Barcelona (ACN).- El dèficit fiscal de Catalunya el 2009 va ser de 16.409 milions, cosa que suposa el 8,4% del PIB, segons Andreu Mas-Colell, conseller d’Economia i Coneixement. Mas-Colell ha destacat que aquest dèficit, molt similar al registrat durant els quatre anys anteriors, es produeix tot i que aquest 2009 va ser el primer any d’aplicació del nou model de finançament. El desequilibri dels comptes fiscals de Catalunya, de 16.401 milions el 2009, suposa que cada català va aportar a l’Estat 2.241 euros de més del que va rebre per part de l’administració central, xifra que s’eleva fins el 2.251 de mitjana anual des del 2006. La mitjana del dèficit fiscal català des de l’any 1986 ha estat del 8%.
Catalunya manté des del 1986 un dèficit fiscal amb l’Estat del 8% de mitjana, amb diferents desequilibris que han arribat a percentatges màxims del 10% durant els anys 1993 i el 2002, però que mai han baixat del 6,7%, percentatges que es van donar el 1986, el 1998 i el 2001, segons consta en l’estudi de la Balança fiscal de Catalunya amb l’Administració central 2006-2009 que ha presentat aquest dilluns Andreu Mas-Colell.
El titular d’Economia i Coneixement ha qualificat aquest desequilibri crònic de Catalunya d’un fet ”inaguantable” que s’aproxima gairebé al que durant tempos antics era l’impost del delma, que suposava una contribució abusiva del 10%. El conseller ha defensat el pacte fiscal que defensa el Govern per aquesta legislatura com la forma de ”corregir” aquest desequilibri.
Sense topall de dèficit
En relació amb la fixació d’un topall de solidaritat amb la resta de territoris de l’Estat que sigui just per l’economia del país, Andreu Mas-Colell no ha volgut concretar aquesta xifra i ha afegit que més que un efecte de ”solidaritat” semblaria més correcte parlar de ”cohesió” territorial que suposa un ”reconeixement” d’una certa unitat política cosa que no s’interpreta del concepte ”solidaritat” més apropiada per parlar de contribució a la cooperació dels països pobres.
Tot i que el conseller no ha volgut defensar una xifra topall per al dèficit amb l’estat, que algunes veus del Govern han fixat a l’entorn del 4%, Andreu Mas-Colell sí que ha manifestat que aquest desequilibri dels comptes de Catalunya amb l’Estat no hauria de trencar el principi d’ordenació que suposa que una autonomia no pot quedar per sota d’una altra autonomia més pobre, després de fer la contribució de cohesió.
El Departament d’Economia ha demanat aquest dilluns la compareixença davant de la Comissió d’Economia del Parlament per explicar el contingut de l’estudi sobre la balança fiscal, que s’estén en més de 70 pàgines. Mas-Colell ha explicat que l’estudi està fet en els dos mètodes d’anàlisi que s’utilitzen per fer el càlcul de les balances fiscals, i que ens els dos mètodes els resultats obtinguts són perjudicials per a Catalunya.
El conseller ha dit que en el mètode del flux monetari, el que té en compte on es realitza directament la despesa, el dèficit fiscal de Catalunya entre el 2006 i el 2009 ha estat del 8,23% de mitjana i concretament el 2009, primer any d’aplicació del model de finançament el dèficit va ser del 8,4%, 16.409 milions.
L’altre mètode, el flux de benefici, es calcula a partir de la despesa que fa l’Estat en un determinat territori i els beneficis que poden tenir altres autonomies per aquella inversió. Amb aquest mètode de càlcul, ”menys robust perquè requereix més supòsits i aproximacions”, el dèficit de Catalunya amb l’Estat el 2009 va ser d’11.261 milions, el 5,8% del PIB català, i la mitjana entre el 2006 i el 2009 va ser 5,73%.
Xoc ‘contraccional’
Per al conseller el dos mètodes no són ”substitutius” i són ”complementaris”. En tot cas, sigui quin sigui el mètode utilitzat, Catalunya pateix un ”xoc ‘contraccional’ continu a causa del dèficit fiscal”. Andreu Mas-Colell ha explicat que la dimensió d’aquest dèficit català té la mateixa dimensió que el dèficit de Catalunya que sense aquest sobrecost ”quedaria cancel·lat”.
Per cada 1 recaptat 43 cèntims no tornen a Catalunya
L’estudi de les balances fiscal va més lluny de fer un càlcul lineal de la despesa i també fa una desagregació del que suposa els ingressos i les despeses de Catalunya en termes de flux monetari i excloent la despesa individualitzada de cada un dels ciutadans. En aquest sentit, si exclou les contribucions de la Seguretat Social i les prestacions de l’atur, Catalunya va aportar entre el 1986 i el 2009 el 19,73% dels ingressos de l’Estat mentre que va rebre només l’11,17% de la despesa que realitza l’Administració central. Amb aquest càlcul ”s’accentua” encara més el desequilibri i el resultat final és que de cada euro recaptat a Catalunya, 43 cèntims no es gasten a Catalunya.
El conseller també ha explicat que entre el 1986 i el 2009, amb termes de càlcul de flux monetari, el dèficit fiscal per persona s’ha més que doblat durant l’últim període de 24 anys passant 1.076 euros per persona el 1986 als 2.241 euros per persona el 2009.
Pendent si l’Estat publica les balances anualment
En relació amb si el govern espanyol assumirà l’encàrrec de publicar anualment les balances fiscals del territori, Andreu Mas-Colell ha recordat que de balances fiscals se’n publiquen a molt països i no és pas una iniciativa ”exòtica”. Per aquesta raó, el conseller d’Economia considera que no hauria de ser ”molt difícil” que l’Estat, a través de l’Institut d’Estudis Fiscals assumís la publicació d’aquestes balances cada any.
La publicació de les balances fiscal per part del Departament d’Economia respon a la moció aprovada pel Parlament de Catalunya el 9 de març de l’any passat ons s’instava al Govern a actualitzar les balances fiscals.
El document elaborat pel Govern té més de 70 pagines. L’última edició de la balança fiscal es va publicar el 2008 i arribava fins l’exercici del 2005. Aquesta balança es limita fins l’exercici del 2009 perquè l’any 2010 encara no ha estat liquidat i per tant no es pot realitzar el càlcul, ha explicat el conseller.
En relació amb el model de finançament i el seu efecte per neutralitzar el dèficit fiscal, Andreu Mas-Colell ha dit que les xifres indiquen que l’efecte no ha estat el desitjat i que per tant sembla ”com si una mà invisible” decanti el resultat sempre a favor de l’Estat i amb una mitjana de desequilibri de l’entorn del 8%. El conseller ha defensat el pacte fiscal com la manera de superar aquest desequilibri crònic.
