Amb poc més de 3.000 habitants repartits en prop de 60 km2, Subirats és un poblet de l’Alt Penedès, el més gran quant a extensió de la comarca, que està presidit per un castell del segle X, actualment en runes i que encara està present al seu escut. La seva economia, però, es basa en les vinyes i més concretament, en la més d’una dotzena de caves distribuïdes per tot el municipi. Avui parlem amb el seu Alcalde, Antoni Soler.
“No hem apostat per un tipus d’urbanisme massiu, ja que quan es produeix un creixement important de vivendes també hi ha d’haver una corresponsabilitat amb els serveis. I si no tenim garanties, el millor és la prudència”.
“Els polítics no som perfectes, tots tenim aspectes positius i negatius. Però a partir d’aquí hem d’entendre que som els responsables de gestionar uns diners i això comporta molts maldecaps, perquè en el fons, el que és públic no deixa de ser propietat de tots”.
“En temes de comunicació, els alcaldes de pobles petits fallem bastant. Crec que hauríem tots plegats, no només nosaltres, emprendre més accions per tal que els ciutadans estiguessin ben informats sobre les actuacions que es fan”
Dèiem que la majoria d’Alcaldes que han passat per aquí estan allunyats de les altes esferes polítiques
I penso que és cert. Malauradament, avui en dia la gent creu que tots els que ens dediquem a la política som gent corrupte, però no és així: quan ens trobem els alcaldes de la comarca parlem de temes que ens afecten directament, com les subvencions, els pressupostos o les infraestructures. No tenim temps per fer volar coloms. Aquesta feina la portes 24 hores al dia, els 7 dies de la setmana. Així que més val que la facis de gust.
I què pensa que s’hauria de fer per combatre aquesta imatge negativa de la política?
Seguir treballant. La millor manera de convèncer és amb l’exemple, i sovint el temps posa cadascú al seu lloc. D’acord, els polítics no som perfectes, tots tenim aspectes positius i negatius. Però a partir d’aquí hem d’entendre que som els responsables de gestionar uns diners i això comporta molts maldecaps, perquè en el fons, el que és públic, no deixa de ser propietat de tots.
Ha comentat abans que a les trobades amb Alcaldes parlen de pressupostos i subvencions. Com la porten, la crisi, a Subirats?
Nosaltres concretament tenim un endeutament mig i si ens deixen, continuarem treballant per tal que el puguem anar reduint. I dic si ens deixen perquè també volem tirar endavant alguns projectes, i el que no sembla lògic és que els ajuntaments amb aquesta crisi deixin de fer la seva feina. Hem de tenir certa llibertat d’actuació.
En qüestions de números, és clar
Nosaltres rebem els diners a través de diverses vies, com són l’Impost de Béns Immobles, els diners de l’Estat, o els permisos d’obres. I el que fem és gestionar-los de la millor manera possible per intentar millorar el nostre municipi. És evident que per a què hi hagi confiança en l’Ajuntament cal que hi hagi uns sistemes de fiscalització correctes.
No en dubtem
Si tu presentes els teus comptes, ensenyes a l’oposició els números que vulguin veure, no hi ha cap problema; aquesta és la teva feina i la teva obligació. Sí, és cert que a vegades pot ser que hi hagi algun tipus de discrepàncies alhora de col·locar els diners, però som del tarannà que aquí les coses se solucionen parlant i debatent.
I pensa que el ciutadà ho percep, tot això? És a dir, que hi ha una bona política de comunicació?
Em penso que per aquí fallem una mica. Crec que hauríem tots plegats, no només nosaltres, els alcaldes de petits municipis, emprendre més accions per tal que els ciutadans estiguessin ben informats sobre les actuacions que es fan. També és veritat que el funcionalment d’una administració és molt lent. En aquest sentit, jo demanaria a qui vulgui a que es passi per aquí i vegi com funcionen realment les coses. Els processos són molt llargs.
Ha dit que els diners vénen pels permisos d’obres. Han construït molt, darrerament?
Hem apostat majoritàriament pel turisme rural, som la capital de la vinya i tenim petites cales de qualitat, així com també petites empreses de la construcció, que tot i patir la crisi, com tots, encara estan treballant. No, no hem apostat per un tipus d’urbanisme massiu, ja que quan es produeix un creixement important de vivendes també hi ha d’haver una corresponsabilitat amb els serveis. I si no tenim prou força per a què aquests serveis es puguin tirar endavant, doncs el millor és la prudència.
Parlem d’altres elements de riquesa. La indústria, per exemple
Fins ara, el seu pes ha estat lleuger, a Subirats. Tenim el polígon de Lavern aprovat l’any 86 però fins ara no s’ha executat. De totes maneres, estem convençuts que com que està ben situat, tard o d’hora podrà tirar endavant. També tenim el de Can Bas que en breu passarà a ser municipal, i tenim també el polígon logístic Alt Penedès.
I l’activitat agrícola?
La nostra principal és la vinya. Ara, però, els pagesos ho estan passant molt malament perquè des de fa molts anys el preu del vi és baratíssim i això té tot un seguit de conseqüències, i no només econòmiques. Tot i així, els petits cavistes de la zona estan apostant per la qualitat i amb aquests els va prou bé. Des de l’Ajuntament estem incentivant als pagesos per que modifiquin la idea del monocultiu de la vinya i es diversifiquin en altres temes, com la plantació d’arbres fruiters.
