Mentre fem l’entrevista, Lluisa Moret ens demana que l’acompanyem, després, a una escola municipal. Participarem en una activitat de conscienciació als nens i nenes de primària sobre la importància de tenir cura de la neteja de l’espai públic. És la manera de fer de l’alcaldessa: la gent com a centre de la política i la proximitat envers la gent. Hi anirem, però mentrestant, li preguntarem com porta ser l’alcaldessa de Sant Boi de Llobregat.
“Hem sabut transformar l’estigma. Abans deien que érem el poble dels bojos. Ara, gràcies a dues institucions com el Parc Central de Sant Joan de
Déu i l’Hospital Benito Menni, tenim una potencialitat econòmica i de projecció”
Déu i l’Hospital Benito Menni, tenim una potencialitat econòmica i de projecció”
“Per a mi és un orgull tenir capacitat de treballar i de transformar la vida d’aquesta ciutat”
“Conciliació: Sant Boi és la única ciutat catalana que ha fet un pacte local pel temps”
“Sóc una persona normal amb una responsabilitat extraordinària en un moment concret de la meva vida”
“Sant Boi gaudeix de tots els avantatges de ser una ciutat de l’Àrea Metropolitana de Barcelona”
“Som el municipi del Baix Llobregat que més hectàrees forestals i agràries aportem. Hem lluitat contra la contaminació mediambiental i som un dels municipis amb millors taxes de qualitat de l’aire”
“Un element fonamental per a la relació i la vinculació amb la ciutadania és la transparència”
“No volem que a cap jove santboià li manqui l’oportunitat de formar-se d’acord amb les seves competències i objectius personals i professionals”
En termes de dedicació personal i de conciliació familiar, és difícil ser alcaldessa?
D’una banda és molt emocionant estar al capdavant de la ciutat. La meva família materna està molt arrelada a la vida, com ho està el meu fill. Per a mi és un orgull tenir capacitat de treballar i de transformar la vida d’aquesta ciutat. Però un càrrec d’aquestes característiques, amb plenitud de responsabilitats, activitats i compromisos és extraordinàriament difícil de conciliar amb la vida personal, familiar i social. Cal organitzar-se. Crec que la reivindicació de l’equilibri entre temps laborals i temps personals i socials és legítima i afecta tota la societat, també els electes. Sant Boi és la única ciutat catalana que ha fet un pacte local pel temps. El segle XXI és el segle del temps i caldrà repensar com equilibrem els temps diversos de totes les persones.
Vostè és Psicòloga i té dos màsters. Creu que la formació superior és imprescindible per a exercir com a alcaldessa o alcalde?
Tenir una formació sempre és important. Però no per a ser alcalde o alcaldessa, sinó per a tenir més oportunitats i recursos a la vida. No obstant em sembla excloent que calgui tenir estudis per a ser alcalde. Al cap i a la fi els electes representen els ciutadans i hi ha moltes persones que tenen voluntat i capacitat de representar sense tenir formació universitària. Així que no crec que sigui imprescindible.
Actualment es parla molt de les “noves maneres” de fer política. Quina és la seva manera de fer en política? Quin és el seu estil?
Sempre he dubtat de si tinc un estil. Entenc la meva manera d’assumir responsabilitats com a un privilegi. Sóc una persona normal amb una responsabilitat extraordinària en un moment concret de la meva vida. La meva manera de fer política té a veure amb com entenc les relacions personals i amb l’exercici de la meva professió com a psicòloga clínica. Ho faig des de la proximitat. I en aquest sentit crec que hi ha tres elements importantíssims.
…Que són?
El primer és l’exemplaritat. És una actitud vital, no només un compromís. El segon és la sensibilitat social en relació a tots els canvis i necessitats. El tercer és la utilitat pública, és a dir, la meva feina ha de ser útil i generar transformació i impacte. I a banda dels tres, també hi ha el compromís amb la ciutadania i la proximitat que li deia abans. Per a mi és posar-me en la lògica de la vida quotidiana i fer que sigui central en la política. Significa anar i estar allà on estan les persones, escoltar i identificar els problemes col·lectivament i construir col·lectivament les solucions.
I el seu somni personal quin és?
Ser coherent a la vida i tenir la percepció i la vivència personal d’haver fet tot el possible per a complir els compromisos.
Què li diríeu a un foraster per que vingués a viure a Sant Boi? Quins trets diferencials hi podria trobar?
