Un estudi del CTESC indica que disminueix la quantitat de residus que generen els catalans i augmenta la capacitat per tractar-los
Alba Cabañas, ponent de l’estudi del CTESC.
Catalunya només valoritza per incineració un 26% dels residus de la fracció resta, enfront del 44% de mitjana dels estats de la UE-15 i molt per sota dels països de referència en aquest àmbit, com Alemanya (99%), Països Baixos (99%), o Suècia (98%). “El model català de gestió de residus prioritza l’abocament per sobre de la incineració, tot i que les directives europees indiquen el predomini de la valorització energètica”, apunta un estudi del Consell de Treball Econòmic i Social de Catalunya (CTESC) que s’ha presentat aquest divendres al matí. L’informe constata el potencial de Catalunya en la gestió de residus i mostra que les infraestructures per tractar-los han augmentat un 43% entre 2005-2011.
“No es tracta de promoure la incineració per si, sinó fer servir els residus que no es poden seleccionar i dels qual no s’extreu cap benefici per aconseguir un rendiment energètic”, ha declarat la ponent de l’estudi, Alba Cabañas. L’experta ha assegurat que les directives europees van en la línia d’eliminar els dipòsits: “És un error econòmic i ambiental tenir un residu enterrat del qual no s’obté cap rendiment, i més encara quan actualment es pot extreure l’energia amb les garanties mediambientals necessàries”.
L’estudi també mostra que la generació residus municipals ha augmentat un 16,4% en valors absoluts entre els anys 2000 i 2011, però la tendència ha canviat i s’han començat a reduir des de 2007. La generació de residus per càpita també ha caigut i se situa en 1,43 quilos per habitant al dia el 2011. De fet, s’ha produït un “desacoblament” entre la generació de residus i l’evolució de l’economia catalana: la generació de residus creix a un ritme menor que el PIB.
El 41% dels residus municipals generats s’han recollit selectivament (1,6 milions de tones), per sobre de la mitjana de la UE-27, i s’han valoritzat el 30% del total. El pes de residus recollits de manera selectiva s’ha més que duplicat en els darrers anys i els aparells elèctrics i electrònics i el tèxtil són les fraccions de recollida selectiva que més han augmentat. A nivell territorial, la demarcació de Tarragona ha passat per davant de Barcelona en recollida selectiva.
La fracció resta dels residus municipals s’ha reduït el 20% durant el període 2000-2011, malgrat que la població ha crescut el 24%. Segons l’estudi, existeix una certa heterogeneïtat territorial quant al model de gestió de residus municipals, concretament de la fracció resta: més incineració en el cas de la demarcació de Tarragona (46%), més deposició controlada en el cas de Lleida i Girona (100% i 90%), i mixt en el cas de Barcelona, on el tractament previ és molt important (37%).
