Fa setze anys que el tripartit (PSC, ERC i ICV) governa a l’Ajuntament de Manresa. CiU busca aprofitar l’efecte del 28-N per aconseguir una majoria absoluta que eviti una reedició del tripartit. Tot i el desgast per la crisi, el tripartit defensa el canvi econòmic de la ciutat, que ha passat del model industrial a la societat del coneixement amb projectes com la Fundació Universitària del Bages o el Parc Tecnològic de la Catalunya Central. Per contra, l’oposició destaca el retard en les obres de la plaça de la Reforma o el pla antidèficit. Totes les formacions menys el PP i el PSC -que apel·la a l’experiència de Josep Camprubí per continuar governant- han optat per renovar els caps de llista.
Un dels projectes dels quals l’equip de govern n’està més satisfet és la metamorfosi que ha fet, durant els últims anys, la façana sud de Manresa. L’entrada per la banda del riu a la ciutat s’ha dignificat des del Pont Vell al de Sant Francesc. Ara fa sis anys, s’iniciava la transformació amb les obres a la plaça de la Reforma i, des d’aleshores, les actuacions del sector han anat avançant.
Els treballs de la plaça de la Reforma van començar l’any 2005. En un principi, les obres havien de durar un any i mig, però durant el procés s’han hagut de replantejar qüestions com la construcció d’una caixa de formigó per l’ascensor que tapava un tros de la Basílica de la Seu. Tot plegat ha fet que sis anys després d’haver-se iniciat les obres, encara avui hi hagi operaris treballant.
Una altra de les obres polèmiques ha estat la instal·lació d’unes estructures metàl·liques al Parc Vila Closes de la plaça Catalunya que, entre els veïns, han fet anomenar el jardí com el "parc de Guantànamo". Les constants queixes dels manresans han fet que l’ajuntament es plantegi la retirada de les gàbies.
Entre les obres amb ressò, destaca la construcció de l’Ateneu Les Bases, un centre que ha de ser un nou concepte d’oci, cultura i esport integrat en un mateix edifici. L’equipament municipal, que es preveu inaugurar el 2012, és pioner a Catalunya i s’inspira en un model utilitzat a Vitòria, al País Basc.
Deu partits a la cursa per l’alcaldia
La majoria de les formacions que opten a l’alcaldia de Manresa han triat la renovació dels seus caps de llista. Dels cinc més grans, només PSC i PP mantenen els candidats dels últims comicis.
Els socialistes repeteixen amb Josep Camprubí al capdavant i l’actual alcalde apel·la a la seva experiència i bagatge per tornar a ser el batlle de Manresa. Camprubí tindrà, com a principal oponent, el convergent Valentí Junyent.
Els dirigents de CiU són conscients que, després de setze anys de govern tripartit, les eleccions del maig del 2011 són una oportunitat de girar la truita a l’Ajuntament de Manresa i busquen aprofitar l’efecte de les eleccions del 28-N per aconseguir una majoria i evitar un nou pacte tripartit d’esquerres.
Malgrat que tot apuntava que Alexis Serra seria el candidat de CiU a l’alcaldia de Manresa, el fins ara president del grup municipal no va aconseguir el consens de la coalició i el van descartar com alcaldable, deixant lloc a una nova cara: Valentí Junyent.
ERC també ha canviat el seu cap de llista i ha posat al capdavant del partit el cirurgià Pere Culell. Militant d’ERC des del 2007, Culell no ha ocupat mai cap càrrec públic a nivell executiu però per posar-se al dia de les qüestions de ciutat, fa mesos que assisteix a tots els plens municipals.
Pel que fa a ICV, el partit també ha canviat de candidat. El fins ara número dos, Xavier Rubio, passa a ser el cap de llista i Núria Sensat es retira al·legant "cansament" després d’una dècada com a regidora al consistori manresà.
A banda del PP, la CUP i PxC -amb un regidor cadascú- també han aparegut noves candidatures dins el panorama polític local. Es tracta de Solidaritat Catalana, Movem i Manresans.
Movem va néixer com una plataforma cívica que aglutinava representants d’un bon nombre d’associacions de veïns de la ciutat. Ara, es presenta com a partit obert a representar totes les entitats i persones descontentes amb la gestió del tripartit a l’Ajuntament de Manresa. Manresans, per la seva banda, és un grup d’independents que tenen el cineasta manresà Joan Soler al capdavant de la llista.
Polèmic pla antidèficit
L’Ajuntament de Manresa admetia a finals del 2010 que tenia un "endeutament màxim" però assegurava que no faria fallida si mantenia l’austeritat. Finalment, el pressupost del 2010 es va tancar de manera equilibrada, amb un saldo positiu de prop de 13.000 euros, gràcies a l’aplicació del pla antidèficit.
El pla incloïa tot un paquet ampli de mesures no exemptes de polèmica com és el cas de la reducció dels salaris als treballadors de l’ajuntament que, segons els sindicats, en alguns casos ha arribat fins al 17%. Aquest fet, ha provocat la manifestació de nombrosos treballadors del consistori que, durant mesos, han boicotejat els actes de presentació i les rodes de premsa de l’ajuntament manresà.
Avui en dia, encara molts treballadors assisteixen al ple de l’ajuntament amb les boques tapades amb esparadraps i cartells que denuncien les retallades salarials.
Buscant el canvi de model econòmic
Tot i el desgast de la crisi, el tripartit defensa la seva aposta per un canvi de model econòmic que ha passat del model industrial a la societat del coneixement i la creativitat amb la Fundació Universitària del Bages o el Parc Tecnològic de la Catalunya Central. Aquest últim, el Parc Tecnològic, ha de convertir la comarca en el "Pol dels materials i les tecnologies netes", una iniciativa essencial perquè Manresa i el Bages es recuperin de la crisi.
La dinàmica d’acomiadaments i tancament d’empreses al Bages ha estat una constant i, actualment, a Manresa hi ha més de 7.000 aturats que representen gairebé un 10% de la població.
L’any 2009, l’expedient de regulació de Pirelli va dur 280 persones al carrer; poc més tard, l’empresa tèxtil Dresca va tancar i es van acomiadar 180 treballadors, i el mateix va passar amb Eurofil i Filatures Balsareny. Així doncs, millorar la situació econòmica de Manresa serà el principal repte que haurà d’afrontar el proper govern municipal.
