L’Albert Piñeira és un alcalde proper als seus veïns i a la realitat social que l’envolta. Té clar que la pràctica política és una tasca passatgera, de legislatures, i defensa que es doni pas a les noves generacions. La seva il·lusió és deixar un llegat a Puigcerdà del que se’n puguin sentir orgullosos, tant ell com els seus conciutadans. Troba cabdal obrir el municipi al món i promoure que ciutadans d’arreu puguin gaudir de la natura i dels serveis tant esportius com culturals de Puigcerdà, la que ell anomena “petita capital d’aquest nostre petit territori”.
“La política no és una feina per exercir-la tota la vida”
“Cal inculcar als joves que la de servidor públic és una tasca vocacional, temporal i molt sacrificada”
“Els joves es poden interessar per la política si se’ls dóna l’oportunitat”
“A les administracions públiques els falta pensar i planificar a llarg termini”
“Hem intentat sempre ser un govern conciliador, dialogant, accessible, proper, cordial i amb vocació de servei”
“L’Hospital de la Cerdanya és el primer hospital transfronterer de tota Europa”
“Les administracions públiques hem de tenir aparells de transparència que ajudin a saber saber tot el que fem”
Vostè va iniciar-se de jove en el món polític. En pocs anys ha desenvolupat moltes tasques. Expliqui’ns el seu recorregut…
Vaig començar en política als vint-i-cinc anys. Primer vaig ser president local de CIU aquí a Puigcerdà. Després, al dos mil set, vaig entrar de regidor a l’ajuntament, des de l’oposició i al dos mil onze vaig ser nomenat alcalde. A la Diputació de Girona també hi sóc des del dos mil set. Paradoxalment sóc dels diputats més joves, però a la vegada sóc el més veterà. De fet des de ben petit he tingut vocació política i vaig cursar precisament la llicenciatura de Ciències Polítiques i de l’Administració. Tanmateix, vaig començar molt aviat militant a les joventuts del partit, les JNC, així que encara que tinc trenta-cinc anys porto molts anys dedicant-me al servei públic.
Què el va motivar a cursar la carrera de Ciències Polítiques i de l’Administració?
Des de sempre he tingut molt clar que volia dedicar-me a la política i al servei públic durant uns anys, tot i que sempre he pensat que la de servidor públic no és una feina per exercir-la tota la vida. Penso que la política és una eina amb la que es pot transformar la societat, especialment a través de l’administració local. Un exemple són les diputacions, que en molts casos són la primera porta a la que truca el ciutadà. Amb l’acció parlamentària, per exemple, és més complicat veure els resultats de l’acció política. En el cas dels ajuntaments, en canvi, les decisions que prenem afecten directa i immediatament al ciutadà. Això té pros i contres, però al cap i a la fi et permet transformar l’entorn al que vius i poder deixar un llegat positiu, millorant la vida de les persones.
Creu que és necessari tenir estudis superiors per a ser alcalde?
Per a exercir de servidor públic, diria que no és imprescindible. Però és recomanable. Cada cop estem en un món més especialitzat, i de la mateixa manera que per ser metge necessites estudiar medicina; doncs per què per dedicar-se a la gestió pública no ha de ser positiu fer Ciències Polítiques i de l’Administració? A altres països d’Europa tenen més tradició en aquest sentit. Per exemple la majoria dels membres de l’administració pública francesa amb càrrecs directius han passat per les grans escoles nacionals d’administració publica.
Quins valors transmetria a les noves generacions que volguessin ser alcaldes?
És una feina que només es pot exercir durant un temps perquè et fa renunciar a la vida privada això no és sostenible. S’ha de tenir un punt de vocació de servei, de treballar pels altres. Cal inculcar als joves que es tracta d’una tasca vocacional, temporal i molt sacrificada. Sobretot és important que els joves no vegin l’ajuntament o l’administració pública com una cosa aliena. No crec que els joves passin de la política: s’hi interessen si se’ls dóna la oportunitat. El que passa és que no els donem prou incentius perquè s’hi impliquin.
Considera que caldria limitar el número ideal d’anys de mandat?
Potser quatre anys és un pèl curt per poder desenvolupar una acció de Govern. Potser sis anys com fan a França són masses. Per a mi la mida justa són dos mandats de cinc anys.
De tot el seu bagatge polític, què és el millor que ha après?
Tres coses. La primera és la relació personal i professional amb l’equip de Govern. Compartim molt totes les responsabilitats i tota la presa de decisions. La segona és la satisfacció d’haver pogut desenvolupar projectes que han millorat la realitat de Puigcerdà. I la tercera és que, treballar com a servidor públic a l’administració local és viure en una escola d’aprenentatge en la que s’aprenen tot un seguit de valors i actituds vàlids en el treball i en la pròpia vida.
Què l’inspira en el seu dia a dia?
Als matins, quan em llevo, miro d’ordenar-me les idees. Sóc bastant cartesià en aquest sentit. També tracto de no alterar-me, perquè els nervis no ajuden a resoldre els problemes i cal ser prudent i fort quan cal prendre decisions. De vegades convé aturar-se per a reflexionar. És de les coses que més falten a les administracions públiques: pensar i planificar a llarg termini.
