El secretari general explica el contingut del Projecte de llei davant un nodrit grup de representants de les entitats del tercer sector i dels consistoris de les comarques barcelonines
Imatge de la roda de premsa. Foto: govern.cat.
L’objectiu de la nova norma és garantir la qualitat dels serveis vinculats a l’estat del benestar i millorar-ne el control per part de les administracions durant la fase d’execució dels contractes
El secretari de la Vicepresidència i d’Economia i Hisenda, Albert Castellanos, ha assegurat avui que el Projecte de llei de contractes de serveis a les persones, que actualment es troba en tràmit parlamentari, “és una oportunitat de país” perquè involucra la Generalitat i al conjunt d’administracions locals, que són responsables del 70% de la contractació d’aquest tipus de serveis. Castellanos ha afirmat que aquesta llei “beneficia tant l’administració com la ciutadania”. D’una banda, perquè “introdueix una mirada més política a la contractació pública”, ja que dona més pes a factors qualitatius davant d’aspectes quantitaius; i, de l’altra, perquè “empodera al ciutadà” que esdevé protagonista del contracte, és a dir, que les seves valoracions sobre la qualitat dels serveis rebuts seran claus a l’hora de controlar-ne l’execució.
Castellanos ha fet aquestes declaracions en el marc d’una sessió informativa que ha tingut lloc a la Casa del Mar de Barcelona, per donar a conèixer el Projecte de llei de Contractes de Serveis a les Persones. El secretari ha estat acompanyat per la directora general de Contractació Pública, Mercè Corretja, que aquests dies està fent trobades arreu del territori amb entitats del tercer sector i ajuntaments de tot Catalunya per explicar-los el contingut del Projecte. La primera d’aquestes jornades es va celebrar dilluns a Tarragona i la segona, dimarts a Girona. Durant les properes setmanes se’n faran a Lleida, Vilafranca del Penedès, Manresa, Tremp i Tortosa. A l’acte d’avui hi han assistit 250 persones, entre representants de les entitats del tercer sector i dels consistoris de les comarques barcelonines.
Durant la seva intervenció, Castellanos ha explicat que la nova norma, que neix de les directives europees, “aporta un valor afegit que va més enllà de la llei de contractes del sector públic”. A més, segons ha afirmat, la llei tindrà un impacte en la millora de les condicions laborals dels treballadors i treballadores que es dediquen al lleure i l’atenció a les persones. Finalment, el secretari ha recordat que l’elaboració d’aquest projecte de llei ha estat molt “participat i debatut” pels representants de les entitats i de la Taula del Tercer Sector.
Per la seva banda, la directora general de contractació pública ha destacat la importància de la nova norma perquè “Catalunya vol tenir un model de contractació més avançat i més protector que ens permeti avaluar les empreses amb criteris diferents”. Segons ha dit, les directrius europees "incorporen una sèrie de valors i donen eines a les administracions perquè posin l’accent en la qualitat" perquè són serveis q tenen un caràcter “sensible” i “delicat”.
Finalment, Corretja ha afirmat que “si aquest projecte tira endavant, podem tenir la primera llei de contractes que aprovi el Parlament de Catalunya”.
Una eina a disposició de totes les administracions públiques de Catalunya
El Projecte de llei de contractes de serveis a les persones pretén millorar la qualitat dels anomenats serveis a les persones -entesos com aquells que afecten directament la ciutadania- quan les administracions públiques de Catalunya contractin amb empreses o entitats privades i del Tercer Sector. Així, i d’acord amb la nova normativa, el Govern prioritzarà criteris de qualitat i excel·lència per sobre de puntuacions econòmiques a l’hora d’escollir les entitats i empreses que hauran de prestar aquest tipus de serveis.
Des de l’any 2017, totes les compres de béns i serveis de les administracions públiques es regeixen per la nova Llei de contractes de l’Estat (Ley 9/2017 de Contratos del Sector Público), que no fa cap distinció en funció de les tipologies dels serveis. És a dir, la contractació de les colònies d’estiu, d’un programa d’acolliment d’immigrants o d’assistència a drogodependències es regeix per les mateixes condicions que la contractació dels serveis de neteja, de seguretat o de manteniment d’obres.
