Magí Pallarès ha estat una persona clau en la vida associativa i política de Sant Jaume dels Domenys, al Baix Penedès. Va obtenir la seva primera alcaldia el 1991. Des d’aleshores, ha alternat successius mandats amb alguns períodes en l’oposició. Aquesta legislatura, de manera compartida, protagonitza la tercera etapa davant del govern de la vila.
Vostè és un polític municipal de llarg recorregut. Què el va motivar a entrar en política l’any 1991?
La voluntat de servei i les ganes d’ajudar. Personalment, vaig estar implicat molts anys en la cooperativa local, que vaig presidir al llarg de dotze anys. També vaig presidir l’Associació de Caçadors i vaig ajudar a fundar l’Agrupació de Defensa Forestal de Sant Jaume, que ha funcionat fins ara i en la que he estat voluntari durant 25 anys. A més, el 1993, i degut a la nostra trajectòria apagant focs, ens van obrir un parc de bombers a la localitat, de la que vaig ser-ne cap. Em vaig jubilar als 65 anys, però segueixo sent president de l’ADF.
Abans de ser alcalde, ja formava part de totes aquestes associacions i sempre poso un exemple: si vaig a un lloc on hi ha un problema, soc dels que penso que hi he anat per trobar-me’l. En general és al revés: hi ha qui es mou per evitar-los. Però soc d’aquesta mena.
Si vaig a un lloc on hi ha un problema, soc dels que penso que hi he anat per trobar-me’l. En general és al revés: hi ha qui es mou per evitar-los
Quin és el seu estil de fer política?
La proximitat i l’atenció a la persona. Si a nosaltres ens treuen els 2.862 habitants del municipi, ja no tenim raó de ser: ni l’alcalde, ni els regidors, ni el personal administratiu. També per cuidar, gestionar i estimar el territori. Però, sobretot, les persones.
Què ha après, personalment, de tots els seus anys de servei municipal?
Moltes coses. Per exemple, que cal ser honrat en política. I humil. Les coses cal demanar-les per favor i donar-ne les gràcies. També a estimar la gent i el país.
He après que cal ser honrat en política. I humil. Les coses cal demanar-les per favor i donar-ne les gràcies
Quina mena de municipi és Sant Jaume dels Domenys? Què el fa distint d’altres?
Nosaltres som un municipi de 24 km2, amb vuit nuclis de població, tres urbanitzacions i 53 masies. Poder gestionar tot aquest territori no és gens fàcil, perquè hem d’aconseguir que totes les masies (només ens en falta una) tinguin accés a l’aigua potable, i que tots els camins estiguin asfaltats fins a les portes de casa. L’any 1991 no teníem aigua potable en la majoria dels casos. Ara, gràcies als pous i les xarxes unificades, sí. Ha estat un repte molt important.
Quines coses bones i dolentes destaca del poble?
Tot ho veig positiu. Antigament teníem necessitat d’una escola de primera divisió. Vam aconseguir-la amb la col·laboració del Departament d’Ensenyament. És una escola per a 535 infants. I també vam aconseguir una llar d’infants que no teníem, i la piscina municipal, un centre cívic, un de cultural, un local social… Son coses que hem anat construint en aquests anys.
Sant Jaume és com un pare de deu fills. Quan no li falten les sabates a un, ja li has de comprar la moto a l’altre. Però ens agrada… Hem tingut un bon equip al costat.
Sant Jaume és com un pare de deu fills. Quan no li falten les sabates a un, ja li has de comprar la moto a l’altre
Hi ha bon teixit associatiu, amb tanta dispersió de nuclis?
Sí, i molt bo. En cada nucli hi ha la seva pròpia societat cultural i recreativa, i cadascun celebra la seva festa major. Tot l’estiu en celebren, passant d’un nucli a l’altre, fins a l’octubre. Hi ha molta diversitat. I el teixit cultural està molt ben portat des dels diables, els bastoners, geganters, capgrossos, l’òliba, la pròpia ADF. Hi ha moltes coses per distreure’s.
Quins són els indrets més destacables per visitar?
Tenim una torre de guaita, restaurada a través de la subvenció de l’1% cultural el 2003. També un aqüeducte i un pont romans, així com tombes antropomorfes a la rectoria. I una pica baptismal d’origen visigòtic (segles V-VI), digna de veure’s.
A banda, és clar, tenim un passeig de vinyes molt bonic que envolta el poble. La pena és que ens volen fer passar una línia de molt alta tensió (MAT) destrossant el territori. Però, en fi, els boscos i les muntanyes són preciosos. El 1979 estaven tots cremats per causa de dos incendis. Ara ja fa molts anys que, amb l’ADF i el parc de bombers, ja no n’hi ha hagut més.
El 1979, els boscos estaven cremats per causa de dos incendis. Ara ja fa molts anys que, amb l’ADF i el parc de bombers, ja no n’hi ha hagut més
A banda de la controvèrsia amb la MAT, també hem sabut que el municipi està fent un estudi per implantar una sèrie d’horts solars…
L’equip de Govern anterior van encarregar a una empresa de temes mediambientals que fes un estudi per determinar possibles zones per instal·lar plaques solars al municipi. Els treballs van començar el 2023 i els resultats han sortit ara a la llum. Segons sembla, es poden dedicar fins a 103 hectàrees de terreny a implantar horts solars.
