De tots els poblets mariners que esquitxen la Costa Brava pocs n’hi ha que hagin mantingut més o menys la fesomia que tenien antigament com Cadaqués. I això és degut no només al zel de les seves autoritats en preservar el paisatge sinó la dificultat del seu accés, una única carretera plena de corbes no apta per a tots els turistes. Aquest fet ha provocat que aquest municipi de l’Alt Empordà, situat al costat oriental del Cap de Creus i que a l’estiu multiplica per set la seva població, continuï essent encantador. Avui parlem amb el seu alcalde, Joan Borrell, que ens rep a l’Ajuntament, un edifici que havia estat un baluard i que és una de les poques edificacions que queden de l’antiga vila fortificada.
“Quan es vol treballar en el que es creu, no es necessiten sigles polítiques. Però són convenients que n’hi hagin al darrera per tal que donin un suport econòmic, i puguin fer encarar també una campanya electoral”
“La consciència política es va adquirint durant el temps: creus que al teu municipi, que hi has nascut, que hi pertanys, que te l’estimes, hi ha coses per fer, per millorar, i fer-ho potser des d’un punt de vista diferent”
“És evident que en un poble com Cadaqués necessites que et vingui el turisme i que una de les principals fonts d’ingressos és aquesta, la del sector serveis, però s’ha de buscar un equilibri, tenint molt clar que cal preservar la imatge del poble”
Afirma que en política més val tenir al darrera unes sigles que ho avalin.
Hom voldria ser identificat per allò en què creu, que és el poble, però és molt convenient que al darrere hi hagi una formació prou coneguda que ho avali d’alguna manera, que doni un suport econòmic, però també que pugui encarar una campanya electoral. Quan em vaig presentar per alcalde, ho vaig fer vinculat a Esquerra Republicana. Només dos dels què ens vam presentar érem militants, la resta eren tots independents.
Això va ser l’any 2003.
Si, en aquell cas va ser la llista més votada i vam fer un pacte amb el regidor socialista. En aquelles eleccions s’hi van presentar 4 candidatures, i per un poble com el nostre, amb 3.000 habitants, ens corresponien 11 regidors. Així que cinc dels nostres, i la resta, 3 regidors, 2 i 1. A les eleccions municipals de l’any passat vam tornar a sortir per majoria.
És un moment important, doncs de la seva trajectòria política que es devia iniciar de ben jove.
Sí, jo penso que la consciència política es va adquirint durant el temps: creus que al teu municipi, que hi has nascut, que hi pertanys, que te l’estimes, hi ha coses per fer, per millorar, i fer-ho potser des d’un punt de vista diferent. La decisió de fer un pas com aquest de dedicar-te a la primera línia política s’acaba decidint després d’un llarg procés de maduració. No surt d’un dia per a l’altre, poc a poc t’hi vas conscienciant. I en el meu cas, el pas el vaig fer juntament amb dues persones més.
En un municipi com aquest, quin són els problemes que es plantegen en el dia a dia?
Em penso que no desvetllo cap secret si dic que el gran repte que tenim els pobles costaners és que tenim un canvi de població molt important als mesos d’estiu, i en el nostre cas, passem dels 3.000 habitants que tenim durant l’any, a tenir-ne entre 20.000 i 22.000. Això suposa no només el creixement que és evident (el tema de la restauració, l’allotjament, etc), sinó també les xifres de volum de despesa d’aigua, servei d’escombraries, trànsit… vol dir que hem de donar servei a aquests 3.000 però també a tots els altres que s’hi afegeixen, amb els impostos només dels que estan censats. Aquesta és la situació que tenim en un poble com aquest. A partir d’aquí, es qüestió de tenir-ho tot clar i anar buscant solucions.
I aquesta dicotomia, entre mantenir la personalitat d’un poblet costaner o ser un basar haurà estat difícil de resoldre.
Sí, però nosaltres tenim molt clar que volem ser, amb els canvis necessaris, això sí, el poblet de sempre. I és complicat, perquè Cadaqués té encara l’oportunitat de mantenir-se, de ser diferent, de no massificar massa el territori i de no caure en l’error en el que hi han caigut d’altres indrets. És evident que necessites que et vingui el turisme i que una de les principals fonts d’ingressos és aquesta, la del sector serveis, però s’ha de buscar un equilibri. I tenint molt clar, repeteixo que Cadaqués ha de continuar sempre sent Cadaqués, mirant de preservar els criteris paisatgístics i la imatge del poble. Suposo que per això s’ha pogut dir en alguna ocasió que no som ben bé un poble costaner típic.
I per què? Què és allò que diferencia Cadaqués d’altres pobles costaners?
Bé, especialment paisatgístics, però no podem oblidar que Cadaqués té una corona a tot el voltant del que és la part que és urbanitzable, que és un parc natural molt gran, un dels marítims terrestres més grans que hi ha a Europa. I crec que aquesta zona exerceix una funció molt important al municipi, en el sentit que ajuda a conscienciar-nos del què tenim per mirar de no créixer fins més enllà d’un cert punt.
La temptació de créixer amb tot el que suposa (llicències, més ingressos) ha de ser molt forta.
Sí, però es resisteix, cregui’m. Tenim molt clar que aquesta diferència que li comentava abans és perquè hem estat molt ferms en aquest aspecte. Però sempre hi ha dificultats. I una d’elles és la llei, i més la que fa referència a l’urbanisme. Tot el tema dels plans i ordenaments urbanístics són extremadament lents, així que pot succeir que un govern aprovi unes lleis que no seran visibles fins d’aquí a uns anys. I això és el que ens ha passat a nosaltres.
