En una societat tan globalitzada com la que ens ha tocat viure, on en una mateixa comunitat hi conviuen diverses races, cultures i religions, no resulta gens sorprenent que la Generalitat disposi d’una Direcció General d’Afers Religiosos, que, entre d’altres qüestions, s’ocupa d’atendre les diferents entitats religioses de Catalunya, i elabora estudis i informes, promovent activitats de difusió en matèria d’afers religiosos. I és que, encara que visquem en una societat molt secularitzada, no podem oblidar el component espiritual que resulta inherent a la condició humana, encara que, malauradament, hi hagi qui associï determinades creences amb fanatisme religiós. Avui parlem amb Xavier Puigdollers, director general d’aquest organisme.
“Totes les religions tenen el seu missatge de caritat, així que l’aportació solidària que fem totes les confessions, és gran. Cal distingir aquesta part positiva que tenen les religions que no la part que alguns podrien trobar més intransigent”
“Els centres multiconfessionals poden ser una bona alternativa sempre i quan els ajuntaments tinguin un espai que s’adapti a les necessitats. I penso que han de ser els propis usuaris, les pròpies confessions les que ho acceptin”
“El fet religiós forma part de la transcendència social i pública d’una col·lectivitat i no oblidem que afecta a la vessant més íntima d’una persona a partir del moment en què són les seves creences”
He vist que alguns Ajuntaments reclamen centres multiconfessionals, és a dir, que puguin acolir diverses creences en un mateix espai. Creu que això és viable?
Bé, en realitat és una possibilitat sempre i quan aquests ajuntaments tinguin un espai que s’adapti a les necessitats. I penso que han de ser els propis usuaris, les pròpies confessions les que ho acceptin. Alguna vegada se’ls ha fet la proposta perquè això resoldria el tema d’espais, fins i tot econòmics. Però a vegades estan reticents a l’acceptació per qüestió d’horaris, o per les diferents pràctiques que hi ha entre un i altre culte.
En temps de crisi, pot ser una bona sortida
Sí, penso que pot ser una forma d’anar treballant. També hi ha una altra proposta, i és que un mateix centre s’hi pugui donar entrada i acollida a poblacions properes, però és una iniciativa que ha de ser també compartida entre els municipis o les pròpies confessions. D’una manera o altra, sí, penso que compartir locals en un moment econòmic feble crec que sempre és una solució.
Una altra preocupació que han presentat els alcaldes ha estat el discurs polític relacionat amb el caire xenòfob d’alguns dirigents.
Personalment, sempre dic que cal separar el que és el fet religiós del que són fets d’altra mena, siguin xenofòbia, immigració, o diversitat cultural. No ho hem de barrejar, perquè el fet religiós forma part de la transcendència social i pública d’una col·lectivitat i no oblidem que afecta a la vessant més íntima d’una persona a partir del moment en què són les seves creences.
Malauradament, hi ha qui ho confón
Sí, perquè en canvi altres qüestions com la cultura, la llengua, els costums o les tradicions forànies que no estan arrelades aquí són les que acaben condicionant els prejudicis. I sovint són les qüestions econòmiques: manca de diners, d’habitatge, un tema social… Hi ha una sèrie de qüestions que promouen aquesta xenofòbia però sempre separades del fet religiós; en canvi el fet religiós en si, deslligat de tota la resta, penso que té una aportació positiva a la societat. I més important del què ens podríem arribar a pensar.
A vegades oblidem això
I és cert. De fet totes les religions tenen el seu missatge d’amor, de caritat al necessitat, a l’altre, al feble, al malalt, a l’ancià, és a dir, a la solidaritat quan aquest concepte no estava ni de moda. L’aportació solidària que fem totes les confessions, unes més que altres, és gran. Així que intentaria distingir aquesta part positiva i solidària que tenen les religions que no la part xenòfoba que la posaria en altres extrems i que no deixa de representar una minoria.
