projectes endavant i, sobretot, de capacitat de diàleg. Penso que al capdavall, la gent vol això. En un poble com Agramunt, però en general, en tot municipi la gent necessita que els resolguis els problemes quotidians per petits que siguin, i tenir molt present això passa pel diàleg i per la capacitat de resolució.
Què en pensa de la limitació dels mandats?
Crec que té molt a veure amb la coherència de cadascú. Jo entenc que amb només quatre anys és difícil que un alcalde pugui tirar endavant tot el seu projecte de futur. Per altra banda, també pot passar que si no s’és molt constant en la feina, un es pugui anquilosar una mica i perdre part de l’energia que tens quan et presentes a unes primeres o unes segones eleccions. Llavors, com tota feina, com tots els projectes, cal un canvi i una regeneració perquè crec que és bo pel municipalisme i per la pròpia política.
Veu per exemple necessàries les Diputacions, Consells Comarcals i altres institucions supramunicipals?
Segurament que hi han algunes competències que tenen aquestes administracions prou importants per als municipis, però jo crec més en un model de base, és a dir, transferir les competències a nivell bàsic, això sí, dotant els Ajuntaments dels recursos econòmics necessaris per dur a terme aquestes competències.
I els Consells Comarcals?
S’han qüestionat molt però no en sóc partidari de suprimir-los sinó de reconvertir-los en una mena de mancomunitats de municipis, de manera que qui acabi prenent les decisions d’aquesta mancomunitat de serveis siguin els mateixos alcaldes. En aquests moments, per una banda, un Ple del Consell Comarcal, que pot viure una realitat molt diferent del que està passant als municipis, i d’altra banda tenim un Consell d’Alcaldes que no té poder de decisió. Per tant, jo crec que aquesta disfunció s’hauria de resoldre.
Vosaltres sou coneguts essencialment pel torró i la xocolata. Heu notat molt la crisi?
Sí, és cert que són motor d’activitat econòmica al nostre poble i a més a més ens permeten situar Agramunt en el mapa. De fet és un gran altaveu d’Agramunt. Si el sector està en crisi? Home, evidentment el consum s’ha reduït, però d’altra banda, el món del torró i la xocolata a la pedra s’està transformant i en un món globalitzat com el que vivim cal aprofitar la crisi per reinventar-se i especialitzar-se. Jo crec que en aquests moments, tant Agramunt com la indústria del torró i la xocolata, estem en aquest procés. Prova d’això és que el torró d’Agramunt s’està venent arreu del món.
I en quina mesura es col·labora des de l’Ajuntament perquè la iniciativa privada generi nous llocs de treball i no es perdin?
En aquest sentit es fan una sèrie d’accions, com informar les empreses de les línies de subvenció que surten publicades, per exemple, o de si hi ha algun tipus de bonificació. Per altra banda, hi ha un lligam directe des de la mateixa alcaldia amb iniciatives empresarials que es vulguin tirar endavant, com ara en la compra de terrenys industrials o en facilitar les condicions necessàries per a la implantació de noves activitats.
I a nivell personal? Què li diria a algú si està pensant en anar a viure aquí?
Bé, Agramunt sempre ha estat una terra d’acollida i volem que la gent se senti bé aquí. Si mirem la nostra història, veurem els diferents colors de les societats que han anat passant per aquí, i això és un ADN que es porta. A banda d’això, Agramunt té aquest punt mig que fa que sigui una gran vila, un gran poble, però encara no sigui una ciutat. I això què et permet? Doncs una proximitat, el fet que quan passis pel carrer la gent et saludi, que a les botigues ens coneguem tots… Això és bo, aquest acolliment fa que les persones se sentin a gust. A tot això cal sumar-hi el patrimoni artístic, arquitectònic i cultural, és clar, que fa d’Agramunt una vila sensible a la cultura i a les iniciatives socials.
Què en destacaria?