Això genera un mapa del poble que és nou. I quan la gent el veu, en fa un castell i s’espanta. Darrerament, s’ha fet una consulta als veïns i el seu parer és que no les volen. Tot i que tampoc diuen que no vulguin cap placa. Jo crec que a Catalunya hem perdut el tren energètic i d’aquí ve que ens portin una MAT des de l’Aragó fins a Barcelona. Si haguéssim fet els deures en el seu moment, crec que no es parlaria de la MAT. Ara, la Generalitat impulsa la instal·lació de plaques solars als municipis. Evidentment, és una cosa molt bona perquè cal fer una transició cap a les energies verdes.
A Catalunya hem perdut el tren energètic i d’aquí ve que ens portin una MAT des de l’Aragó fins a Barcelona
Això sembla.
Però, com us dic, l’impacte social que generen aquestes mesures, és gran. Jo crec que la gent no està en contra de les plaques solars, però sí de dedicar-hi més de cent hectàrees del municipi… El mapa del poble canviaria força: de vinyes verdes a horts solars. L’equip de govern hem de fer una reflexió, fer un altre estudi i presentar-li a la població un altre pla que tingui el suport necessari.
D’una manera o altra, hem de regular això perquè, si no, pot venir una empresa i voler implantar un gran hort en alguna de les zones indicades a l’estudi. I aleshores podríem tenir un parc en contra de la voluntat del municipi, sense que hi puguem dir que no.
La gent no està en contra de les plaques solars, però sí de dedicar-hi més de cent hectàrees del municipi
I si posen plaques als edificis municipals?
Ja en tenim de posades. Al sostre de l’escola, per exemple. I estem estudiant la manera de posar-ne al parc de bombers, al camp de futbol, etcètera. Crec que cal anar a buscar l’eficiència energètica. I caldria que cada municipi fos capaç de produir l’energia que consumeix i que en sobrés una mica. Però deu ser difícil de fer: si planteges posar molins de vent, la gent s’hi posa en contra.
Però si el que volem és tancar centrals nuclears, ens hem de proveir d’energia d’una manera o altra, perquè cada dia en consumim més i val la pena que sigui energia neta i renovable. Al municipi, a més, estem impulsant una comunitat energètica, que serà la primera de la comarca, segons crec. L’Ajuntament hi vol ajudar, i la gent del poble vol que anem més de pressa, però nosaltres sabem que cal fer les coses ben fetes. El que voldria, al final, és que Sant Jaume sigui un municipi autosuficient energèticament i, també, capaç de generar un excedent.
Des del seu primer mandat, el 1991, vostè ha anat alternant alcaldia amb oposició. Ens pot explicar el procés?
El 1991 em vaig presentar per primera vegada i vaig guanyar les eleccions per majoria absoluta. I així mateix seguir durant quatre legislatures consecutives, fins a l’any 2007. Aquell any també vaig guanyar, però em vaig quedar a cinc vots de la majoria absoluta.
I les altres forces es van aliar en contra.
Així és. Es van sumar els tres regidors d’ERC i els dos del PSC i vam ser desplaçats del govern. El 2011, però, vam tornar a guanyar les eleccions per majoria absoluta i vam estar a l’alcaldia dos mandats més, fins el 2019.
I què va passar en aquelles eleccions?
Que vam guanyar, però sense la majoria absoluta. Novament, es van tornar a ajuntar els tres regidors d’ERC i els tres d’Endavant Sant Jaume. Vam quedar fora del govern.
En les eleccions de 2023 va passar que, per primera vegada, no vaig guanyar les eleccions. Va ser per dos vots. I vaig fer el que tocava: primer em vaig entrevistar amb ERC, proposant-los un pacte per estar-nos dos anys cadascú en l’alcaldia, però no ens vam entendre. I amb Endavant Sant Jaume sí que vam pactar: un any i mig d’alcaldia per a mi, un any i mig per a Marc Palau, i el darrer any ho tornaré a ser jo. La política és així.
Així són els pactes.
Sempre havia manat amb majoria absoluta, i penso que la majoria absoluta està bé, però tampoc és gens dolent tenir un govern pactat amb partits que tenen idees similars.
Les baralles entre polítics de diferents partits, quan el que es busca és el mateix, no tenen sentit. Ho entenc en el cas de Barcelona, o en una gran ciutat. Però aquí tots volem el bé de les persones i del municipi. No crec que calgui barallar-se. Per això he promès que Convergents i Endavant Sant Jaume governarem de manera coordinada.
Sempre havia manat amb majoria absoluta, però no és gens dolent tenir un govern pactat amb partits que tenen idees similars
Recorda la seva primera decisió com a alcalde?
