- La Generalitat de Catalunya i els governs locals uneixen esforços per aprofitar el potencial de les dades i la intel·ligència artificial
- L’acord crea la Xarxa de Governs Locals Intel·ligents i promou una infraestructura compartida per garantir l’accés a solucions avançades a tots els ajuntaments i consells comarcals de Catalunya
- La signatura ha tingut lloc en el marc del Congrés Govern Digital de Catalunya, amb 1.500 persones inscrites i la participació de destacats representants institucionals i experts en transformació digital
- Dins del Congres de Govern Digital, es presentarà el projecte AI4JUSTICE, un assistent intel·ligent que dona suport als jutges i magistrats a redactar sentències
El Centre de Convencions Internacionals de Barcelona (CCIB) ha acollit aquest dimecres l’acte de signatura de l’Acord institucional per a la promoció de Governs Locals Intel·ligents. Aquesta iniciativa pionera, impulsada pel Departament de la Presidència a través de la Secretaria de Telecomunicacions i Transformació Digital i el consorci Administració Oberta de Catalunya (AOC), té com a objectiu millorar els serveis públics mitjançant l’ús de les dades i la intel·ligència artificial (IA) i assegurar-ne un ús ètic i responsable.
L’acte s’ha emmarcat en la inauguració del Congrés Govern Digital (CGD), esdeveniment de referència en la transformació digital de les administracions públiques a Catalunya. Organitzat per l’AOC, reuneix càrrecs electes, directius i personal tècnic de les administracions catalanes, així com empreses i experts en transformació digital. Enguany, més de 1.500 persones participen avui i demà en el congrés per conèixer les últimes tendències en governança digital i per connectar amb professionals i organitzacions compromeses amb la transformació del sector públic.
L’acte d’inauguració del congrés i de signatura de l’acord ha estat presidit pel conseller de la Presidència i president de l’AOC, Albert Dalmau, que ha remarcat que el Govern ha engegat un procés de reforma de l’Administració per preservar els serveis públics, que són “la garantia de la cohesió social” del país. En el marc d’aquest procés, ha dit Dalmau, un dels objectius és “utilitzar la tecnologia per fer la vida més fàcil a la gent” i per “donar un horitzó d’esperança de que les coses es poden fer bé i millor”. A l’acte també hi han participat el quart tinent d’alcaldia de l’Ajuntament de Barcelona, Jordi Valls, el president del Consorci Localret, David Quirós, i representants de les diputacions de Barcelona, Tarragona, Girona i Lleida.
Una iniciativa singular al món
L’acord signat estableix la creació de la Xarxa de Governs Locals Intel·ligents, una col·laboració entre el món local i la Generalitat de Catalunya per liderar conjuntament l’ús avançat de les dades i la IA. Així mateix, s’ha presentat l’Espai col·laboratiu de Dades i IA pel Món Local, una infraestructura compartida desenvolupada per l’AOC per garantir que totes les administracions locals puguin accedir a solucions innovadores i millorar l’eficiència dels serveis públics. Així doncs, aquest acord suposa un pas significatiu per evolucionar cap als governs intel·ligents i facilitar la presa de decisions basada en evidències i la millora de la qualitat i eficiència dels serveis públics. Aquesta plataforma compartida és una iniciativa singular al món.
Així mateix, es promourà l’acompanyament als ens locals en la implantació d’aquestes tecnologies, amb programes de formació i suport tècnic per als treballadors públics. També es garantirà l’ús ètic i responsable de la IA per generar confiança, amb l’aplicació de les millors pràctiques i l’ús del registre públic d’algoritmes promogut per la Generalitat de Catalunya.
A més, l’acord estableix un conjunt de compromisos per compartir les dades entre administracions imprescindibles per entrenar els algoritmes en la seva aplicació al món local, garantint la qualitat de les dades i el compliment de la normativa de protecció de dades. Així mateix, es pretén establir indicadors clau per avaluar l’impacte de l’ús de la IA en la millora dels serveis públics.
Ponència magistral de Genís Roca sobre el potencial de les dades al sector públic
L’acte ha inclòs la ponència magistral de Genís Roca, expert en transformació digital, que ha analitzat l’impacte de les dades i la IA en la governança pública. La seva intervenció ha posat èmfasi en el caràcter estratègic de les dades per millorar la presa de decisions i oferir serveis més eficients i proactius a la ciutadania.
El congrés també inclou la participació de la secretària general de la Presidència, Eva Giménez, en una taula rodona sobre la reforma de l’Administració Pública, i clourà amb una intervenció del secretari de Telecomunicacions i Transformació Digital, Albert Tort, titulada ‘Una administració intel·ligent en una Catalunya connectada’.
Presentació d’AI4JUSTICE al Congres Govern Digital
Una de les presentacions destacades incloses en el programa del Congrés Govern Digital és la d’AI4JUSTICE, un projecte impulsat en el marc de l’Estratègia Justícia Digital 2030 i el programa GovTech Catalunya, que fa possible la incorporació de solucions innovadores per als reptes de l’Administració pública. Es tracta d’una iniciativa que respon a la voluntat de fer la justícia més eficient i escurçar els temps de dedicat pels jutges i magistrats en resoldre sentències.
La Secretaria de Telecomunicacions i Transformació Digital, a través del Centre de Telecomunicacions i Tecnologies de la Informació (CTTI); el Departament de Justícia i Qualitat Democràtica i l’empresa Connecthink han cocreat un assistent intel·ligent que doni suport als jutges i magistrats a redactar sentències a partir de cerques semàntiques dins de sentències prèvies del mateix jutge o jurisprudència existent. Aquesta eina està orientada, en una primera fase, a procediments que no requereixen interpretacions jurídiques complexes i, per tant, en què sigui factible l’aplicació d’automatismes i actuacions assistides (per exemple, reclamacions de clàusules sòl o reclamacions sobre trànsit aeri).
L’assistent ha donat resultats significatius pel que fa a l’eficiència. Actualment, una sentència d’aquestes tipologies requereix unes dues hores de feina d’un magistrat; en canvi, amb la nova eina aquest temps es redueix a 20 minuts. Si un jutge resol 30 sentències al mes, anualment 20 jutges guanyarien 12.000 hores que es podrien dedicar a altres tasques. Tenint en compte que el cost mitjà estimat d’un magistrat és de 46€/hora, representaria poder destinar uns 552.000€ a altres tasques, per 20 jutges.
Actualment, aquesta solució ha passat la fase de prova i s’està avaluant el seu escalat en un entorn productiu en fase de pilot, amb un conjunt acotat de magistrats de l’Audiència Provincial de Barcelona. Es pilotaria sobre el supòsit de redacció d’esborranys de sentències d’apel·lació en procediments de reclamació en matèria de clàusules sòl.
Font: Govern
