Fa cent anys es deia que les famílies riques tenien “un palco al Liceu i una torre a Cardedeu”. Aquell poble d’estiueig per a industrials barcelonins de classe alta i de primers de segle XX, ha deixat pas a una vila moderna, plena d’iniciatives i de tremp, on hi viuen moltes persones que se senten privilegiades de romandre-hi tot l’any. Cites periòdiques com la “Nit de l’emprenedoria”, o llocs com l’Associació d’Empresaris estan aconseguint generar ocupació i ofereixen una recuperació econòmica al poble. L’alcaldessa Calamanda Vila ens en fa un retrat qualificat.
“En alguns casos, judicialitzar la política és una forma de malversació de recursos públics”
“La gent ha de saber en què ens gastem els diners”
“Al viver d’empreses portem més de 50 plans d’èxit en tres anys. Per a nosaltres això és crear un teixit econòmic competitiu i singular”
“A Cardedeu ens agrada anar sempre un pas més enllà. Vam inventar el Cacaolat i la primera radiotelevisió local de Catalunya…”
“La LRSAL s’ha passat de rosca: no ens deixa fer coses que hauríem de poder fer”
Vostè és educadora. Digui: s’ha d’estudiar anglès o s’ha d’estudiar en anglès?
S’ha d’estudiar en anglès. Després aquest idioma forma part de la teva vida quotidiana.
El llenguatge dels polítics no és ni clar, ni precís, ni concret. Hi està d’acord?
En absolut. Jo intento ser clara, precisa i concreta. I em critiquen perquè els recordo massa a una mestra d’escola. Potser sí. Però crec que ho hem de ser.
Quin és l’estil de fer política dels polítics de Cardedeu?
Els estils són diversos i queden molt ben reflectits en les columnes de la nostra revista local, “El Nas”, que és un mitjà de comunicació mensual i independent. Allà hi veus persones que critiquen sempre i persones que mai critiquen.
Vostès diuen que tenen un model de govern obert. Què fan vostès per a ser-ho?
Hem passat d’una participació instrumentalitzada, amb consells i institucions intermediàries, a dialogar directament amb els ciutadans i explicar-los què ens costen les coses: l’enllumenat, la neteja, el manteniment… què costa tot això cada any per habitant. Aviat els ciutadans podran veure en obert quins documents són presentats i discutits als plens. I en la pàgina web hi tenim un apartat dedicat a la transparència en què hi publiquem tota una sèrie de paràmetres econòmics rellevants. La gent ha de saber en què ens gastem els diners, i quan s’adrecen a l’Ajuntament, han de tenir la informació al seu abast.
El seu ha estat sempre un poble de grans emprenedors i de grans iniciatives. Per citar-ne algunes, el Cacaolat…
Neix aquí per la família Viader, que van anar a un casament a Hongria, van tastar el producte i se’ls va acudir de portar-lo aquí. I durant molts anys ens l’han intentat copiar… Miri, quan l’antiga Clesa va comprar la marca, van intentar fer-lo a Madrid i no els sortia igual de bo. Ara sí, perquè ja han comprat la patent. Però aquí sempre n’hem estat molt orgullosos de ser-ne inventors.
…I la Ràdio Televisió de Cardedeu, que trencà el monopoli estatal…
Va sorgir perquè sempre hem estat un poble molt dinàmic. Volem anar sempre una mica més enllà. En aquell temps, aquí hi havia un “xup-xup” associatiu que no existia en altres llocs. I també som el bressol d’artistes destacats: l’arquitecte Manuel Raspall; o els germans Castells, que són escenògrafs internacionalment reconeguts; el col·lectiu “Viu la Música”, el grup “In Crescendo”, i podríem anar seguint…
Com és la gent de Cardedeu?
Tenim uns 18.000 habitants. La meitat són originaris d’aquí, i l’altra meitat representen més de cinquanta nacionalitats distintes: subsaharians, nord d’Àfrica, Amèrica Llatina i europeus del nord. És una societat de persones molt formades, exigents i crítiques. I això està molt bé. Algun britànic veí del poble diu que això li recorda a un “garden” anglès, perquè s’hi viu molt bé.
Dieu que el vostre repte és el de crear un teixit econòmic competitiu que conservi les singularitats del poble i que consolidi els serveis públics de qualitat. Expliqui’ns-ho, si us plau.
És just el que estem fent amb el nostre viver d’empreses: reunim petits emprenedors, els donem formació i els ajudem a fer el seu pla d’empresa a través del Centre de Suport a les Empreses Tecnològiques. Si el pla és viableels deixem implantar al viver. Portem més de 50 plans d’èxit en tres anys… Atraure empreses és la preocupació pròpia i de molts alcaldes. I sempre dic que Cardedeu és el millor lloc possible per a implantar-s’hi: entre dos aeroports, porta d’autopista i un tren cada mitja hora a Barcelona… I tot això, respectant la identitat del poble.
Es creen llocs de treball ara mateix?
Sí. L’altre dia em deien que prop d’un centenar de persones pertanyents al “Club de Feina” n’han trobat en els darrers mesos. Ho han fet en petita i mitjana empresa
L’economia actual de l’ajuntament és sana?