El tema del medi ambient deu tenia importància, doncs
Sí, ja li he comentat que he estat voluntari forestal, i la nostra política de medi ambient ha estat de les qüestions de les que n’estem més orgullosos. Hem aconseguit que els boscos de tot la zona d’Ordal entrin a Xarxa Natura 2000, i això vol dir que estem en zona protegida de parc natural. També ha millorat molt el l’equip de bombers i els helicòpters. Però hi ha molta feina a fer: cal vigilar els boscos, sobretot a l’hivern, és necessari netejar els camins, treure les branques, els arbres trencats… Amb el pla general que estem intentant aprovar protegirem les rieres, fent uns connectors ecològics pel pas de la fauna. No, no. De treballar ja treballem.
I què tal el turisme? Abans ha fet referència al rural
Tot és començar, perquè un tema acostuma a portar l’altre. En el Patronat de Turisme, per exemple, hem apostat a mig i llarg termini pel paisatge, pels nostres productes de qualitat com poden ser la gastronomia, els caves i vins i la nostra història. És clar que primer ens ho hem de creure nosaltres, que tenim cosa bona. I després, ja ens ocuparem de difondre-ho.
Quins arguments utilitzaria, doncs, per venir a viure aquí?
Com a tot arreu, Subirats té la seva part bona i la que no ho és tant. També hem de ser realistes, i és cert que viure a Barcelona o qualsevol gran capital, et dóna una sèrie d’avantatges que aquí evidentment no es tenen. Ara, si tu busques un bon paisatge, si cerques tranquil·litat i tens un transport privat per poder desplaçar-te, t’asseguro que no tindries cap problema per viure aquí.
Com és la vida quotidiana a Subirats?
Al seu un poble que havia estat rural, es treballen moltes hores. Una bona part dels pagesos té el seu tros de vinya i a banda, també treballa a d’altres indústries. El jovent, per altra banda, valora la llibertat i el fet de tenir Sant Sadurní i Vilafranca tan a prop, doncs és una sort.
Parlem una mica dels serveis: amb tants nuclis deu ser complicat gestionar temes com la recollida d’escombraries o el tractament de les aigües
Efectivament, és una qüestió que a nosaltres ens costa, per què aquí hi ha diversos nuclis poblacionals. El tema de l’aigua, per exemple, em preocupa molt, perquè depenem del pou dels Cassots que amb la sequera de fa un parell d’anys va baixar molt, el que ens va fer plantejar altres alternatives, com la de connectar-nos amb la xarxa d’Abrera. Hem invertit molts diners en això ja que volem aprofitar tota l’aigua, sens perdre’n, i actualment, tot i ser més habitants, també hi ha menys consum.
Diu que hi ha menys habitants. Com anem d’immigració?
El nivell mai ha estat alt i la majoria són immigrants magrebins. Com a tot arreu, però, ens trobem que n’hi ha que es queden sense feina i hem de fer el que podem, dintre de les nostres possibilitats. Val a dir que no és cert que els immigrants rebin cap mena de subvencions “extra”: tenim uns recursos limitats i ajudem a tothom per igual, afavorint altres col·lectiu que necessiten protecció.
Com per exemple?
Doncs la gent gran. Quan no es pot bellugar de casa, tenim uns convenis amb el Consell Comarcal perquè hi hagi una o dues persones que els vagin a ajudar.
I d’escoles? Com anem?
En tenim 3, i 3 llars d’infants municipal. I seguim apostant per la qualitat. En aquest sentit, vam demanar al govern que ens fes escoles noves a l’Ordal, cosa que van acceptar i més endavant demanarem noves escoles a Lavern.
Vostè ja porta en política més de quinze anys. Què en pensa de la limitació de mandats?
Penso que ho haurien d’estar. Aquí a Subirats qui té el poder és el Ple de l’Ajuntament, no està en una sola persona. I de fet, a mi la paraula “poder” no m’agrada’t mai, però en molts moments s’ha de decidir, i no és fàcil trobar un consens general.
La política ja ho té, això
Quan decideixes, però, ho has de fer amb totes les conseqüències. Després, si t’equivoques, ja assumiràs la responsabilitat de les decisions, però cal actuar. Sempre dins de la legalitat, és clar, tot i que hi ha marges d’actuació. En aquest sentit, penso que hem millorat molt els ajuntaments, ja que cada vegada hi ha més educació política i la gran majoria són gent que vénen a treballar pel bé comú.
Ja que diu això del bé comú, què pensa del seu país?
Miri, jo des que tinc ús de raó he estat independentista: sempre he cregut que cada país ha de tenir el seu Estat i ha de funcionar com a tal, i Catalunya la considero el meu país. Com a català entenc que la solució a mig termini és que pugui tenir la seva independència, com qualsevol altre Estat de la Unió Europea. Una independència essencialment econòmica, ja que si Catalunya com a país pogués gestionar els seus diners al 100%, això ens donaria una força enorme.
