El diòxid de carboni (CO2) és un dels molts gasos amb efecte hivernacle. Descobriu com influeix l’escalfament global, el seu origen i la seva contribució a les emissions de la UE.
La UE vol reduir de manera dràstica els gasos amb efecte hivernacle, que contribueixen al canvi climàtic. El més conegut és el diòxid de carboni (CO2), però d’altres, presents a l’atmosfera en menor mesura, poden contribuir encara més a l’escalfament global.
Què causen els gasos amb efecte hivernacle?
Els gasos de l’atmosfera actuen de manera semblant al vidre d’un hivernacle: retenen la calor del sol i impedeixen que escapi a l’espai, provocant l’escalfament global.
L’efecte hivernacle fa que la temperatura de la superfície de la Terra sigui més gran que la que tindria si no existissin gasos amb efecte hivernacle a l’atmosfera, cosa que permet la vida al planeta.
Molts gasos d’efecte hivernacle es produeixen de forma natural a l’atmosfera. Tot i això, l’activitat humana contribueix a la seva acumulació i augmenta l’escalfament de la Terra. Com a conseqüència, els patrons de neu i precipitacions canvi, les temperatures mitjanes augmenten i fenòmens climàtics extrems, com onades de calor i inundacions, es donen amb més freqüència.
Més dades i xifres sobre el canvi climàtic.
Quins són els principals gasos amb efecte hivernacle?
Hi ha diferents tipus de gasos amb efecte hivernacle i la seva contribució a l’escalfament global varia.
El diòxid de carboni, el metà (CH4) i l’òxid nitrós (N2O), entre d’altres, són presents a l’atmosfera de manera natural, però són també generats per les activitats humanes.
Els gasos fluorats amb efecte hivernacle són el tipus més potent i persistent de gasos amb efecte d’hivernacle emesos per activitats de l’ésser humà. Poden produir un efecte hivernacle milers de vegades més gran que el CO2. S’inclouen en aquest tipus els hidrofluorocarburs (HFC), (perfluorocarburs), hexafluorur de sofre (SF6) i el trifluorur de nitrogen (NF3).
Aquests gasos s’utilitzen sovint com a substituts de les substàncies que esgoten la capa d’ozó, que són substàncies químiques artificials que, un cop emeses, arriben a l’atmosfera superior i destrueixen la capa protectora d’ozó. A diferència de les substàncies que esgoten la capa d’ozó, els gasos fluorats no la fan malbé.
El Protocol de Kyoto i l’Acord de París, que té com a objectiu coordinar la resposta global al canvi climàtic, recull els set gasos d’efecte hivernacle següents:
Diòxid de carboni
El CO2 és produït de forma natural pels animals durant la respiració ia través de la descomposició de la biomassa. A més, podeu entrar a l’atmosfera a través de la crema de combustibles fòssils i reaccions químiques. Durant la fotosíntesi, el procés que converteix la llum solar en energia, les plantes l’eliminen de l’atmosfera. Per tant, els boscos tenen un paper important en la captura de carboni.
Metà
El metà és un gas incolor que constitueix el principal component del gas natural. Les emissions procedeixen de la producció i el transport de carbó, gas natural i petroli, així com de la ramaderia i altres pràctiques agrícoles, l’ús del sòl i la descomposició de residus orgànics a abocadors municipals. El 2021, la majoria de les emissions de metà van provenir de l’agricultura, la silvicultura i la pesca.
Òxid nitrós
Aquest gas es produeix com a resultat de l’acció microbiana a terra, l’ús de fertilitzants que contenen nitrogen, la crema de fusta i la producció química. S’emet a activitats agrícoles i industrials, així com a l’ús del sòl; la combustió de combustibles fòssils i residus sòlids; i el tractament daigües residuals. A la UE, l’agricultura, la silvicultura i la pesca van produir més emissions de metà el 2021.
Hidrofluorocarburs
Els hidrofluorocarbonis representen al voltant del 90% de les emissions de gasos fluorats i la UE treballa per eliminar-los progressivament abans del 2050. S’utilitzen sobretot per absorbir calor a frigorífics, congeladors, aparells d’aire condicionat i bombes de calor, així com a esprais per a l’asma i els aerosols tècnics, agents escumants i en extintors. El 2021, van predominar en els sectors de comerç a l’engròs i al detall, reparació de vehicles de motor i motocicletes.
Perfluorocarburs
Els perfluorocarburs són compostos artificials utilitzats habitualment en els processos de fabricació industrial.
Hexafluorur de sofre
L’hexafluorur de sofre se sol utilitzar a l’aïllament de línies elèctriques.
Trifluorur de nitrogen
El trifluorur de nitrogen s’utilitza com a “gas de neteja de càmeres” en els processos de producció per netejar les acumulacions no desitjades a les peces de microprocessadors i circuits a mesura que es construeixen.
Impacte dels gasos d’efecte hivernacle a l’escalfament global
Els gasos defecte hivernacle tenen un potencial descalfament global diferent. Per poder comparar-los, els seus impactes es converteixen en CO2 equivalent.
El 2021, les emissions de gasos d’efecte hivernacle generades per les activitats econòmiques a la UE van assolir les 3.600 milions de tones equivalents de CO2, un 22% menys que el 2008. El CO2 va representar gairebé el 80% del volum de totes les emissions de gasos d’efecte hivernacle a la UE, seguit del metà amb més del 12%. El metà dura menys que el CO2 a l’atmosfera, però absorbeix molta més energia solar. Es tracta d’un contaminant atmosfèric perillós i les fugues poden provocar explosions.
En conjunt, tots els gasos fluorats només representen al voltant del 2,5% de les emissions de gasos amb efecte hivernacle de la UE. Tot i això, encara que s’emetin en quantitats menors, atrapen la calor de forma molt més eficaç que el CO2.
Més dades i xifres sobre les emissions de gasos amb efecte hivernacle per països i sectors de la UE.
Com vol la UE reduir els gasos amb efecte d’hivernacle?
La Llei del Clima de la UE estableix objectius jurídicament vinculants de reducció de les emissions de gasos d’efecte hivernacle: per al 2030 han d’haver baixat un 55% respecte als nivells del 1990 i la UE ha d’assolir les zero emissions netes per al 2050. Per assolir aquests objectius, la UE ha posat en marxa diferents mesures:
- reduir les emissions en el transport
- establir normes per estalviar energia i invertir en energies renovables
- impedir la deslocalització d’indústries emissores de gasos amb efecte hivernacle fora de la UE per evitar normes més estrictes
- impulsar el primer gran mercat mundial del carboni, el Règim Europeu de Comerç de Drets d’Emissió
- fixar objectius de reducció per a cada país de la UE
- Foment dels boscos i altres zones de captura de carboni.
Més informació sobre la reducció de les emissions de carboni a la UE.
