“Cal reivindicar la bona feina de la política municipal”

Vostè va estudiar Ciències Polítiques. El dedicar-s’hi, doncs, ja es veia a venir.
Bé, tampoc està tan clar. Una cosa és que t’interessi la política i una altra, ben diferent, que t’hi vulguis dedicar. A mi m’interessava molt des de sempre i això de ser alcalde ha estat més recent. Però sí, la meva trajectòria personal demostra que m’ha interessat sempre el tema.

Una trajectòria que s’inicia fa deu anys.
Amb el meu partit sempre he estat cap de llista, i van ser els companys els que m’ho van proposar, entre d’altres coses, perquè em vaig encarregar de crear un grup que naixia de nou, Esquerra, que no havia estat mai present a Sarrià.

Ha estat a l’oposició uns quants anys i des del 2007 és Alcalde. Per què creu que la gent va confiar en vostè?
Doncs per una barreja d’experiència i joventut. Era una candidatura jove però sóc el regidor més veterà de l’Ajuntament, el que volia dir que per una qüestió d’experiència, tenia bones credencials. També hi havia un tema de relleu, que sempre és positiu. Sarrià havia estat governada durant 24 anys per una majoria absoluta del PSC i potser era el moment d’un canvi.

I havent arribat a la meitat de la legislatura, pensa que la gent està contenta?
En línies generals, sí. De totes maneres, també s’ha de dir que no és una legislatura fàcil, ni per Sarrià ni per a qualsevol altre ajuntament. Amb la crisi, hi ha hagut una davallada d’ingressos important, que ha provocat que molts dels objectius o reptes que ens havíem marcat per aquesta legislatura s’hagin d’allargar o no es facin al ritme que voldríem. Tot i així nosaltres hem arribat al compliment del 60% del nostre programa electoral i del programa de govern de coalició.

A quin sector els ha perjudicat més?
El de la construcció, és clar. Hi ha hagut una baixada d’entre el 70% i 80% d’ingressos d’obres. I hi ha efectes col·laterals en tot això, el més destacat dels quals és que molta gent ens ve a demanar feina, i els serveis socials i les polítiques d’ocupació de l’ajuntament estan força desbordades en aquest sentit. Però vaja, no som nosaltres, només, a l’Associació Catalana de Municipis tothom té la mateixa preocupació.

Hauran impulsat mesures per mirar de solventar, ni que sigui parcialment, aquests problemes.
Sí, sobretot arran de l’expedient de regulació de la Paperera Torres, que és la indústria més important del poble: es van eliminar 214 llocs de treball, una part dels quals eren sarrianencs. A partir d’aquí, ens hem mogut per mirar de pal·liar en la mesura de les nostres possibilitats la situació i durant aquests mesos hem anat portant un seguiment exhaustiu, gairebé personalitzat, de la gent que està aturada per tal d’assessorar-los en temes de formació, feina, i fins i tot, d’assistència psicològica, perquè en molts casos la situació familiar és complicada.

Aquesta és la vessant més dramàtica de la crisi. Però n’hi ha una altra: la paralització que deia dels grans projectes.
Sí, tot i que li he de dir que crec que hi ha la idea que les grans obres són les que més valora la gent, però per damunt de tot, el que es vol és que hi hagi un ajuntament proper, que respongui quan hi ha necessitats evidents i concretes. Nosaltres, per exemple, estem fent la biblioteca nova perquè l’actual s’ha quedat petita, i també tenim unes instal·lacions esportives que estem renovant i d’altres que hem de fer de nou. Són obres importants, d’acord, però si no estan ben gestionades i el servei que s’ofereix no és bo, de poc serveixen.

Però tot i així, vostès n’han dut a terme unes quantes.
Si, una de les més recents és la rehabilitació i reforma de l’edifici de l’Ajuntament. També estem renovant el centre cívic, hem ampliat l’escola bressol perquè se’ns havia quedat petita i darrerament hem aconseguit de cara al 2013, és a dir, que encara falta, el Campus de la Salut de la Facultat de Medicina de la Universitat de Girona. Tot això acabarà per generar vida i el repte serà arrelar-la al municipi.

Encara ha de ploure molt per això. I projectes més recents, com els ajuts del FEIL, per exemple, el Fons Estatal d’Inversió Local?
Hem fet onze projectes. El més important ha estat una rotonda en un encreuament que era un punt negre, on hi havia hagut molts accidents. Els altres han estat microprojectes per millorar l’accessibilitat, la comunicació entre els barris, o coses que són necessàries pel dia a dia. Si no hagués estat per aquest fons, difícilment ho haguéssim pogut fer, com a mínim a curt termini. A més, el fons marcava uns límits temporals molt estrictes i tampoc permetia inventar segons què.

