Benvolgut alcalde,
Abans de res, voldria transmetre-us tot el meu agraïment i reconeixement per la feina que esteu fent al capdavant del vostre municipi. Sense cap mena de dubte, sou una de les baules més importants i essencials d’aquesta cadena d’esforç i confiança que ens està permetent afrontar aquesta greu crisi sanitària.
Soc plenament conscient de les grans dificultats que esteu patint, de la vostra preocupació constant per la salut dels veïns i veïnes dels vostres pobles i ciutats, alhora que patiu pels vostres amics i familiars. Això és el que encara dona més valor al vostre lideratge i a la vostra incansable feina al servei de la comunitat.
Em consta el vostre neguit per la informació sobre contagis i defuncions; que sou a primera línia en la solució de l’atenció a les residències de la gent gran; que vetlleu infatigablement per mantenir també la protecció dels empleats i empleades públiques de l’administració local, al mateix temps que heu establert plans de contingència per fer possible la continuïtat de plens, serveis i tràmits, en unes condicions d’absoluta precarietat, només salvades per la incorporació intensiva de tecnologia.
Tot això que esteu fent, amb l’ajuda dels vostres equips de govern i amb un esforç d’adaptació —digne de la més alta admiració— per part dels milers de treballadors i treballadores de l’administració, no fa més que posar en evidència el motiu pel qual els consistoris i els alcaldes i alcaldesses sou la instància pública més valorada i reconeguda pel conjunt dels ciutadans i les ciutadanes. Un cop més, i en una situació extrema, esteu demostrant que els ajuntaments són el pilar bàsic de la nostra arquitectura institucional.
I per això, permeteu-me que us expressi el meu profund respecte i el del conjunt del Govern de la Generalitat de Catalunya. Un respecte, íntimament vinculat a la meva convicció personal que una sòlida aliança entre els ajuntaments i el Govern ens permetrà superar l’amenaça sanitària, però també el repte econòmic i social que ja es comença a albirar.
Tenim l’obligació, la necessitat, de cooperar i complementar-nos. De sumar mirades per multiplicar les decisions i les accions que, ara ja, els ciutadans i les ciutadanes del nostre país esperen. Per això, vull posar en valor l’històric esforç de coordinació que el conjunt de les institucions del país està fent. A través del Pla d’Emergències PROCICAT, des d’on es coordina de manera transversal l’acció de Protecció Civil de la mà dels departaments d’Interior, Salut, Treball, Serveis Socials i Famílies, i Presidència. Multiplicant les reunions sectorials per abordar les dificultats de les residències de la gent gran; l’orientació de la nostra indústria al servei de les necessitats de producció d’Equips de Protecció individual (EPI) o bé de respiradors per atendre la demanda intensa d’hospitals.
Un esforç de coordinació al qual s’han incorporat també les diputacions provincials i la ciutat de Barcelona com a capital del país, amb la voluntat d’alinear de manera estratègica unes polítiques públiques que han de maximitzar els recursos i assegurar que s’arriba a tot el ventall de col·lectius que les necessitaran de manera urgent.
Primer hem de guanyar el combat a la COVID-19 i estic segur que amb el confinament més dràstic i disciplinat a excepció d’aquelles activitats de caràcter essencial, i de la mà dels científics que estant esmerçant tot el seu talent i el seu esforç al servei de trobar una resposta en forma de vacuna, ens en sortirem. No en tinc cap dubte.
Però hem de començar a posar la mirada sobre l’escenari de crisi econòmica i social. Per això, ara és fonamental que ens acompanyi tota l’experiència adquirida durant la crisi financera i econòmica del 2008 i de la qual, fa relativament poc, ens començàvem a recuperar. I una de les lliçons apreses, sens dubte, és que és absolutament rellevant que reforcem la base del nostre edifici institucional, els ajuntaments.
Cal ser plenament conscients que, a partir del moment en què vencem el virus i puguem sortir del confinament, les administracions locals seran la primera estació d’arribada dels ciutadans i les ciutadanes que cercaran en el món local la informació, l’orientació i els ajuts que els permetran afrontar les seves situacions personals, laborals i familiars. En especial els més castigats i els més vulnerables.
Per això considero, i n’estic segur que ho compartiu amb mi, que hem de ser capaços, des del treball conjunt, d’assegurar que els ajuntaments, i ho faig extensiu als consells comarcals, disposin de suficiència econòmica per afrontar aquesta demanda en un context en què també hauran baixat els seus ingressos per la via fiscal. I que, a la vegada, puguin reforçar encara que sigui conjunturalment els seus equips tècnics i administratius per assegurar una gestió eficient de l’important increment de la demanda de serveis.
I junts, món local i Govern de Catalunya, hem d’exigir a l’Estat que és absolutament estratègic prendre decisions ràpides en la línia de garantir que els ens locals puguin invertir els seus superàvits pressupostaris en polítiques socials i en promoció de l’economia local. Junts hem d’aconseguir del Govern de l’Estat la suspensió de la regla de la Despesa, la flexibilització de la Llei de Contractació Pública i la derogació de la Llei de Racionalització i Sostenibilitat de l’Administració Local (LRSAL) de manera que els ajuntaments puguin treballar amb plenes capacitats al servei de la recuperació econòmica i la reparació dels danys socials que s’esdevinguin.
En definitiva, cal que l’Estat se sumi a aquest enorme esforç de col·laboració institucional que avui estem fent a Catalunya, garantint reformes legislatives que afavoreixin les administracions locals; injectant liquiditat econòmica al servei de la funció social, però també d’actor econòmic de proximitat que tenen els ajuntaments; i fent-ho des de la complementarietat i el reconeixement mutu.
Una feina en la qual, des de primera hora, ens estan acompanyant les entitats municipalistes com l’Associació Catalana de Municipis (ACM), la Federació de Municipis de Catalunya (FMC) i l’Associació de Micropobles de Catalunya. Quin orgull que el nostre país gaudeixi d’organitzacions fortes, representatives i plenes de determinació i propostes, que són capaces de col·locar permanentment en agenda política del país les demandes del món local. Deixeu-me que acabi com he començat, reiterant el meu agraïment personal i el de tot el meu Govern. Compto amb vós per a l’enfortiment d’aquesta aliança institucional que, sens dubte, ens permetrà superar aquesta brutal crisi sanitària i ajudar a alleugerir el patiment dels ciutadans i les ciutadanes del vostre municipi, així com dels del conjunt del nostre país.
Una forta abraçada,
Quim Torra i Pla
Barcelona, 4 d’abril de 2020
