Riells i Viabrea és un municipi allargat, dispers i conformat per nombroses urbanitzacions. No obstant, ha viscut un creixement poblacional extraordinari. En parlem amb el seu alcalde, Josep Maria Bagot.
Des de 2007, i amb la breu interrupció dels anys 2011-2012, vostè ha estat alcalde de Riells i Viabrea. Què n’ha après, de tot aquest temps?
N’he après molt, perquè en un municipi petit acabes treballant en tota mena de temes. Acabes absorbint una informació que, d’altra manera, m’hauria sigut aliena. I també m’ha permès assumir un continu de reptes, amb les seves corresponents decepcions: de vegades, perquè no aconsegueixes el que volies; de vegades, perquè et trobes amb traves que no t’imagines. Però també amb les seves corresponents alegries, com ara quan veus els reptes materialitzar-se.
A banda d’això, acabes coneixent una gran quantitat de persones de tot arreu, també del poble. I et crees una visió global de com funcionen els municipis. La majoria dels regidors i alcaldes pensem que el que ens passa al nostre municipi no passa en els altres, però no és així.
La majoria dels regidors i alcaldes pensem que el que ens passa al nostre municipi no passa en els altres, però no és així
Per què creu que la gent del municipi li ha fet confiança a l’alcaldia durant tants anys?
Per no dir mentides. Aquest és el resum. Segurament també per fer la feina, però això es dona per descomptat.
Quina ha estat la prioritat dels seus respectius governs?
Com us deia abans, fer poble. Quan jo vaig entrar no teníem equipaments. Ara tenim una Casa de la Cultura, un pavelló completament tancat que acull diverses entitats, entre les quals hi ha el casal d’avis. Tenim un camp de futbol reglamentari i d’altres equipaments que no hem fet nosaltres directament, però que sí hem pressionat molt per tenir.
Per exemple, el CAP. Quan jo vaig començar la feina d’alcaldia, era una simple habitació per a una població de 3.000 habitants. El metge venia a fer visites tres matins i dues tardes… Era ridícul. El CAP actual és com Déu mana, tot i que els serveis són molt deficitaris, perquè som municipi de referència. Sovint, quan no ens poden atendre, ens deriven als pobles del costat. Algú ens hauria d’explicar més bé això, perquè les explicacions que ens donen no ens convencen.
Es refereix a Sanitat?
Quan parles amb les administracions, de vegades sembla que hi parlis en xinès. Sembla com si no veiessin on s’han de fer les inversions. Ens passa tant en Sanitat com amb Ensenyament. Fa 13 anys que el nostre institut està instal·lat en mòduls. Però la promesa del nou institut i els terrenys cedits existeixen des de fa 16 anys.
Riells té un dels creixements vegetatius i de nou nats més importants de tota la demarcació de Girona (neixen entre 40 i 45 nens i nenes cada any). I resulta que només tenim la visita d’un pediatra un matí per setmana. No té cap sentit.
Quan parles amb les administracions, de vegades sembla que hi parlis en xinès
Aquesta reivindicació és compartida amb altres alcaldes i alcaldesses de la zona?
En matèria de Sanitat, no. Ells, precisament, estan més ben tractats que nosaltres. Nosaltres, tot i tenir un major creixement demogràfic, hem de desplaçar-nos als CAP d’altres pobles.
De vegades penso que hem crescut com a poble massa tard. Les inversions que es fan ara no tenen en compte ni el número d’habitants que tenim, ni el nivell de creixement. I això condicionarà les inversions futures. Si ja has invertit en un CAP en un altre poble, no invertiràs en el del nostre.
Quina és la situació econòmica de l’Ajuntament?
Anem sobrevivint. Fem tot el que podem, perquè el nostre poble és “anti-sostenible”. Avui en dia no deixarien fer un poble com aquest, perquè no es pot mantenir.
