CiU ha respectat la llista més votada a les ciutats més destacades on tenia la clau per desbancar el candidat més votat. És el cas de Badalona on serà alcalde Xavier García Albiol (PP) i Tarragona, amb Josep Fèlix Ballesteros (PSC). La federació nacionalista governarà per primera vegada a Barcelona i Girona, i ho farà en minoria. Mentre que el PSC manté la majoria absoluta d’Àngel Ros a Lleida i el govern de Tarragona. El PSC perd feus històrics a banda de Barcelona i Girona, com Olot, Manresa, Igualada i Mataró. I el PPC aconsegueix governar per primera vegada en dues ciutats metropolitanes com Badalona i Castelldefels.
El PP governarà a Badalona i Castelldefels
El PP irromp al mapa municipal amb dos alcaldies en l’àmbit metropolità, Badalona i Castelldefels. Xavier García Albiol serà l’alcalde de la tercera ciutat de Catalunya després que no fructifiquessin les negociacions entre PSC, CiU i ICV-EUiA per desbancar la llista més votada dels populars. Un cas similar és el de Castelldefels, on Manuel Reyes també ha trencat amb 32 anys d’hegemonia socialista. Amb un discurs més moderat que el de Garcia Albiol, Reyes serà presumiblement l’alcalde de Castellfedels. Cal veure si ho serà amb els vots de CiU i si la federació nacionalista decideix entrar al govern o deixar que els populars governin amb minoria.
A la capital de Catalunya, Barcelona, no hi ha hagut negociacions, ja que el cap de llista de la federació nacionalista, Xavier Trias, ja va anunciar des del primer moment que governarà en minoria.
El PSC, per la seva banda, manté altres feus importants a l’àrea metropolitana de Barcelona, com Sabadell, L’Hospitalet de Llobregat o Santa Coloma de Gramenet. Tot i perdre la majoria absoluta en totes aquestes ciutats, els socialistes es mantenen com a partit més votat i els permetrà governar amb comoditat, ja sigui en minoria o amb aliances amb ICV-EUiA.
CiU també manté el seu bastió a Sant Cugat del Vallès, que ha revalidat la majoria absoluta amb Mercè Conesa al capdavant. A més, els nacionalistes han conquerit Mataró, deixant enrere 32 anys de governs del PSC. Es preveu que l’alcaldable a la capital del Maresme, Joan Mora, comenci el mandat en minoria.
Al Baix Llobregat, ICV-EUiA ha recuperat l’alcaldia històrica de Sant Feliu de Llobregat, que va perdre l’any 2003, i suma la majoria absoluta amb un pacte amb CiU. A l’altra banda del riu, l’eurodiputat republicà Oriol Junqueras serà l’alcalde de Sant Vicenç dels Horts, amb el suport d’ICV-EUiA i CiU. On ERC encara no sap si governarà, però, és al bressol de les consultes independentistes, Arenys de Munt. La CUP i ERC són les forces més votades, però encara no han arribat a un acord.
Tarragona i El Vendrell, principal focus de les negociacions
Al Camp de Tarragona és on s’han produït més negociacions per formar governs municipals i han estat especialment complicades a Tarragona i a El Vendrell. A la capital, finalment el socialista Josep Félix Ballesteros, que va obtenir més vots, governarà en minoria després que s’hagi frustrat un possible acord entre CiU i PP. Unes negociacions que han estat marcades per la directriu de la direcció de CiU que ha optat per respectar la llista més votada i la voluntat de la candidata de la federació nacionalista a Tarragona, Victòria Forns, que apostava per un pacte amb els populars.
La gran protagonista del Vendrell ha estat PxC amb 5 regidors, formació que va oferir el seus vots a CiU en el ple d’investidura però que, finalment, ha fet marxar enrere i ha decidit votar-se a si mateixa. Finalment un pacte entre PSC, la força més votada, i CiU faran que es reparteixin l’alcaldia dos anys cada partit.
Un dels grans canvis del mapa municipal, però, s’ha produït a Reus, on CiU, la força més votada, i PP han assolit un acord de govern desbancant de l’alcaldia al PSC després de 32 anys. ERC i ICV, fins ara a l’equip de govern, no han aconseguit representació municipal. D’altra banda, a Cambrils (Baix Camp), on CiU i PSC havien quedat empatats a escons, hi haurà un pacte entre CiU, PP i PLIC; i a Mont-roig del Camp (Baix Camp) un pentapartit amb ERC, CiU, la FIC, el PP i Vx+ liderat pels republicans també desbanca al PSC, la força més votada. A Creixell (Tarragonès) CiU, el PSC, ERC i ICV s’han aliat per arribar a l’equip de govern fins ara en mans del PP i PSC.
A les Terres de l’Ebre, CiU governarà a les quatre capitals de comarca. A Tortosa, Amposta i Móra d’Ebre amb majoria absoluta, mentre que a Gandesa, CiU i PP es repartiran l’alcaldia dos anys cadascun, deixant a l’oposició a la força més votada ApG-FIC .
En el cas de Tortosa, Ferran Bel (CiU) ha aconseguit la primera majoria absoluta de la democràcia. I CiU es veu relegada a l’oposició, tot i ser la força més votada, a municipis com Horta de Sant Joan (Terra Alta), per un pacte entre PP i PSC; de la mateixa manera que CiU deixa a l’oposició al PSC a Ulldecona (Montsià), força més votada, després d’un pacte amb el PP i els independents.