A les darreres municipals va revalidar la majoria absoluta al Consistori. Per què creu que la gent ha tornat a confiar en vostè?
El mèrit és de tot el grup. Penso que l’acció de govern dels anteriors quatre anys de mandat van ser satisfactoris. Vam poder desenvolupar inversions i projectes importants en un context difícil de crisi econòmica. En acabar la legislatura teníem molts més serveis a Puigcerdà que quan la vam començar. Vam posar ordre a les finances municipals, que estaven molt malmeses. També crec que la ciutadania va valorar el tarannà i la manera de fer. Una manera de relacionar-se amb la ciutadania, basada en ser un govern conciliador, dialogant, accessible, proper, cordial i amb vocació de servei.
Quina importància té Puigcerdà com a capital de la Comarca?
La Cerdanya té mil divisions administratives. Per una banda estem dividits entre Espanya i França des del Tractat dels Pirineus. A la Baixa Cerdanya som aproximadament uns divuit mil habitants repartits en disset municipis, dels quals mil són a Puigcerdà i els altres nou mil es reparteixen pels setze municipis. Som la vila de referència per altra gent i, si creuem la frontera, la vila de referència continua sent Puigcerdà, ja que concentra la major part dels serveis. Som, en certa manera, la petita capital d’aquest nostre petit territori.
Quins són els elements turístics més atractius de Puigcerdà?
Estem envoltats de pobles amb molt d’encant i amb un patrimoni cultural històric potent. Podem practicar tot tipus d’esports. Som un bon lloc pel turisme familiar i som un destí principalment de turisme actiu i de turisme familiar, no de grans masses. També tenim una bona oferta de serveis a nivell comercial i turístic. La gent hi està de gust. Pel que fa a la vila de Puigcerdà, som el centre comercial a cel obert més important del Pirineu català, amb molta diferència. Si jo hagués de triar tres o quatre llocs singulars de Puigcerdà triaria el campanar, l’estany i el Tercierri. Allà va començar el turisme i l’estiueig a finals del segle XIX, període de revifalla cultural a Catalunya. Destacaria també la oferta cultural, amb el Museu Cerdà i els túnels subterranis que venen de diferents èpoques; des de la Guerra Civil, l’època Carlina o fins i tot de l’Edat Mitjana.
Considera l’Hospital Transfronterer un dels altres projectes emblemàtics que han canviat Puigcerdà i la Cerdanya?
Certament. Es va posar en funcionament al setembre del dos mil catorze i és el primer hospital transfronterer de tota Europa. Ha suposat un canvi significatiu, ja que ens ha permès tenir un hospital nou i potent amb noves instal·lacions. El que és important d’aquest projecte és que hem estat capaços d’integrar dos marcs de relacions laborals, dos models d’administració pública diferents, dues carteres de serveis diferents i dos sistemes nacionals de salut diferents en un de sol.
Quina és la situació financera de l’ajuntament?
No ens sobra res, com en cap administració pública, però penso que en els últims anys s’ha fet un esforç important i significatiu per a posar ordre i sanejar les finances municipals. Quan vam entrar es devien molts diners i hi havia molts deutes anteriors. No es pagaven de manera puntual les factures i teníem un endeutament vora per sobre de la ràtio que marca la llei. Un dels efectes que tenia això era que no podíem anar a demanar nous crèdits als bancs, i això ens va obligar a fer un esforç significatiu per posar ordre i sanejar les finances municipals.
Quines són les seves prioritats en quant al projecte municipal d’aquest mandat?
Tenim prioritats com la construcció del nou centre cívic i esportiu, que és el gran equipament que ens falta a Puigcerdà, el casal d’avis, les dependències de l’àrea de joventut i el Local Jove. També volem crear habitatges de protecció oficial que garanteixin l’accés a la primera vivenda. I seguir amb la transformació urbana de Puigcerdà… N’hi ha moltes. Segur que no tots els acabarem, però mentre en completem una gran part i una altra la deixem encarrilada, haurà estat un èxit.
Com situa una futura Catalunya independent en el context internacional actual?
Mentre nosaltres no siguem Estat, els altres Estats no ens ajudaran. Es defensen entre ells, com les agrupacions empresarials defensen els interessos del sector. Penso que també hem de partir de la base que hem de fer les coses extraordinàriament bé perquè algun dia ens acabin reconeixent com a Estat. Si mirem el balanç dels últims mesos jo penso que fins el 27-S hem actuat de forma pulcra i correcta.
Quins valors són necessaris per a una regeneració democràtica a Catalunya?
Una certa renovació de càrrecs és important, així com el desenvolupament de la transparència administrativa. Les administracions públiques hem de tenir aparells de transparència on s’ha de saber tot el que fem. Crec que cal tenir una certa preparació per estar en els càrrecs polítics, sobretot tenir disciplina i ganes de treballar amb compromís i honestedat.
