Unes 300 persones assisteixen a la inauguració d’una exposició que recull obres vingudes de França i dels Estats Units
Àlvar Suñol presentant la seva exposició al castell de Calonge. Foto: Ajuntament de Calonge.Conegut com el pintor de Hollywood, per l’interès que ha despertat la seva obra entre diverses persones vinculades al món del cinema, Suñol gaudeix de gran prestigi a França i als Estats Units
L’exposició suposa la reobertura del castell de Calonge, després d’un any i mig d’obres de reforma
Una vida pintant. Així és com el mateix artista Àlvar Suñol ha definit l’exposició que ahir es va obrir al castell de Calonge i que es podrà visitar fins al 28 d’agost. Unes 300 persones van assistir a un doble esdeveniment: la inauguració de l’exposició d’Àlvar Suñol i la reobertura del castell de Calonge, després de les obres de reforma que ha viscut durant el darrer any i mig. L’exposició “Alvar Suñol, una vida pintant 1954 – 2016” és un recull de 60 obres de l’artista de Montgat, algunes de les quals han estat portades expressament des de França i des dels Estats Units, on Suñol gaudeix d’un prestigi consolidat. Es tracta d’una retrospectiva, un viatge per les pintures i també per una selecció de dibuixos i una mostra d’escultures de Suñol, que recull d’aquesta manera algunes de les composicions més destacades en una exposició que estarà oberta fins a finals d’agost.
Instal•lat a Foixà (Baix Empordà), l’artista ha preparat per al castell de Calonge un viatge per la seva llarga trajectòria artística, forjada especialment a París i als Estats Units. Al llarg de la seva carrera com a pintor Suñol ha exposat a més de cent galeries de tot el món, i ara el castell de Calonge serà el centre d’una selecció de les seves obres més destacades, i especialment d’algunes de les seves darreres creacions, com “El Sopar”, de l’any 2015, o “Interior amb tres pomes”, del 2014.
Àlvar Suñol (Montgat, 1935) és un pintor i també un excel•lent dibuixant i litògraf reconegut i amb una llarga trajectòria internacional, però poc conegut i amb escàs reconeixement al nostre país. Format de ben jove a l’Escola de Belles Arts de Barcelona, va marxar a París on va viure 15 anys. Allà va acabar formant part del grup de l’École de Paris, ciutat on hi exposava regularment, així com a altres ciutats europees. Però ha estat als Estats Units sobretot on ha exposat i on continua exposant amb freqüència la seva obra.
La mostra d’Àlvar Suñol que es pot veure ara al Castell de Calonge ha estat promoguda i organitzada per l’Ajuntament d’aquesta localitat, amb motiu de la inauguració de les obres de rehabilitació i condicionament dels espais d’exposició de l’esmentat Castell de Calonge, un bellíssim edifici d’origen gòtic amb algunes importants restauracions posteriors.
El plantejament de l’exposició segueix un recorregut cronològic a través d’una selecció de prop d’una seixantena d’obres (olis i dibuixos), realitzades entre el 1954 fins a l’actualitat, de manera que ens permet tenir una visió evolutiva força completa del conjunt de la seva obra, fins a arribar a les més recents realitzades els últims anys al seu estudi de l’Empordà.
Com per a molts altres pintors de la seva generació, en els primers anys (dècada dels seixanta), les obres d’Àlvar Suñol fixen l’atenció en els diferents corrents estilístics vigents en l’art d’aquell període: una figuració amb influències del realisme social, cubisme, abstracció, i una posterior inspiració en l’estètica onírica, fins a arribar (cap a mitjans dels setanta) a una etapa de maduresa que li permetrà pintar el que sent al marge d’influències o exigències del moment, i fixar un llenguatge plàstic propi que caracteritzarà per sempre el seu estil pictòric, molt personal y definit.
Al llarg dels darrers anys, des del seu estudi de l’Empordà, Àlvar Suñol iniciarà un nou cicle amb pintures de gran format on, desprenent-se de l’antic bagatge narratiu (escenes bucòliques, natures mortes amb gerros amb fruites, flors, coloms, etc.), abordarà nous temes inspirats en els espais i paisatges reals que l’envolten. A totes aquestes obres es percep una regeneració, una evolució natural cap a una manera diferent de veure i de relacionar les coses. Uns canvis que sorgeixen, com ha succeït en altres etapes de la seva trajectòria artística, com a reflex d’un canvi interior i de la necessitat de deixar llast per guanyar espai on expressar plàsticament l’evolució i la maduració de les seves idees i del seu univers personal.