Què va passar?
Que en aquests darrers cinc anys s’han creat unes figures d’ordenació urbanística, que van implicar en el seu moment actuar d’una manera en la que nosaltres no hi crèiem. Al 2003, quan ens vam presentar a les eleccions, vam ser l’única candidatura que vam intentar aturar el creixement i sobretot de reconduir-lo i reordenar-lo. Però a l’accedir a l’alcaldia, teníem una herència d’altres lleis promulgades amb anterioritat que sí que afavorien aquest creixement que s’ha donat aquests darrers anys. Així que el que vam fer en el seu moment va ser posar-nos a treballar per tal que les noves eines de territori que siguin vigents d’aquí a uns anys, estiguin més d’acord amb el que pensem.
I aquestes eines que diu vostè, quins altres factors afectaran a banda de les limitacions de construcció?
Bàsicament d’acabats. Ara per exemple, hem fet un pla especial del nucli històric, que abraça un 60% del sòl urbà i que afecta no només a temes ambientals sinó també de l’acabat dels materials, siguin de cases o de carrers. Si ho tens recollit en una llei, tothom l’ha de respectar. Aquí el problema està en allò que ja està construït. Poca cosa hi pots fer. Així que cal tenir clar quin és el camí que volem seguir, i a partir d’aquí condicionar-ho i posar-ho sobre la taula amb unes eines que siguin normatives i que s’hagin de complir.
I aquesta tendència de “coherència”, és compartida pels altres grups de govern?
A grans trets estic convençut de que coincidim, encara que entenc que hi ha matisos i tothom té el seu propi punt de vista. Cadaqués és Cadaqués i això tots els que estem aquí, sigui a l’equip de govern o a l’oposició, n’estem molt orgullosos.
Fem una visita pel Cadaqués de la resta de l’any, lluny dels assolellats mesos d’estiu.
En el fons això és una trampa perquè el lògic seria pensar que el reforç dels contractes de servei s’haurien de fer només durant els mesos d’estiu, de juny a setembre, per exemple. Però aquí també tenim Setmana Santa, els ponts i aquells caps de setmana quan el temps ja comença a acompanyar. Molts alcaldes del voltant em diuen que aquí tenim sort perquè sempre tenim gent, però no sé si és ben bé així. Això sí, com l’agost sí que no hi ha cap mes, així que no recomanaria venir aquesta època de l’any. El millor són els altres mesos, al juny, i especialment al setembre. I si fa bon temps, també a l’octubre.
I els cadaquesencs? Cóm veuen a la gent que ve de fora?
Hi ha de tot perquè el que està lligat amb negocis directament de cara al públic si que a mig agost comença a estar del tot atabalat, però en el fons suposo que s’acaba acceptant, i entenc que la convivència ha d’existir per a un benefici mutu.
Ja hem parlat de les virtuts naturals de Cadaqués. Què tal les culturals? Perquè a banda del llegat de Dalí suposem que hi ha més coses d’interès.
Si em permet, i pel que fa al tema de Dalí, crec que en el seu moment vam fer un esforç importantíssim per reivindicar-lo, perquè sí bé és cert que és una bandera cultural important a Cadaqués, possiblement la connexió que hi ha hagut amb nosaltres s’havia anat diluint. Així que la vinculació que hi ha amb el poble la vam accentuar amb la celebració del centenari del seu naixement. La personalitat de Dalí no es pot entendre sense Cadaqués, i per això no el podem obviar ni oblidar. Des d’aquell 2004, hem anat muntant al museu municipal exposicions seves i la resposta no s’ha fet esperar: l’any passat hi van passar 21.000 persones.
Dèiem, però que hi ha quelcom més que Dalí.
Sí, efectivament. La cultura no només acaba amb Dalí i aquí hi ha molt a oferir. Sempre dic que el mes de juny, a banda que obrin temporada bars i restaurants, també és el moment de les galeries d’art i cada setmana n’hi ha d’interessants. A banda d’això, el nucli antic és un bé cultural d’interés nacional, sense oblidar que hem fet un conveni amb la Universitat de Girona fent unes rutes literàries molt interessants. També tenim premis literaris, un festival internacional de música que ja compta amb 37 edicions i d’altres convocatòries, és clar. Crec, doncs, que l’oferta que tenim és prou interessant.
Encara no hem arribat a la meitat de la legislatura. Quin són els projectes fins a les noves eleccions, al 2011?
D’idees i projectes n’hi ha molts, com pot suposar. Potser el més destacats siguin el del Pla Especial del Parc Natural de Cap de Creus i la façana marítima, o el nou Pla General d’Urbanització de Cadaqués, que farem conjuntament amb la Direcció General d’Urbanisme de la Generalitat. També hi ha un projecte cultural molt interessant, com convertir la que havia estat l’antiga sala de ball del poble en un lloc que arribi a ser una mena de Casal de Cultura de Cadaqués amb un petit teatre i una escola de música municipal. Per altra banda, estem negociant amb els propietaris de la sala antiga de la societat l’Amistat per veure si la podem tornar a obrir. La idea doncs és mantenir l’esperit de Cadaqués però anar incorporant totes aquelles coses que el poble necessita.
