Barcelona (ACN).- CiU ha desbancat per primera vegada a la història el PSC com a força més votada a les eleccions generals a Catalunya després d’aconseguir 16 escons, sis més respecte el 2008, i de la desfeta de la formació socialista, que ha perdut 11 diputats dels 25 que va aconseguir en les darreres eleccions i es queda amb 14, amb el 99,80% escrutat. El PP, per la seva banda, es manté com a tercera força de Catalunya, amb 11 diputats, tres més que en els anteriors comicis, mentre que ERC continua amb els tres que ja tenia aquesta legislatura i ICV-EUiA ha obtingut dos escons més, fins als tres. A Catalunya, la participació ha estat del 66,8%, 3,4 punts menys que en les eleccions del 2008.
Un diputat que balla entre ERC i PSC a Girona ha endarrerit l’escrutini complet a la demarcació de Girona i a tot Catalunya. Amb el 99,80% dels vots escrutats, ERC tenia un diputat, empatat amb PSC, que li disputa el segon als republicans, i PP.
CiU ha superat el milió de vots, amb 1.013.092 (29,35%), 233.667 més que els comicis del 2008, amb el 99,90% dels vots escrutats. El PSC, amb el 26,64% dels suports, 770.428 menys que en les darreres eleccions, mentre que el PP (20,72%), que suma 3 diputats més, suma poc més de 100.000 vots. ICV també experimenta un ascens, de 96.028 vots, i ha obtingut un 8,09% del suport. Per últim, ERC (7,06%) ha perdut més de 40.000 vots, fins als 256.000 aproximadament, encara que segueix mantenint els tres escons.
La federació nacionalista ha aconseguit desbancar el PSC, que fins ara i en els últims 32 anys, sempre s’havia imposat clarament a les eleccions generals, per primera vegada a la història. En concret, ha obtingut 16 diputats, 6 més que en les eleccions del 2004 i el 2008, quan va obtenir deu escons en ambdós casos. Els deu escons que fins ara ha tingut la federació nacionalista havien estat el pitjor resultat des de 1979, quan en tenia 9, ja que en comicis anteriors havia arribat a ocupar fins a 18 escons en el cas de les legislatures del 1986 i 1989. A partir d’aleshores, va marcar una tendència a la baixa, amb 17 diputats el 1993; 16 el 1996 i 15 l’any 2000. Les eleccions del 2004 van comportar una nova davallada, amb cinc escons menys, fins arribar als 10 actuals.
Dels 25 diputats el PSC el 2008, la candidata socialista Carme Chacón ha vist com perdia fins a 11 escons en els comicis d’aquest 2011, fins a quedar-se en 14, i el PSOE patia la major davallada de la història. L’encara ministra de Defensa haurà aconseguit en quatre anys els millors i els pitjors resultats de la seva formació en uns comicis generals. El de les anteriors eleccions van ser els millors de la història del partit socialista, junt amb les del 1982 -en què Felipe González va obtenir majoria absoluta- i confirmava una tendència a l’alça des que el 1993 aconseguís 18 escons, el resultat més baix junt amb els comicis del 1977 i 1979, en plena transició, amb 15 i 17 diputats respectivament. D’altra banda, el 2008 va ser quan la formació socialista va aconseguir la major diferència d’escons respecte CiU, que, tres anys, després, ha invertit les majories.
Per la seva banda, el PP ha aconseguit un dels millors resultat de la història a Catalunya amb 11 diputats, un menys que els 12 que la formació popular va obtenir l’any 2000, corresponents a la primera legislatura de José María Aznar, i que van suposar un rècord a Catalunya. En els següents comicis, els 12 escons es van reduir a la meitat, amb 6; mentre que l’any 2008 en va guanyar dos més i es va quedar amb 8.
Aquests resultats adquireixen més valor per als populars després de recuperar el diputat per Girona que va perdre a les eleccions del 2004. Es tractava, fins ara, de l’única circumscripció electoral de tot l’Estat que no tenia cap representant al Congrés dels Diputats.
ERC i ICV-EUiA, amb nous candidats
ERC i ICV-EUiA encaraven les eleccions d’aquest diumenge amb la incògnita de veure com respondria l’electorat davant els nous candidats. En el primer cas -després d’uns anys de convulsió interna amb el doble relleu de la direcció del partit i la sortida del candidat dels anteriors comicis i candidat al Congrés, Joan Ridao- el nou president d’ERC, Oriol Junqueras, va optar per l’independent Alfred Bosch per encapçalar la llista. Bosch, abans, però va haver de rebre l’aval dels militants en unes eleccions primàries que el van enfrontar a Ridao.
Amb 3 diputats, Bosch -que s’ha presentat en coalició en Reagrupament i Catalunya Sí- ha mantingut els resultats de les anteriors eleccions i seguirà al grup mixt en no aconseguir formar grup propi. ERC venia d’aconseguir també els tres diputats el 2008, en uns comicis en què va perdre més de la meitat dels diputats que va obtenir el 2004. Aleshores, poques setmanes abans, el conseller en cap Josep Lluís Carod Rovira, va reconèixer haver-se reunit amb la cúpula d’ETA per demanar-los que abandonessin les armes i va ser destituït pel president de la Generalitat, Pasqual Maragall, després que es fes pública la trobada.
Carod va decidir, tot seguit, encapçalar la llista al Congrés per ERC i va aconseguir un resultat històric, vuit diputats, set més que el 2000, quan només en va obtenir un. Tot i així, l’expresident d’ERC mai no va arribar a ocupar l’escó a Madrid.
D’acord amb els resultats, ERC hauria d’ocupar el grup mixt, junt amb BNG i Coalición Canaria, amb dos diputats cadascú- i Compromís i Foro Asturias, que s’estrenen al Congrés, amb un escó.
Per la seva banda, a ICV-EUiA també estrenaven candidat, Joan Coscubiuela, procedent del món sindical i sense experiència política prèvia. Amb tres diputats, la formació ecosocialista ha millorat els resultats de les anteriors eleccions, quan l’aleshores candidat, Joan Herrera, en va ser l’únic representant. Coscubiela ha substituït així al capdavant d’ICV-EUiA Joan Herrera, que en la segona meitat de la legislatura va deixar l’escó al Congrés per presentar-se a les eleccions al Parlament per la formació ecosocialista. Fins ara, el compartia grup amb ICV-IU, que amb els onze escons, podrà funcionar com a grup propi. Els tres diputats igualen els obtinguts el 1989, mentre que des del 1993, ICV havia aconseguit entre 1 i 2 diputats.