La coexistència de religions és un fet molt lligat a la migració. Fins a quin punt afecten els processos migratoris a la cultura religiosa?
Poden arribar a afectar, és clar. Tot depèn de com sigui la persona que ens arriba de fora. Quan ens arriba algú immigrant, tard o d’hora acabarà més o menys integrant-se en la cultura o la manera de fer. I amb la religió pot passar igual. Pot ser que la mantingui o que la perdi. I si no és ell, seran els seus fills els que acabaran per integrar-se.
Ho té molt clar, quan molta gent pensa que és just al contrari, és a dir, que acabarem per perdre la nostra identitat
Parlant en línies generals, l’ambient cultural i religiós d’aquesta societat avui dia és més aviat d’inspiració cristiana-catòlica, així que per tant, el que vagi venint pot ser que s’integri a la cultura; és aquest el plantejament que hem de tenir, entre d’altres coses per no perdre la nostra pròpia identitat cultural, religiosa, de cada municipi.
És bo, doncs, que hi hagi diversitat religiosa? No pot suposar un problema d’identitat?
Com sempre, depèn del discurs. Hi ha un discurs que pot ser problemàtic, i n’hi ha un altre que pot enriquir culturalment el país. I no tenen perquè ser excloents. El fet religiós és molt personal i es viu de modes molt diferents, de manera que a mesura que la gent es vagi integrant, podran viure la religió d’una manera més o menys intensa.
I amb els anys, canviarà aquest sentiment
Pot ser, és clar. Probablement, canviarà la valoració religiosa d’aquesta societat d’aquí cinquanta-cent anys, o potser no, encara que també hi influiran el fet cultural, les tradicions… Catalunya, no ho oblidem, és un país de pas i tenim una gran barreja cultural d’idiomes, la mateixa gastronomia… hi ha elements que són d’aquí però també d’altres que van arribant de fora i que s’han anat integrant. L’important és que admetent i acceptant influències externes, mantinguem la nostra pròpia identitat.
Estem però en una societat cada vegada més laïcitzada que ens pot passar d’arraconar aquest fet religiós
I és un error, naturalment, perquè forma part de la nostra cultura i la nostra manera de ser. Tots sabem que, en aquest sentit, el patrimoni cultural religiós que tenim és molt notable. I només cal fer referència als magnífics exponents que tenim de romànic i gòtic, per exemple. Així que hem de conservar això, però ajudar-ho i potenciar-ho, i no només des de la vessant artística, com a simples museus, sinó també religiosa, pel que suposa de sentiment viscut en aquests llocs.
Abans ha sortit el tema de la xenofòbia, que inevitablement comporta prejudicis. I quan veus les dades de diverses confessions religioses trobes que hi ha diferències molt notables, entre unes i altres
Com per exemple?
Doncs que hi ha més evangelistes que no pas musulmans, i en canvi el rebuig és molt més gran cap a aquest segon grup que no pas cap als primers. A què ho atribueix?
Penso que en realitat és per a les idees preconcebudes que li comentava abans, perquè abans que es pugui la gent informar, ja té una idea, sovint tendenciosa i demagògica, i no es para a analitzar els fets objectius. Així, sempre que parlem de l’islam o d’un musulmà, ens vénen al cap idees que no tenen a veure massa amb el fet estrictament religiós. Sovint, les reaccions que es tenen són més viscerals del què seria raonable.
A la darrera Setmana Santa hi va haver certa polèmica sobre la participació de la Legió en una processó de Mataró. Què en pensa?
No es pot negar que va ser un fet sorprenent, i insòlit. Em sembla que ni el mateix Ajuntament tenia idea d’aquesta proposta, ni els propis responsables que ho van organitzar. Però més enllà de l’anècdota, penso que la manifestació general ha estat de rebuig, entre d’altres coses perquè sembla que una i una altra institució poc tenen a veure. L’opinió publica ha anat per aquí.