Això vol dir que els serveis poden acabar en mans d’empreses que tinguin més capacitat financera i, consegüentment, puguin fer una oferta més barata, però que no tenen prou especialització ni experiència en aquest àmbit. Per evitar-ho i amb la voluntat de garantir la qualitat dels serveis vinculats a l’estat del benestar i millorar-ne el control per part de les administracions durant la fase d’execució dels contractes, el Govern ha aprovat aquesta nova normativa, que obliga les empreses que presten serveis a la ciutadania a acreditar qualitat, experiència, continuïtat i accessibilitat. Uns criteris que pesaran més que el preu, que no podrà superar el 40% del valor total de l’oferta i el 30% en el cas dels serveis de salut.
És per aquest motiu que el Projecte de llei prohibeix la selecció de l’empresa per subhasta o adjudicació al preu més baix i, en canvi, té en compte la responsabilitat social corporativa de les entitats i empreses que es presentin a la licitació. També obliga les empreses i entitats a complir amb les condicions salarials i laborals dels convenis col·lectius que siguin de referència, i atorga més puntuació a qui millori aquestes condicions, prevegi mesures d’estabilitat laboral, incorpori mesures d’igualtat de gènere, de responsabilitat ambiental, d’inserció laboral de persones amb discapacitat o siguin signatàries del Pacte Mundial de les Nacions Unides en matèria de corrupció, entre d’altres.
En cas d’incompliment del contracte, l’administració pot recuperar el servei
El Projecte de llei també preveu un sistema estricte de control i seguiment per part de l’administració, basat en inspeccions periòdiques, informes, auditories i enquestes als usuaris, que pot comportar sancions i suspensions de contracte a aquelles empreses i entitats que no compleixin els requisits de qualitat establerts. En definitiva, es tracta d’una norma pionera que pretén premiar empreses especialitzades per buscar més qualitat en el servei i, a l’hora, estableix mecanismes de seguiment i control que permeten que, en cas d’incompliment i/o de prejudicis greus als usuaris, l’administració pugui resoldre el contracte i recuperar el servei.
El text, que en aquests moments es troba en tràmit al Parlament, inclou les al·legacions presentades durant el tràmit d’informació pública per les entitats del Tercer Sector, les agrupacions d’empreses de prestació de serveis socials i sanitaris i els sindicats.
L’avantprojecte de llei de contractes de serveis a les persones va ser aprovat pel Govern el 10 de juliol de l’any passat, previ informe favorable de la Comissió de Govern Local de Catalunya, de la Junta Consultiva de Contractació Administrativa i del CTESC, i va entrar al Registre del Parlament de Catalunya el 18 de juliol del 2018. Durant el debat a la totalitat no va rebre cap esmena a la totalitat per part de cap grup parlamentari.
D’acord amb la normativa europea
La Directiva 2014/24/UE preveu que els estats membres puguin regular un règim especial per contractar els serveis d’atenció a les persones i especifica que la valoració de les ofertes en aquests contractes ha de tenir en compte criteris de qualitat i de sostenibilitat i ha de poder satisfer les necessitats específiques dels usuaris, inclosos els grups desafavorits i vulnerables. Els serveis estan identificats a l’annex XIV de la Directiva i inclouen prestacions de caràcter social, de lleure, vinculades a serveis de salut i serveis complementaris a aquests, com ara la restauració, l’allotjament o les activitats de lleure i dinamització.
Diferents estats de la UE, com ara Suècia, Bèlgica o França tenen una regulació específica o adaptada per a la contractació d’aquests tipus de serveis.
Radiografia actual dels contractes de les administracions públiques
Els anys 2017 i 2018, les administracions públiques de Catalunya (ajuntaments, Generalitat i entitats del sector públic) han adjudicat 4.823 contractes per a la prestació de serveis socials, sanitaris, comunitaris i altres relacionats, per un total de 2.057 milions d’euros (un 24% del total de contractació pública a Catalunya tant en nombre com en import), 1.459 dels quals (un 71%) corresponen als ens locals.
Aquests contractes responen essencialment a serveis com restauració d’hospitals i centres residencials, serveis d’atenció psicològica, d’ambulància, de proves diagnòstiques, de dinamització i lleure infantil i juvenil, organització de colònies, d’atenció precoç, de gestió de centres de dia, d’atenció a infants i adolescents en risc d’exclusió, d’atenció domiciliària i teleassistència, de monitoratge, de reinserció de presos, de gestió d’equipaments municipals de lleure, esports o assistencials, o gestió de llars d’infants municipals, entre altres.