Doncs miri, hi ha diferents rutes turístiques, però podem començar per l’església de Santa Maria, del s.XIV, amb una de les portalades més belles del romànic català. També tenim l’Ajuntament, declarat bé d’interès nacional, els safarejos municipals, el pont de ferro, que es troba a la confluència entre el Riu Sió i el Canal d’Urgell, amb una construcció seguint la tècnica de la Torre Eiffel; tenim un magnífic pont romànic…Per altra banda, es pot fer la Ruta de la Memòria Històrica, visitant el refugi de la Guerra Civil, situat al soterrani de l’Església de Sta. Maria o el Pou de Gel, recuperat de fa poc i que durant la guerra va ser utilitzat com a refugi; també podem visitar la Plaça de Mercadal, una de les porticades més belles de Catalunya i la primera plaça construïda en un projecte urbanístic.
Ja són prou elements, per una vila
A tot això, gràcies a la sensibilitat cultural d’Agramunt, la nostra vila ha fet de la cultura una icona a través de l’Espai Guinovart, amb obres de l’artista Josep Guinovart, un centre d’art contemporani que es deu a la voluntat de l’artista de cedir un espai al poble amb la seva obra exposada permanentment. També tenim el Museu Lo Pardal, amb obres de Guillem Viladot, un dels centres de poesia visual de referència del país i que des de l’any passat també acull una gran part de l’obra del pintor targarí Lluís Trepat, també una referència en la pintura del segle XX. I d’altra banda tenim l’espai Guinovart.
Anem una mica més enllà. Agramunt pertany a l’Associació de Municipis per a la Independència. Com es treballa per aquest projecte des de l’àmbit municipal?
La independència com a tal des de l’àmbit municipal no la treballem perquè també tenim l’encàrrec de ser transversals, però el que sí que fem és treballar pel reconeixement i coneixement de les arrels del nostre país, dels nostres orígens, de la nostra cultura, dels nostres avantpassats, de la nostra història… Som un país mil·lenari, i això les nostres generacions joves ho han de saber.
Hi ha qui s’entossudeix en negar-ho. Vostès per exemple, han tingut algun problema amb les banderes a l’Ajuntament. Per cert, on són?
Doncs en el seu lloc i tal i com marca la llei de banderes. Nosaltres amb aquest tema no hem volgut generar mai cap mena de polèmica. De fet, Agramunt no havia tingut mai cap problema de banderes fins al requeriment i el posterior contenciós administratiu interposat per la Delegació de l’Estat.
Doncs en el seu lloc i tal i com marca la llei de banderes. Nosaltres amb aquest tema no hem volgut generar mai cap mena de polèmica. De fet, Agramunt no havia tingut mai cap problema de banderes fins al requeriment i el posterior contenciós administratiu interposat per la Delegació de l’Estat.
Què va passar?
Un cop rebut el contenciós administratiu, l’Ajuntament va actuar amb responsabilitat resolent el conflicte a través d’una solució que considerem que dóna compliment a la llei de banderes. Concretament, vam penjar la catalana, l’europea i la de tots els paÍsos que actualment conformen la Unió Europea, amb l’ordre que fixa la llei de banderes, perquè els agramuntins també ens sentim europeus. Agramunt forma part d’un país que és Catalunya, i entenem que Catalunya forma part d’un conjunt de països que és Europa.
I això no va acabar d’agradar
Ens va sorprendre que havent complert la llei, la sentència de la jutgessa digui que les banderes dels països europeus generen interferències a la bandera espanyola. Home, jo crec que amb la visió exterior que es té de l’Estat espanyol no ens podem permetre el luxe de dir que les banderes dels països europeus puguin generar interferències a l’espanyola, ans al contrari, es tracta de sumar i sentir-se part d’un projecte comú i compartit. I més quan hi ha molts Ajuntaments europeus, del nord d’Europa, que pengen les banderes d’altres països de la UE, o de la unió de la qual formen part, com ara els països bàltics o els països escandinaus.
