L’objectiu d’Alcaldes.eu no és només difondre la labor que es realitza des dels Ajuntaments per donar a conèixer la política local. També vol posar de relleu la feina que es fa des d’altres administracions. I més si aquesta és qüestionada, com ha passat darrerament amb les Diputacions. La de Barcdelona va ser creada l’any 1836, com a conseqüència de l’organització d’Espanya en províncies i la seva funció és prestar serveis directes als ciutadans, donant suport tècnic, econòmic i tecnològic als 311 municipis de la província de Barcelona. El seu àmbit territorial arriba al 24% del total de la superfície de Catalunya. Avui parlem amb el seu president.
“Som un país petit, de poc territori i poca aigua i sempre que parlem d’aquests dos factors, acabem tirant-nos els plats pel cap, i això no pot ser. Cal dialogar, consensuar i fer-ho des de la vessant política, però també territorial”
“La nostra tasca com a Diputació ha de ser un exercici de transparència, d’austeritat, d’anar reduïnt la participació de l’ens i la unió de diversos organismes, i dedicar el màxim de recursos possibles als ajuntaments”
“S’ha sobredimensionat tot el tema de les retallades. La gent continúa anant a la Sanitat i bé que és atesa. Així que el què s’ha fet ha estat reduir tots uns serveis que no es podien pagar però sense malmetre la qualitat de vida”
Després de presidir quatre anys l’ACM, quines són les seves primeres impressions al capdavant de la Diputació de Barcelona?
Bé, la primera impressió és que es tracta d’una organització molt complexa, molt gran. Perquè a banda de la pròpia Diputació, hi ha moltes entitats i consorcis relacionats, uns quinze, i això sense comptar la participació en prop de 150 organismes més. I tot, sense oblidar la tasca essencial d’ajudar als ajuntaments petits i mitjans. Sí, el cert és que tot plegat és molt gran i poc a poc hi anem entrant.
Però vaja, el veiem engrescat
Sí, és clar. Amb il·lusió, moltes ganes però molt de respecte, també.
Darrerament hi ha hagut un tema de sobresous que encara ha malmès més la imatge que el ciutadà té en general de l’administració
Sí, és cert. Jo li puc dir que el tema està movent-se. Ara està al ple, s’està investigant. Cal demanar dictàmens a l’administració jurídica i assessora i fer els tràmits pertinents. Però tot porta temps.
I per si no n’hi hagués prou, el sr. Pérez Rubalcaba apunta que cal simplicar l’administració. I si això vol dir eliminar les diputacions, doncs endavant.
És que jo també estaria d’acord en que cal redimensionar les administracions. Però, posats a fer començaria per la de l’Estat. Per què hi ha d’haver un Ministerio de Cultura si les competències estàn transferides a les comunitats autònomes, per exemple? Penso que cal fer una reflexió sobre el tema, pero que sigui seriosa, no que estigui condicionada per unes eleccions, perquè entre d’altres coses, quan governaven ells aquí, no pensaven precisament això.
Imaginem que no estem en campanya. Com faria aquesta reflexió?
Miri, crec que s’ha de repensar l’administració, sigui la central, la de les Comunitats Autònomes, les Diputacions, els Consells Comarcals i els mateixos ajuntaments. Aquí a Catalunya, que l’organització territorial catalana són les vegueries.
Pensa realment que calen?
Miri, ho diu l’Estatut. I si les hem de fer, cal saber quantes, quin territori n’ha de tenir, on han d’estar. I tot això requereix molta calma i tranquilitat. Som un país petit, de poc territori i poca aigua i sempre que parlem d’aquests dos factors, acabem tirant-nos els plats pel cap, i això no pot ser. Cal dialogar, consensuar i fer-ho des de la vessant política, però també territorial. No fa massa que ciutats governades pel mateix grup polític es tiraven els plats pel cap, i això és del tot inadmissible. Així que crec que des del meu lloc estic disposat a participar en aquest diàleg.
Però no em negarà que idees com aquesta de les vegueries fan que surtin arguments a favor de la recentralització de l’estat a partir del moment en què els ens locals i autonòmics acumulen grans dèficits
Pel que fa als ens locals crec que és totalment injust. Estem parlant del 5% d’endeutament global i, a més a més, si treiem tres grans capitals com Madrid, València i Sevilla, es queda en el 3%. Així que culpar als ens locals del dèficit em sembla injust.
Segons qui parla sortiran unes dades o unes altres
Mels els ens locals ens podem endeutar per fer infraestructura però per llei no podem tenir dèficit. Per tant, quan es parla d’endeutament el problema no són els ens locals sino l’administració de l’Estat. Entre d’altres coses perque si algú està prenent unes mesures severes és el Govern de la Generalitat.
Però potser sí que es poden aplicar algunes mesures de simplificació per tal de reduir tràmits i que la normativa sigui mes entenedora
Precisament un estudi recent de la Diputació de Barcelona, abans de la meva presidència, apuntava que el 26% dels recursos dels ajuntaments es dediquen a qüestions impròpies, és a dir, que per llei no els tocaria fer. I en aquest sentit, la Llei Òmnibus afavorirà aquesta agilitat administrativa però crec que hem d’anar molt més enllà i hem de reconèixer que hem estat legislant com si fóssim un país ric.