D’entrada Sant Boi té dos elements importants. Un és que gaudeix de tots els avantatges de ser una ciutat de l’Àrea Metropolitana de Barcelona. Estem propers a grans infraestructures com el Port i l’Aeroport, i gaudim dels avantatges d’unes zones de desenvolupament econòmic potent. D’altra banda, i en això ja som més singulars, som una ciutat amb més de 2.500 anys d’història. No som una ciutat dormitori, sinó que aquí s’hi superposen generacions i generacions de persones, des dels temps dels ibers fins a l’actualitat. La nostra ciutat s’ha anat construint progressivament i molta d’aquesta història encara està vigent i forma part del patrimoni cultural visitable.
I també estan envoltats de verd.
Hem fet una aposta molt important per a la preservació del nostre entorn forestal, fluvial i agrari. Som el municipi del Baix Llobregat que més hectàrees forestals i agràries aportem. Hem lluitat contra la contaminació mediambiental i som un dels municipis amb millors taxes de qualitat de l’aire. Crec que hem combinat molt bé tots aquests esforços de preservació natural i cultural amb els de desenvolupament econòmic i justícia social. Finalment, voldria destacar l’aposta per l’economia social: som un referent en la creació d’iniciatives de cooperativisme. És la nova lògica de l’emprenedoria social. I encara podem dir que som la seu del clúster de salut mental de Catalunya.
Antigament el nom de la seva ciutat anava indissolublement lligat al de les persones amb trastorns mentals.
És un dels elements històrics, i també un estigma. Deien que érem el poble dels bojos. Però ara, gràcies a dues institucions psiquiàtriques importants, com són el Parc Central de Sant Joan de Déu i també l’Hospital Benito Menni, entre d’altres, hem sabut transformar l’estigma en una potencialitat econòmica i de projecció de la ciutat.
Com és la situació municipal, en termes financers?
Som un dels ajuntaments més sanejats del país. Ho diuen els rànquings. També som dels que paguem més ràpidament els proveïdors, en 28 dies. Hem fet un esforç per a ordenar-nos i tenir tots els elements necessaris per a fer les polítiques públiques de manera eficient i transparent. Un element fonamental per a la relació i la vinculació amb la ciutadania és la transparència.
Quan estava com a tinent d’alcalde en l’àmbit de polítiques socials, cap a 2007, teníem un pressupost de crisi d’aproximadament 110 milions d’euros. Actualment no arriba als 90. L’esforç d’austeritat i control del dèficit ens ha portat a una gestió pressupostària i econòmica jo diria que exemplar.
Segurament també podran fer alguna cosa en promoció econòmica.
El més important, ja ho deia abans, és apostar pel desenvolupament econòmic de la ciutat. El que volem és crear les condicions i els escenaris necessaris perquè l’activitat econòmica sigui real i tingui impacte en la regeneració d’ocupació. A més volem que sigui una activitat productiva i digna, i no especulativa.
Per al jovent, alguna activitat concreta?
Com a administració, nosaltres generem ocupació pública a través de plans d’ocupació de diversos tipus. Prioritzem aquells col·lectius que tenen més dificultats en la seva inserció al mercat ordinari, entre ells, els joves. I, per a proporcionar oportunitats, proporcionem formació. Hem desplegat tota una aplicació pressupostària per a proporcionar beques i ajuts a joves de la ciutat que vulguin formar-se i que tinguin dificultats econòmiques per a assumir-ho. No volem que a cap jove santboià li manqui l’oportunitat de formar-se d’acord amb les seves competències i objectius personals i professionals.
Un dels projectes amb que treballem actualment, també en l’àmbit dels joves, és el de la “Primera Oportunitat”. Són contractes per a joves en diferents nivells de formació. El que volem és que consolidin el seu currículum i que guanyin experiència en l’entorn laboral amb contractes municipals.
Hem sentit a parlar també d’un projecte anomenat “Alcaldia als barris” i d’un altre anomenat “Conscienciació de la neteja”, Quins propòsits tenen?
Alcaldia als barris és una aplicació de la lògica de la proximitat de l’alcaldia al territori, als barris. Amb el projecte estem en contacte amb les necessitats, demandes i problemàtiques dels veïns i despleguem les iniciatives que convinguin. Una de les demandes que apareix de forma recorrent en aquests encontres és el de la necessitat de tenir cura de l’espai públic. Volem que cada vegada estigui més net i més ordenat, sigui més segur i més sostenible. Aquí és on la neteja i el manteniment es converteixen en elements prioritaris. Estem preparant un canvi en el sistema de recollida de residus, però també estem dissenyant un gran pla de neteja viària. Ambdues coses les acompanyem d’una campanya de sensibilització social, perquè necessitem la corresponsabilitat dels veïns i les veïnes. Per molts mitjans que despleguem, ho tindrem difícil si no comptem amb ells.