Ja que hem entrat en el tema, el finançament deu ser una assignatura pendent a molts municipis.
Sens dubte. La càrrega financera que han de suportar els Ajuntament és molt important, i més ara. Alguns ajuntaments ja estan reconeixent obertament que tenen problemes, alguns més que d’altres, però pràcticament tots, perquè probablement els diners de la construcció de tots aquests anys potser s’hauria d’haver considerat com un ingrés extraordinari, i no ordinari. Ha servit fins ara per incrementar la infraestructura municipal que queda i ara hem de buscar recursos per continuar assumint-ho.

Proposa alguna solució?
Un repartiment diferent dels tributs de l’estat és absolutament necessari. El pastís és el que és i, per tant, s’ha de repartir de manera diferent. També perquè els ajuntaments hem assolit serveis que no ens pertoquen i és evident que aquest any hem hagut de donar més serveis dels que marca la llei. I insisteixo: quan la situació econòmica ha estat bona, això no és important, però tal i com estem ara, cal estudiar-ho detingudament.

Deixem el tema dels diners. Com són les relacions amb Girona?
Intentem no convertir-nos en una ciutat dormitori. I per això incentivem els serveis i l’activitat econòmica, per tal que la gent s’arreli al poble.

I com van de serveis?
Doncs tenim hostaleria i restaurants, però a nivell turístic també ens beneficiem de la proximitat amb Girona. Tenim bones comunicacions amb l’autopista, amb tots els nuclis principals coberts, i ara tenim les obres del TGV. En part tot això ens és positiu, perquè guanyem en comunicació, però també hi perdem perquè patim pel paisatge i per l’afectació social.

I ja tindrà temps amb una legislatura per poder acabar-ho tot?
Crec que el temps ideal al capdavant d’una Alcaldia són vuit anys, perquè així tens temps per desenvolupar un programa electoral que sovint és massa ambiciós. I més amb els terminis que l’Administració marca és clar. També és cert que allargar-se molt en el càrrec no és bo, però vaja, qui finalment tria és la gent. I per tant, pot ser que portis 20 anys, però que facis bé la feina, tinguis ganes de seguir endavant i la gent et doni suport. La gràcia de la democràcia és que qui tria són els ciutadants i, per tant, són els que han de dir si n’hi ha prou o no.

I vostè què es planteja?
Doncs encara no ho sé. Jo em vaig comprometre a destinar quatre anys exclusivament a l’Ajuntament. A partir de 2011, que és quan hi ha eleccions, si la gent vol repetiré com alcaldable i sinó. ja ho veurem. De fet jo sempre he tingut activitat relacionada amb la política i l’àmbit local, i m’agradaria seguir en aquesta línea, però és clar, no només depèn d’un mateix, això.

D’una manera o una altra, viu molt intensament la política.
Evidentment. Sabem perfectament que ser alcalde comporta una feina i unes responsabilitats que quan et presentes a les eleccions ho saps i ho assumeixes. Jo diria que la política local és sacrificada, però també és molt gratificant. Sembla utòpic però és real perquè aquí és on més es veu la tasca que fan els polítics, aquí ho vivim dia a dia i molt directament.

I aquest dia a dia que comenta, cóm és en el seu cas?
En un poble com aquest, et toca fer de tot perquè, evidentment, les capacitats de l’ajuntament són limitades. Però a la vegada, la proximitat amb el ciutadà fa que siguis molt més accessible, i que t’arribin molt més directament els problemes, les demandes, i els suggeriments. I una part de les funcions d’un alcalde és escoltar la gent. Després podran ser més o menys atesos en les seves demandes, però en tot cas tindran la possibilitat d’expressar directament allò que pensen.

Tant si és bo com si no ho és tant.
Evidentment. Però d’entrada, en aquest diàleg constant que és un ajuntament petit, si arriba una crítica et permet poder-la raonar, donar resposta i dialogar. I una crítica que amb el temps es podria magnificar, amb una conversa pot quedar solucionada. Aquest és un dels avantatges de ser un poble de 5.000 habitants.

… on la ideologia queda molt en segon terme.
Jo diria que sí. Però d’ideologia evidentment n’hi ha d’haver, i tots els que ens presentem ho fem segons uns paràmetres que intentem seguir. El que passa és que és veritat que potser importa més la persona que hi ha al capdavant d’una candidatura que no pas les sigles d’aquesta candidatura. Potser la política municipal és diferent de la resta i això et permet valorar molt més la feina dels polítics més enllà del soroll o de l’ambient que hi ha altres àmbits.

Això potser farà que la seva feina sigui més ben valorada.
Més enllà dels tòpics, crec que és de justícia valorar la feina que fa un polític, i més en el món local. Sovint la política local no està ben retribuïda, i no parlo per mi, sinó per companys regidors que no tenen una dedicació exclusiva en això, i per tant quan pleguen de la seva feina, encara els queda una mitja jornada per dedicar-la a l’ajuntament. Ho fan perquè els agrada és clar, però igualment no està ben reconegut, això.