I ara ens hem adonat que no ho érem
I per tant, ens hem de posar al nivell que ens toqui i no podem fer lleis fantàstiques però que el compliment de les quals, sense recursos, l’hagin de dur a terme els ajuntaments. Ja des de la meva responsabilitat anterior, com a President de l’ACM, vaig reclamar al govern una revisió de tot un seguit de lleis que no corresponen al grau de riquesa que té el país. I s’han de revisar per força.
L’altre dia un economista deia que els polítics han de tenir molt clar com gestionar els seus propis recursos. Com es pensa portar això des de la la Diputació?
Això de la gestió no ha de ser només pels polítics, també per altres col·lectius que ara hi tenen molt a dir, com els banquers, per exemple. Nosaltres entenem que la Diputació és un ens supramunicipal, que es deu bàsicament a ajudar als ajuntaments, mitjans i petits.
I per què no els grans?
Miri, perquè els grans potser estan tan malament com els petits però tenen més possibilitats de sortir-se’n. El que és evident és que uns i altres necessiten més que mai el recolzament de un ens com és la Diputació. Per tant, la nostra tasca, ha de ser un exercici de transparència, d’austeritat, d’anar reduïnt la participació de la Diputació i la unió de diversos organismes, i dedicar el màxim de recursos possibles als ajuntaments. Aquí és cap a on intentem anar.
I quan es concretarà tot això?
El pressupost que estem preparant per l’any que ve serà més petit que el de l’anterior i encara més que l’altre. I esperem que en un any haurem pogut fer aquest redimensionament que volem fer de la Diputació.
A molts pressupostos de l’any que ve de molts ajuntaments també es veurà aquesta contenció
Sí, és més jo diria que a nivell d’ajuntaments s’està fent un gran exercici per resituar-se, que es veurà en aquests pressupostos. I és que tots els alcaldes amb els que he parlat saben que s’han de fer moltes coses i que també possiblement prendran mesures impopulars que els ciutadans haurien d’entendre.
I des de la Diputació què es pot fer per ajudar a aquells ajuntaments que es troben amb problemes?
Estem donant suport per a fer plans de viabilitat i financers i cada vegada ens en demanen més. Només un exemple: Hi ha hagut sis alcaldes que tenen una mancomunitat de serveis i l’han de liquidar perque els porta a un dèficit que no poden suportar, així que el que fem és assessorar-los per tal de resoldre bé aquest tema.
I els equipaments municipals que estan en poc ús o estan sobredimensionat? Hi ha alguna possiblitat d’establir algun tipus de xarxa que permeti la interutilització dels uns amb els altres?
Crec que que això s’haurà d’acabar fent, però dependrà bàsicament de la disponibilitat i disposició de cada ajuntament. Costarà, perquè hi ha molt de zel en “allò que és meu i en allò que és teu”, però s’haurà d’anar per aquí perquè s’han comès excessos.
És el que dèiem: hem viscut per damunt de les nostres possibilitats
Sí, i si s’ha de retreure alguna cosa és que, els alcaldes però també des dels altres estaments, han “malcriat” als ciutadans dient-los que es podia tenir tot i alhora, quan realment no podia ser. I això ha passat a tots nivells: comprant pisos, anant de vacances ben lluny…
Ara que apunta això de les retallades: en el darrer esmorzar Alcaldes.eu, es va dir que la gent ho entén. Però les enquestes no semblen donar suport a això
Sempre hi ha minories, és clar, però jo diria que a nivell general, la gent ho entén. És el mateix que ha de fer tothom a casa seva. Ja se sap que tot no es pot fer, així que també s’entén a nivell municipal, on passa el mateix. També és cert que s’ha sobredimensionat de quan parlem de retallades. La gent continúa anant a la Sanitat i bé que és atesa. Així que el què s’ha fet ha estat reduir tots uns serveis que no es podien pagar però sense malmetre la qualitat de vida.
Amb el nou Consell de Governs Locals acabat de constituir, quin paper tindran les Diputacions?
Crec que en això s’ha fet un exercici de realisme, en el sentit que en el seu moment, tant des de la Federació com de l’Associació ja vam veure que no calia fer un altre òrgan administratiu. Així que aquest Consell funcionarà a través d’aquestes dues entitats, que aportaran els medis materials. I el Consell serà més aviat representatiu, no executiu, ni cap nou organisme, perquè amb els temps que corren, no s’entendria.
Acabem: fa pocs dies sortia una enquesta de la que se’n van fer resssò molts mitjans per la qual el 45% dels catalans està apostant directament per la independència. Quina reflexió en fa d’això?
Personalment crec que aquest sentiment cap a la independència ve bàsicament produït pels desencontres que hi ha hagut entre Catalunya i l’Estat espanyol als darrers anys. Penso que tant el PSOE com el PP han demostrat que no tenen massa interès per tot allò que sentim i estimem els catalans i sobretot pel tema econòmic i, per tant, penso que tot es deu a aquestes circumstàncies, que han anat provocant que la gent cregui que sols aniríem més bé.
