El dret a l’habitatge digne i adequat i el dret a la ciutat són la base dels drets humans i els serveis bàsics per a totes les persones.
Imatge de l’acte. Foto: Aj. BCN.
Sense veïns i veïnes no hi ha ciutat, i sense un habitatge digne en un entorn i barri adequats és impossible garantir la qualitat de vida de les persones. Amb aquestes premisses, ciutats globals d’arreu del món han fet sentir la seva veu a la seu de l’Organització de les Nacions Unides (ONU).
Les ciutats globals han reclamat als representants dels estats a les Nacions Unides que escoltin les seves demandes i els donin suport amb més eines per lluitar contra l’expulsió dels veïns i les veïnes dels centres urbans a causa de la gentrificació i l’especulació immobiliària.
L’alcaldessa de Barcelona, que també és vicepresidenta de la xarxa Ciutats i Governs Locals Units (UCLG, per la denominació anglesa), ha presentat aquesta tarda la declaració “Ciutats per un habitatge adequat” a la seu de l’ONU a Nova York, un document signat per grans ciutats globals com Amsterdam, Barcelona, Berlín, Durban, Lisboa, Londres, Mèxic DF, Montreal, Montevideo, Nova York, París i Seül i amb el suport de diverses entitats i personalitats vinculades al dret a l’habitatge.
Garantir l’accés a una llar digna és un repte local d’impacte global que en condicions de mancança de finançament i d’habitatges assequibles i de desregulació del mercat suposen una càrrega per als barris i les ciutats. El trencament dels teixits veïnals s’aguditza amb la gentrificació i la proliferació de pisos turístics, que augmenten les desigualtats a l’hora d’aconseguir i mantenir un habitatge.
La declaració “Ciutats per un habitatge adequat” es concreta en les demandes dels governs locals per ampliar recursos i competències per defensar el dret a l’habitatge i a la ciutat.
Més control sobre l’especulació i el mercat immobiliari
Per combatre de manera efectiva l’especulació i la desregulació del mercat immobiliari, les ciutats reclamen més competències jurídiques i fiscals per protegir els veïns i les veïnes. La regulació ha d’incloure mesures per garantir el lloguer assequible i la protecció dels inquilins i les inquilines davant les bombolles especulatives. A més, els governs locals exigeixen mesures tant per fer reserves d’habitatge assequible com per mobilitzar llars buides i en condicions precàries.
Més habitatge públic i coproduït
Els governs municipals demanen el creixement del parc d’habitatge públic, que només és possible amb l’ampliació dels recursos i la inversió dels estats. L’emergència habitacional requereix solucions que garanteixin la igualtat en l’accés i l’ús d’una llar adequada i alternatives innovadores, més justes, sostenibles, àgils i econòmicament eficients. Alhora, l’habitatge públic assequible ha de tenir una distribució equilibrada entre tots els barris per combatre la segregació socioespacial i alleujar la tensió entre el centre i la perifèria.
La promoció de l’habitatge assequible també exigeix impulsar solucions mixtes, que integrin el teixit productiu i social de les ciutats per al desenvolupament de projectes habitacionals de coproducció. D’una banda, les subvencions i les exempcions fiscals estimulen la construcció d’habitatges alternatius i adaptats a les particularitats de cada ciutat, un model d’habitatge que cerca la cooperació i la creació d’operadors publicoprivats. D’altra banda, s’ha de potenciar la col·laboració amb organitzacions no governamentals i la participació, l’autogestió i l’apoderament dels habitants.
Una ciutat compacta, mixta i inclusiva
El model d’habitatge adequat s’estén a la planificació urbanística integral dels barris amb l’objectiu de construir ciutats mixtes, compactes i policèntriques que evitin la dependència del vehicle privat i que prioritzin la mobilitat dels vianants i el transport públic eficient.
L’objectiu final de la declaració és evidenciar la necessitat de l’aliança i la cooperació entre les ciutats i entre els governs municipals i els estats, per un front comú que transcendeixi els mandats i els localismes competitius i que s’encamini cap a una estratègia conjunta a llarg termini.
Dret a l’habitatge adequat
Un habitatge assequible, habitable i accessible ha de disposar de seguretat jurídica de tinença, serveis, materials, equipaments i infraestructures i adequació cultural. L’accés a un habitatge adequat està recollit com un dels objectius de desenvolupament sostenible de les Nacions Unides, un dret humà fonamental per a totes les persones.
El model d’habitatge adequat requereix un canvi de mentalitat, tant dels estats com de les ciutats que pateixen en primera persona la gentrificació i l’especulació, un nou paradigma impulsat per iniciatives globals pel dret a l’habitatge com The Shift i que parteixen de les fites de la Nova Agenda Urbana d’Habitat III. Ciutats inclusives, segures, resilients i sostenibles són la millor fórmula per abordar el problema, una visió que comparteixen la xarxa de ciutats UCGL, l’Oficina de l’Alt Comissionat per als Drets Humans i la relatora especial de l’ONU sobre el dret a l’habitatge, Leilani Farha.
Aliança de ciutats globals
Les ciutats globals assumeixen el repte de garantir l’accés a l’habitatge com un desafiament que afecta tots els governs municipals i que requereix estratègies conjuntes i consensuades per fer-hi front. El diàleg mantingut amb ciutats com Londres, París, Nova York o Montreal en els darrers mesos ha fet possible apropar postures i compartir experiències en la lluita pel dret a l’habitatge. L’aliança de ciutats es concreta en la xarxa mundial UCGL, que impulsa i dona suport a la declaració “Ciutats per un habitatge adequat” i que articula un espai de debat i reflexió entre els governs municipals. És un debat necessari per donar una sola veu a les reivindicacions presentades avui a les Nacions Unides i per evidenciar la necessitat que els estats escoltin les ciutats en matèries com la defensa del dret a l’habitatge i del dret a la ciutat.