Per exemple, no es poden mantenir 57km de carrers amb amplades de 6 a 8 metres, perquè cada vegada que vols asfaltar-ne un, cal el doble d’asfalt del que et demana un carrer d’un poble compacte. Us en faríeu creus dels milions d’euros que ens gastem en aquest concepte cada any. A banda, hi ha el clavegueram, l’enllumenat, l’aigua i el manteniment de tot això.
Li hem demanat unes fotografies personals. Ens les vol explicar?
La primera és de quan era molt petit. Hi surto en braços de la meva mare, al barri de l’Estació, que és on vaig passar tota la infantesa i joventut. És el barri més antic del municipi, juntament amb les masies que es troben dins del Parc Natural del Montseny. La meva mare és de Riells, i també els meus avis i besavis. Però el pare era de Sant Feliu de Buixalleu i quan es van casar se’n van anar a viure-hi. Jo hi vaig néixer, però em vaig criar a Riells, al barri de l’Estació.
Ha portat més fotos…
La segona és de la primera vegada que vaig votar. Deuria tenir uns 18 o 19 anys. Des de jovenet que he tingut un gran interès per la política municipal.
I la tercera foto és del dia en què vaig prendre possessió del càrrec d’alcalde, per primera vegada. Era el 2007. Aquí se’m veu brindant amb la regidora socialista, amb la que vam fer un pacte de govern.
Des de jovenet que he tingut un gran interès per la política municipal
Com descriuria el municipi de Riells i Viabrea?
El que ens fa ser molt diferencials és l’estructura. Tot el municipi ha crescut a partir d’urbanitzacions que es van construir entre finals dels anys 60 i els anys 70. Fins i tot el nucli més compacte, aquell en què hi trobem tots els serveis i comerços, va néixer com una urbanització. Gairebé el 90% de la població es troba dins d’aquestes antigues urbanitzacions que, en la seva gran majoria, ja han estat recepcionades per l’Ajuntament.
I se sap per què el nom del poble conté “Riells” i “Viabrea”? Eren dos pobles antics, potser?
Jo imagino que molt antigament existirien dos nuclis separats. Riells és més de muntanya i Viabrea més de la plana. L’un és més semblant a una urbanització i l’altre és un conjunt de masies. La major part dels serveis estan a Viabrea i també hi habita la majoria de la població. Tota la documentació que tenim diu que sempre han format part d’un sol municipi, amb un sol terme municipal.
Hi ha bon teixit associatiu?
El cert és que no. Com que el municipi va créixer a partir del model d’urbanitzacions, aquí sempre hi va haver molta segona residència, i molts dels seus propietaris ni tan sols estaven empadronats aquí. L’any 1990 érem 1.000 habitants, i ara rondem els 4.700. Aquest creixement tan enorme s’ha produït en només 30 anys.
L’any 1990 érem 1.000 habitants, i ara rondem els 4.700
Arribaran a ser 5.000?
No crec que hi arribem en les properes eleccions. Però tal vegada sí en la legislatura següent. Seguim creixent invariablement.
La gent que ha anat venint en aquests anys, i que s’ha consolidat al poble, és relativament nova. I això dificulta força la creació d’un sentiment de pertinença al municipi. Fins i tot per a les persones que han nascut aquí, el municipi és molt dispers. I molts dels nuclis es troben més ben connectats amb d’altres municipis veïns que amb el centre del nostre. Crear teixit associatiu costa molt.
I vostès fan alguna cosa per ajudar-hi?
Sí. Quan creem un nou espai, el que realment volem és crear sentiment de poble, per tal que la gent dels distints nuclis es puguin relacionar. Aquesta és la nostra principal premissa en l’acció de govern. Finalment, hi ha una mica de teixit associatiu, però pel volum de població, n’hauríem de tenir més.
Quan creem un nou espai, el que realment volem és crear sentiment de poble
Disposen vostès de sòl i d’habitatges per a la gent més jove?