CiU recupera les alcaldies de les capitals de comarca de Ponent
A Ponent, CiU ha aconseguit recuperar les alcaldies a totes les capitals de comarca, deixant Lleida ciutat com a únic feu dels socialistes amb la majoria absoluta d’Àngel Ros. D’aquesta manera, el convergent Josep Maria Roigé, que ha estat la llista més votada, ha aconseguit desbancar el socialista Miquel Aguilà a l’alcaldia de Balaguer, pactant amb ERC. A Tàrrega la federació nacionalista també ha aconseguit posar fi a dos mandats de governs tripartits pactant amb la coalició de SI i Rcat Sumem per Tàrrega, que farà alcaldessa Rosa Maria Perelló.
D’altra banda, CiU ha tornat a aconseguir una majoria absoluta a l’Ajuntament de Mollerussa amb un dels candidats més joves de la federació, Marc Solsona, que continuarà com alcalde després de convertir-se’n de forma inesperada a finals d’any quan la socialista Teresa Ginestà va decidir abandonar el càrrec pels problemes econòmics del consistori. Cervera és una altra capital de Ponent que canvia de color, i ara serà el convergent Ramon Royes qui ocuparà el lloc del Paer en cap de la capital de la Segarra, fins ara en mans socialistes, gràcies al pacte amb la formació local Solucions i Futur. A les Borges Blanques els convergents tornaran a governar també pactant amb una formació d’independents i relleven l’històric Miquel Àngel Estradé, d’ERC, que poc després de les eleccions va anunciar que renunciava a la seva acta de regidor.
Pel que fa al Pirineu, destaca que CiU ha aconseguit l’alcaldia de la Seu d’Urgell amb Albert Batalla, que tot i no aconseguir majoria absoluta, en té prou per governar amb unes bones condicions. A Tremp, el socialista Víctor Orrit mantindrà l’alcaldia gràcies a un acord amb Reagrupament. També cal tenir en compte que el Conselh Generau d’Aran torna a mans de Convergència Democràtica Aranesa amb Carles Barrera, després de la derrota del socialista d’Unitat d’Aran, Francesc Boya.
El PSC perd dos feus tradicionals a les comarques gironines
A les comarques gironines el PSC ha perdut dos dels seus feus tradicionals: Girona i Olot. Des de la recuperació de la democràcia, Girona no ha conegut cap alcalde que no sigui socialista però la victòria de Carles Puigdemont (CiU) ha trencat amb aquesta dinàmica gairebé històrica. A Olot la trajectòria del PSC no ve de tan lluny però la capital de la Garrotxa torna a ser territori de CiU després de dotze anys de govern socialista.
Puigdemont i el nou alcalde d’Olot, Josep Maria Corominas, han optat per no arribar a pactes per assegurar-se la majoria al ple i governaran en minoria. Aquesta opció de CiU també es repeteix en altres poblacions com Salt (Gironès) i a Lloret de Mar (Selva). En canvi, hi ha altres futurs alcaldes que han preferit l’estabilitat del soci de govern en comptes d’haver de sumar vots a cada ple. A les alcaldies de les comarques gironines els socis varien i, per exemple, a Roses (Alt Empordà) i a Castell-Platja d’Aro (Baix Empordà) CiU ha triat el PP com a aliat.
En algunes poblacions importants com Palafrugell (Baix Empordà) o Santa Coloma de Farners (Selva) han optat per l’anomenada ‘sociovergència’. A Quart, una població de 3.000 habitants del Gironès, s’han saltat les instruccions de la direcció de CiU i un pacte entre CiU i el partit Alternativa per Quart (AxQ-AM) ha deixat el el PSC a l’oposició tot i ser la llista més votada. És la segona vegada que els pactes postelectorals deixen els socialistes fora de l’alcaldia que havia capitanejat durant 24 anys.
Els caps de llista que han tingut menys maldecaps han estat els de Figueres i Banyoles, Santi Vila i Miquel Noguer, que governaran amb majoria absoluta.
Manresa i Igualada passen a mans de CiU
A Igualada, CiU ha decidit finalment governar amb majoria absoluta fent un pacte amb ERC-Rcat. La federació, liderada per Marc Castells, va erigir-se en guanyadora amb deu regidors, desbancant el PSC de Jordi Aymamí que es va quedar amb cinc. Fonts de CiU han confirmat que, degut als moments de dificultats econòmiques que vénen els propers quatre anys, han volgut fer un govern "fort" a la ciutat per poder tirar endavant els temes importants per Igualada.
On també s’ha estat pendent fins a aquesta setmana de com es conformava el nou equip de govern és a Vic. Aquest dimecres, el fins ara alcalde i candidat de CiU, Josep Maria Vila d’Abadal, ha anunciat una entesa amb ERC que els deixa a un sol regidor de la majoria absoluta. Ja que el candidat de Solidaritat Catalana per la Independència ha rebutjat entrar al govern municipal. Vila d’Abadal ha decidit finalment seguir a l’alcaldia de Vic després de replantejar-se el seu futur polític per l’impuls de PxC que és la segona força amb cinc regidors.
A la capital del Bages, Manresa, CiU ha optat per governar en minoria, arribant a pactes puntuals amb tots els partits, excepte PxC. Els resultats de les eleccions han posat punt i final a setze anys de tripartit i per primera vegada ICV queda fora del govern municipal.
Solsona, d’altra banda, és l’única de les ciutats més destacades de les comarques centrals que no té govern de CiU. David Rodríguez, al capdavant d’ERC, va aconseguir la majoria absoluta. Els republicans han optat per fer un pacte de govern, tot això, amb l’única representant del PSC, Encarna Tarifa.