És aquí on s’emmarca la “Conscienciació de la neteja”. Estem desplegant accions de sensibilització a escoles, entitats, esplais. Avui mateix anirem a l’Escola Vicenç Ferrer, del barri de Marinat, a donar consells i fer una mica de pràctica amb els nens i nenes per a que es facin corresponsables de mantenir l’espai públic net, ordenat i en les millors condicions.
Els nens i les nenes representen el futur. Això ens fa pensar en els reptes presents i futurs del seu mandat. Quins són?
El nostre futur és el de tenir una ciutat amb desenvolupament econòmic i una taxa d’atur baixa, i que ja s’està reduint de forma significativa. Volem ser una ciutat referent en l’Àrea Metropolitana de Barcelona en termes de salut: al sector sanitari hi tenim treballant 5.000 persones, i no només en l’àmbit de la salut mental, sinó que parlem de l’àmbit sanitari en general. També volem seguir preservant el nostre patrimoni natural com a element identitari i que generi potència econòmica.
I finalment hi ha dos eixos que són molt importants per a nosaltres i que hem situat com a estratègics en el nostre actual pla de govern. Són l’educació i la cultura. Són elements de transformació, garanteixen el creixement i la igualtat d’oportunitats. Li dic, només, que el nostre festival Altaveu, és un referent en la producció musical. Volem treballar en aquests eixos que tant ens identifiquen.
Als nostres alcaldes els preguntem sempre sobre la limitació de mandats. Què en pensa? Quants anys creu que haurien de durar?
És un tema complicat. Quatre anys es queden curts, perquè el primer ja passa volant constituint el govern. Diria que és un mandat escàs i no descartaria la reflexió per a ampliar-lo a més anys. Treballem de forma molt ajustada.
Parlant en termes supramunicipals, valori la situació estatal i autonòmica.
Miri, el que em fa patir és que necessitem governs que governin. Cal que sigui així perquè els ciutadans i ciutadanes han expressat les seves voluntats clarament en els moments electorals recent. És evident que no hi ha majories absolutes o prou clares i que la fragmentació és important, però té a veure amb la pluralitat dels interessos i criteris de la gent. Ens hem d’acostumar a aquest escenari i no podem permetre que això es converteixi en un element que impossibiliti generar governs. Cal aprendre a treballar i a assumir aquesta la realitat i jo sóc molt optimista.
Quant a Catalunya, el que ens cal és trobar més complicitat i coordinació amb el govern de la Generalitat. Molts alcaldes i alcaldesses ens trobem a peu de carrer, donant resposta a les necessitats dels veïns i cal que els governs siguin conscients d’aquestes necessitats.
Vostè, en alguna presentació, ha dit que no entén la vida sense llibertat i justícia social. Com veu el tracte d’Espanya cap a Catalunya. Quin encaix han de tenir?
Fa molt de temps que la relació entre Catalunya i Espanya està sent complexa. No hem arribat aquí per casualitat. El reconeixement de l’Estat cap a Catalunya ha sigut escàs i crec que aquesta és una de les raons de les tensions i del desig de ruptura de molts ciutadans i ciutadanes. Hi ha hagut incapacitat de l’Estat per a percebre la diferència de Catalunya com a element enriquidor dins d’un estat plurinacional. Això s’ha d’abordar, certament. La situació s’ha tornat insostenible i necessitem noves regles de joc en tots els àmbits: fiscals, econòmiques i de reconeixement. Ara bé, des del nostre posicionament, cal trobar totes les solucions possibles per a evitar el trencament.
També es parla sovint de la regeneració democràtica. Quins valors creu que són necessaris per a aconseguir-la a Catalunya?
La regeneració democràtica té a veure amb la radicalitat democràtica. Per a mi, els elements claus són els que hem anat esmentant: cal apostar per un bon govern i per la complicitat de la ciutadania. I per a això cal treballar amb tot el que tingui a veure amb passar comptes, amb la transparència, amb el compliment del mandat dels veïns, amb l’exemplaritat i amb el compromís.
Imagini’s que l’estan escoltant els seus conciutadans. Quin missatge els transmetria?
Un missatge positiu. No sé si optimista, però. Hem passat moments molt complexos i difícils en termes socials i econòmics. Han generat conseqüències molt dramàtiques a la nostra ciutat i moltes famílies han patit durament. Des de l’ajuntament hem apostat per la contenció de l’emergència i per la inclusió social. Ara el context sembla més esperançador. Es comencen a veure noves línies i iniciatives que obren noves oportunitats com a ciutat. Podem pensar en trobar resposta a grans reptes com l’atur i el creixement econòmic.