Quan vam guanyar les eleccions de 2007, aquest ajuntament tenia obres encarregades per valor de 4 milions d’euros, sense tenir diners a la caixa. El nostre deute va augmentar fins a 13 milions. Hem hagut d’aplicar mesures de rigor i austeritat pressupostaris i hem aconseguit reduir-lo a 8 milions justos. Un dia una persona es va sorprendre de que jo anés a Barcelona en tren de rodalies… I com volia que hi anés, en avió? És que les administracions hem de ser les primeres en mostrar rigor.
I la pressió fiscal?
Vam comprometre’ns a contenir els impostos i ho hem fet. I hem rebut crítiques de l’oposició que diuen que fem electoralisme. Però portem quatre anys abaixant la pressió, que és del 4,7%, quan als pobles del voltant passen del 5% llarg… Ja m’agradaria fer una festa major el doble de lluïda, i arreglar més carrers, però no ho podem fer perquè ho hauria de pagar el contribuent.
No creu que caldria fer un reciclatge dels polígons industrials abans de fer-ne de nous?
Els nostres polígons disposen de fibra òptica i estan ben comunicats, però necessiten ser optimitzats i actualitzats, per a respondre a nous requeriments. Però ara mateix, la Direcció General d’Urbanisme diu que no s’han de fer canvis urbanístics, si no hi ha prèviament compromesa la implantació d’empreses. És a dir, si tens una empresa que vol venir i implantar-se, pots fer els canvis i les actualitzacions necessàries. Si no, no.
Aquí a la vora teniu la planta d’aigües del Ter. Suposem que deu ser un punt important per al poble…
La meitat de la planta la tenim aquí, i l’altra meitat a La Roca. I, clar, és un punt de referència important: s’hi generen molts llocs de treball. Com també se’n generen molts al Viver de Bell-Lloc, a La Roca… és la nineta dels nostres ulls, perquè dóna molta feina a moltes persones. També a persones amb discapacitats intel·lectuals… En temps de crisi han augmentat el nombre d’empleats de 90 a 120. Desitjo que els donin la Creu de Sant Jordi per això que fan.
Com afecta la LRSAL a la seva administració?
Aquesta llei és un greu problema per a nosaltres. Ens ha complicat molt la vida. Jo estic d’acord amb què cal ser transparents i cal ser rigorosos i vigilar el deute. Però la LRSAL està penalitzant la iniciativa municipal. Per exemple, quelcom tan bàsic com l’escola d’adults, que ha de servir per a actualitzar els coneixements de les persones al llarg de la seva vida, que pot ajudar a reorientar professionalment persones que han quedat sense feina, i que és quelcom que nosaltres podem fer millor que ningú, la LRSAL diu que no és competència nostra i que no ens ho deixen fer… Home, no hem de duplicar, i està bé reduir el deute, però crec que ens hem passat de rosca amb la LRSAL.
Sembla ser, però, que apliqueu la imaginació amb les eines que us queden a les mans…
Sí. Per exemple, hem creat una activitat de referència en l’àmbit de la relació inter-generacional, conjuntament amb l’Institut Pla Marcell, que és l’únic que fa el cicle formatiu complet al poble. A l’Institut hi portem persones grans, que viuen soles, i que segons Serveis Socials no poden fer-se el menjar. Aquestes persones interactuen amb els estudiants i, a banda de poder menjar acompanyats, els joves els ajuden a fer anar el mòbil, l’ordinador, etcètera. I a canvi, ells parlen amb els joves i comparteixen experiències.
I a més d’això tan interessant, quines altres coses feu per aquells que corren risc de quedar exclosos?
En els temes energètics, per exemple, hem invertit 60.000 euros en ajuts. En beques i menjadors escolars; en beques d’activitats extra-escolars; i sobretot en l’acompanyament a la persona, amb l’escola d’adults i la inserció professional. Estem treballant en un projecte d’educació emocional molt útil per a la gent que es queda aturada i perd la fe en si mateixa. Cal que la gent s’empoderi i agafi les regnes de la pròpia vida. I nosaltres els hem d’acompanyar.
Com s’imagina el poble l’any 2025?
El nostre poble tindrà moltes millores. La primera que se m’acut és una reducció del trànsit que travessa el poble. Hi haurà també més indústria, que generarà més llocs de treball, i també tindrem més disponibilitat de formació de graus superiors i cicles formatius. Però, sobretot, més habitud de formar xarxes de persones que dialogaran més, sense posar-se etiquetes de cap mena.
Per què creieu que el jovent no té afició per la política?
Doncs miri, ahir mateix en vaig tenir a dos, estudiants de Ciències Polítiques, asseguts on està vostè ara mateix. Em van arrencar el compromís d’anar a parlar-los de política amb més amics. Però, per a mi la política és un servei a la pròpia gent, no una professió per a tota la vida. No s’ha d’aspirar a altra cosa que a servir el col·lectiu, i em sembla que aquest concepte no l’hem transmès adequadament.
I què en pensa de la judicialització de la política?
Doncs miri, hi ha moltes coses que es porten als tribunals i que es podrien resoldre parlant. Per exemple: a mi em van amenaçar amb denunciar-me per un tema del 9-N. I jo crec que això no s’arregla en els jutjats, sinó dialogant. Fer un abús dels tribunals és també una forma de malversació de recursos públics… I els pobres jutges, Déu n’hi do, la feina que tenen!!
Ara que ho esmenteu, com veieu la Catalunya de després del procés sobiranista?
Com la Califòrnia d’Europa. Un futur esplendorós.