Sí, i molt bé. El juliol de 1991, recent nomenat alcalde, va venir a veure’m una persona que estava patint una fuita d’aigües de la xarxa municipal davant del domicili. L’aigua li entrava a casa i venia a posar una queixa. Recordo que allà mateix vaig trucar l’empresa gestora de l’aigua i els vaig demanar que vinguessin a resoldre-ho. Aquell mateix matí, el problema estava arreglat. Avui en dia ho resoldríem per internet, però aleshores es feia presencialment. Va ser la primera visita que vaig rebre com alcalde.
Les coses han canviat molt amb la tecnologia.
Sempre he estat una mica avantguardista. Des de sempre he defensat el telèfon mòbil. Ja el feia anar quan presidia la cooperativa. Però reconec que estic una mica negat per a la informàtica. El 2013 vam començar el procés de signatura digital i no em va tocar més remei que aprendre’n… I mira que jo gaudia molt fent les signatures en paper. Fins i tot havia fet alguna marató de signatures a mà: en una tarda firmava vuit-centes cartes…
Sempre he estat una mica avantguardista amb la tecnologia. Però reconec que estic negat per a la informàtica
Quina ha estat la prioritat dels seus governs successius?
La gran prioritat ha estat el benestar de la gent. Sempre dic que la meva tranquil·litat és el benestar del poble. I sempre he buscat que la gent estigués ben atesa. En matèria de seguretat ciutadana, per exemple, sempre he buscat establir bona relació amb les policies (des de la Guàrdia Civil, en el seu moment, fins als Mossos) al llarg dels anys. I, evidentment, hem lluitat contra els incendis.
Sempre dic que la meva tranquil·litat és el benestar del poble. I sempre he buscat que la gent estigués ben atesa
I ho han fet bé.
També ens hem preocupat per fer arribar l’aigua municipal a tots els nuclis, i per tenir la xarxa de fibra òptica establerta, i cuidar el trànsit dels carrers, amb semàfors… Fins i tot lluitem contra la pobresa. Potser m’equivoco però la classe mitjana sembla que està desapareixent i que els rics són cada dia més rics, en detriment dels pobres, que ho són cada vegada més. No sé si els governs fan prou amb xacres com la violència de gènere, el suïcidi, la desigualtat, els problemes de salut mental… Si hagués d’estudiar ara, potser em faria psicòleg o psiquiatre, perquè vivim en un món que sembla una mica desorientat.
Si hagués d’estudiar ara, potser em faria psicòleg o psiquiatre, perquè vivim en un món que sembla una mica desorientat
Com tenen la situació econòmica de l’Ajuntament?
Prou bé. El 2011 vam trobar-nos un Ajuntament completament arruïnat. El deute aleshores era d’un milió d’euros en factures pendents de pagar i d’un milió més en crèdits. A banda, la gestió de l’aigua estava concedida a una empresa externa, cosa que jo no hauria fet mai.
El 2019, quan vam acabar els nostres dos mandats, vam deixar l’Ajuntament en superàvit. I en aquest 2023, quan hem retornat al govern municipal, els comptes estaven sanejats. No puc dir el contrari de la feina feta per Esquerra Republicana i Endavant Sant Jaume.
Quins projectes tenen actualment, com a municipi?
Hem acabat una obra important: la biblioteca municipal, que va arrencar l’equip anterior. I, al damunt de la taula, tenim la idea de recuperar els camins municipals forestals, en els que no s’hi ha treballat gens des de fa cinc o sis anys. I és un tema prioritari.
També volem restaurar les escoles al nucli de Lleger, i posar lluminària LED gairebé a tot el municipi. Finalment, un dels treballs importants serà la lluita contra les fugues d’aigua, que ens ocasionen moltes pèrdues perquè la xarxa és antiga.
En quant a promoció econòmica del municipi, què ens en pot dir?
En aquest cas, des de la Regidoria de Benestar Social, Industria i Treball promovem una fira municipal anual. Cada empresa local hi pot exposar tots els seus productes. També tenim una de les cooperatives agrícoles més importants de Catalunya, amb productes de primer nivell. A Sant Jaume no hi tenim a penes indústries, però sí alguns negocis importants en diversos sectors.
Quines són les preocupacions en què coincideixen els alcaldes i alcaldesses de les rodalies?
Coincidim en la seguretat ciutadana. Fa un temps vam celebrar un consell d’alcaldes específic sobre el tema. Hi va assistir el Conseller d’Interior, l’Intendent dels Mossos d’Esquadra, el cap del Vendrell, el cap de bombers… Vam tractar el tema en detall, perquè ens preocupa.
També parlem molt de la gestió de la deixalleria municipal, de la que en compartim la gestió amb Llorenç i la recollida selectiva porta a porta, juntament amb La Bisbal.
I un tema important és el de la comunitat de regants, de la que en soc impulsor. A través d’ella estem prenent mesures per lluitar contra els efectes de la sequera. Volem transformar la comarca en una agricultura sanejada i de regadiu estable.
Creu que el Govern de la Generalitat escolta prou els municipis com el seu?
De vegades ens tenen una mica descuidats. El finançament municipal, per exemple, és un tema que s’haurien de plantejar molt seriosament. Nosaltres tenim l’IBI com a ingrés més important. Però els municipis que tenim tants nuclis hem de fer front a unes despeses molt grans.
