L’alcalde de Ripoll explica la seva feina diària a la Universitat Pompeu Fabra
(D’esq. a dreta) El professor de la Facultat de Ciències Polítiques i Socials de la UPF i Cap de Serveis d’Esport de l’Ajuntament de l’Hospitalet, Laureà Fanega; el periodista i moderador, Eduard Berraondo; el degà de la Facultat de Ciències Polítiques i Socials de la UPF, Miquel Salvador; l’alcalde de Ripoll, Jordi Munell; una estudiant de Ciències Polítiques; i el director i editor d’Alcaldes.eu, F. Xavier Roca.
Jordi Munell, alcalde de Ripoll des de 2011, ha repassat la seva activitat quotidiana com a servidor públic, i s’ha sincerat en relació a la recuperació de la vida de la seva població després dels atemptats d’agost. Ho ha fet aquest matí a la Facultat de Ciències Polítiques i Socials de la Pompeu Fabra, en el marc del cicle de diàlegs “Alcaldes i Universitat” promogut per la pròpia facultat i la plataforma transmèdia Alcaldes.eu.
En un to didàctic, Munell ha parlat d’aspectes tan fonamentals com l’origen de la seva motivació política, el seu dia a dia, la importància del col·lectiu de persones que l’ajuden a materialitzar els seus programes electorals i, també, la importància dels fets d’agost passat, on Ripoll va tenir un protagonisme especial i involuntari.
L’alcalde ha destacat que, malgrat l’estupor causat en el primer moment, els veïns de Ripoll van ser capaços d’evitar la temptació d’estigmatitzar o d’assenyalar, i, en canvi, de reposar-se per a seguir creixent com a societat: “hem estat capaços de seguir anar a comprar, a l’escola o al futbol”, ha dit.
Munell ha explicat que a Ripoll ningú tenia consciència que el fenomen de la immigració pugués ser un focus de problemes. “Hi va haver un risc de crear una sensació de por, però vam assumir el repte d’explicar que no hi havia cap problema més enllà que el dels propis atemptats”, ha afegit. “Vaig atendre unes 200 intervencions a mitjans i vam intentar unificar el missatge: ‘aquí no hi ha cap problema d’immigració ni de convivència’”. En aquest sentit, ha destacat que des d’aleshores han estat treballant intensament, seguint una estratègia “interna i que no ha transcendit”, de més ajut a la integració de les persones, de recolzament psico-social i de col·laboració amb els veïns i les entitats (i les famílies) afectades.
Tornada la normalitat a la vida de la capital del Ripollès, l’activitat quotidiana del seu alcalde es basa en una proximitat permanent, que s’explica en anècdotes com ara la de què tots els ciutadans disposen d’una tarja impresa amb els telèfons de totes les instàncies (policia, bombers, emergències) així com el personal del propi alcalde. “He observat que de vegades ets molt proper i no et truquen tant”, ha dit. També ha parlat de l’emocionalitat de saber-se alcalde i de no poder ajudar persones conegudes en necessitat, perquè seria contrari a la llei. En aquest sentit, ha destacat la figura dels interventors i secretaris, com a persones necessàries i que ajuden a “fer complir la llei”, però que, a la vegada, “busquin formes creatives d’ajudar-nos a acomplir els compromisos polítics sense fer res mal fet.”
El cicle “Alcaldes i Universitat” seguirà amb sessions els dies 30 de gener (de 11 a 13h) i 12 i 27 de febrer. Totes elles seran obertes al públic, gratuïtes i celebrades en aules a concretar dins del Campus de Ciutadella de la Universitat Pompeu Fabra.