No gaire. La gent jove no ho té gaire fàcil per arrelar-se aquí, novament per l’estructura del poble. Com us dic, som un conjunt d’urbanitzacions i no hi ha disponibilitat de vivendes plurifamiliars, o les que hi ha estan molt buscades.
En una estructura d’urbanitzacions, amb construccions de dos pisos com a màxim, la única cosa que podem fer és buscar divisió horitzontal dels immobles, a fi que hi puguin viure famílies. Però això passa ben poques vegades.
En una estructura d’urbanitzacions, amb construccions de dos pisos com a màxim, la única cosa que podem fer és buscar divisió horitzontal dels immobles
I han fet alguna cosa, des de l’Ajuntament?
Fins ara, la millor solució que hem proposat és la de desenvolupar un sector que tenim davant de l’Ajuntament. Allà hi cabrien uns 280 habitatges plurifamiliars. Es tracta d’un terreny pla, molt ben comunicat i immillorable, però com que encara és erm, costa molt d’instal·lar-hi tots els serveis. Les diverses propietats de l’espai no hi troben interès econòmic.
Quina és la principal preocupació del municipi, actualment?
N’hem tingut una que hem resolt força, darrerament. És el de les ocupacions il·legals. Fa uns quatre anys teníem unes 120 cases ocupades. Potser érem el municipi de Catalunya amb el percentatge més elevat d’aquesta incidència. Juntament amb la policia local hem fet una feina molt important de conscienciació, per evitar que els okupes es donessin el relleu els uns als altres. A més, vigilem que les cases buides no siguin ocupades.
Nosaltres també tenim present que hi ha tota mena de casuístiques. Hi ha persones que no poden pagar la hipoteca i que perden la casa. Aquestes no les considerem com ocupacions, i generalment es resolen entre el particular i l’entitat bancària. Però hi ha una sèrie de màfies en les que el cap de la zona paga diners als okupes a fi que plantin marihuana a la finca, o dins de casa. Aquestes situacions sí que ens preocupen molt.
Aquest és un problema d’ordre públic.
Aquí hi hem vist famílies que tenien tres i quatre immobles ocupats i que fins i tot li cobraven un lloguer a d’altres famílies d’okupes. També hi ha famílies que tenen el seu treball i la seva nòmina, se’n van de vacances a Eivissa i publiquen les fotos a les xarxes socials, malgrat que estan ocupant una casa. Aquestes persones no són del municipi, però s’estalvien la llum, la contribució… No és el que hauria de ser.
Nosaltres no hem fet fora ningú, però sí que, per mitjà de la vigilància, prevenim la reocupació.
Aquí hi hem vist famílies que tenien tres i quatre immobles ocupats i que fins i tot li cobraven un lloguer a d’altres famílies d’okupes
Quin element patrimonial destacaria com el més atractiu del municipi?
El nostre entorn. Com que som un municipi tan jove, no tenim un patrimoni històric o arquitectònic important. Com a molt, les dues torres de vigia, dels temps medievals del bescomptat de Cabrera, o del castell de Montsoriu.
El que sí tenim és un 60% del terme a dins del Parc Natural del Montseny. I som l’únic municipi de la demarcació de Girona que té una entrada per carretera fins a tocar, pràcticament, del cor del Montseny. Som, a més, reserva de la Biosfera.
Quina és l’estructura de l’Ajuntament?
Tenim unes 47 o 48 persones treballant, entre l’administració, la brigada, els conserges, la Casa de Cultura, la policia…
I en quant a l’equip de govern, som 6 regidors d’ERC. A banda, hi ha tres regidors de Som Equip, i dos regidors socialistes.
Recorda la seva primera decisió com a alcalde?
Sí. Vam adaptar unes porxades de l’Ajuntament per convertir-les en aules escolars. Si no, la mainada havia de fer classe al pati de l’escola. Ni l’anterior consistori, ni el Departament d’Educació ho havien previst.
