Durant aquest acte, que va aplegar gairebé 200 persones, es va fer entrega de les distincions de l’Associació Catalana en Pro de la Justícia
El conseller de Justícia ha estat un dels guardonats per la seva defensa de la justícia de pau
Acte de lliurament de les distincions de l’Associació Catalana en Pro de la Justícia.
Calonge va acollir dissabte l’acte de lliurament de les distincions de l’Associació Catalana en Pro de la Justícia, que s’atorguen anualment a persones o entitats que s’han distingit en defensa de la figura dels jutges de pau. El conseller de Justícia, Germà Gordó, va presidir aquest acte i també va rebre un dels guardons. En el decurs del seu parlament, el titular de Justícia va explicar que, “gràcies a la col·laboració entre el Departament i l’Associació, tenim perfectament identificades les oportunitats i les necessitats de la justícia de pau".
En aquest sentit, Germà Gordó va especificar que els que ja hi estan treballant tindran en compte les aportacions de l’Entitat al Llibre blanc de la justícia, que també seran considerades per introduir les modificacions necessàries a la normativa, “tan aviat com disposem de més estructures d’estat que ens permetin, de debò, introduir canvis en la justícia”. “Representeu l’equilibri entre la legalitat i la legitimitat”, va posar de manifest el conseller Gordó, en referir-se a la tasca dels jutges de pau, els quals va descriure com els valedors de la “justícia del poble” per la seva proximitat amb la ciutadania. “Això és el que feu –ha recordat-, una cosa que altres encara no han entès”.
En aquest sentit, Germà Gordó va especificar que els que ja hi estan treballant tindran en compte les aportacions de l’Entitat al Llibre blanc de la justícia, que també seran considerades per introduir les modificacions necessàries a la normativa, “tan aviat com disposem de més estructures d’estat que ens permetin, de debò, introduir canvis en la justícia”. “Representeu l’equilibri entre la legalitat i la legitimitat”, va posar de manifest el conseller Gordó, en referir-se a la tasca dels jutges de pau, els quals va descriure com els valedors de la “justícia del poble” per la seva proximitat amb la ciutadania. “Això és el que feu –ha recordat-, una cosa que altres encara no han entès”.
El titular de justícia també va recordar que enguany el president de l’Associació en Pro de la Justícia, Xavier Ten, ha estat reconegut amb la Medalla d’Honor de la Justícia, una distinció que atorga el Govern de la Generalitat per serveis excepcionals a la justícia i que "permetrà visualitzar, entre jutges, magistrats i fiscals, la figura del jutge de pau". Germà Gordó ha reconegut que l’Entitat, que agrupa el 80 % dels jutges de pau de Catalunya, ha contribuït “de manera decisiva” al foment i la promoció de la justícia de pau entesa com una justícia propera al ciutadà.
En l’acte també hi van participar el president de l’Associació Catalana en Pro de la Justícia, Xavier Ten; el primer tinent d’alcalde de Calonge, Joan Caner, i el jutge de pau d’Alpicat (Segrià), Antoni Gilart, encarregat d’adreçar unes paraules en nom dels homenatjats. Entre els assistents també hi havia la directora dels Serveis Territorials de Justícia, Isabel Ruiz, i els membres de la Junta Directiva de l’ACPJ, entre d’altres.
Per part de l’Ajuntament de Calonge, Joan Caner, en qualitat d’alcalde accidental, va assenyalar que els jutges de pau són “l’escaló de la justícia que es situa més a prop de les persones”, i que desenvolupen una “tasca molt important, especialment en els pobles, on tothom es coneix i on el jutge de pau és aquella persona que tothom veu com algú amb prestigi, respectable, bondadós”.
Els guardons d’enguany de l’Associació Catalana en Pro de la Justícia han estat per:
– Antonio Gilart, jutge d’Alpicat
– Ramon Calm, jutge de Viladrau
– Frederic Ferrer, jutge de Planoles
– Josep Maria Martorell, jutge de Puigpelat
– Josep Maria Freixa, jutge de Sant Pere de Torelló
– Miquel Folch , jutge de Sant Martí Sarroca
– Josep Maria Guiu, jutge de Montoliu de Lleida
– Joan Roca, jutge de Camallera
– Caterina Ayats, ex jutgessa de Cornellà de Terri
– Josep Heredia, jutge d’Alfarràs
– Enric Pallarés, jutge de Castellnou de Bages
– Josep maria Morlans, jutge de Puiggròs, a títol pòstum
– Marina Mas, jutgessa de Riudoms
– Josep Pereira, jutge de Begur
– Antoni Piñol, jutge de Vallfogona de Balaguer
– Julita Vila, jutgessa de Cornellà de Terri
– Jordi Riu, jutge de La Coma i la Pedra.
La justícia de pau
La institució del jutge de pau va néixer el 1855 com a primer esglaó de l’Administració de justícia i constitueix, encara avui, el primer contacte del ciutadà amb el món de la justícia. El jutge de pau no té necessàriament una formació jurídica específica (i el seu perfil és el d’una persona amb seny, l’home bo, que, per arribar a acords entre les parts, aplica tècniques de negociació basades en el sentit comú i en els costums de la gent del poble).
El jutge de pau de cada població i el seu substitut són nomenats per a quatre anys per la Sala de Govern del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya a proposta del Ple de l’Ajuntament corresponent i per majoria absoluta. Té competències en matèria penal (determinats supòsits de judicis de faltes) i en matèria civil i de registre civil. Entre les seves funcions principals, dins la jurisdicció, cal destacar l’activitat en matèria de registre civil del seu municipi i les tasques d’auxili judicial a altres òrgans judicials (exhorts).
A Catalunya hi ha 898 jutjats de pau.
