El de Xavier Santos és el cas d’un barceloní que s’enamora del lloc on estiueja de petit i que, a la llarga, decideix quedar-s’hi a viure per sempre. Des del 2023, i per causa d’una moneda, és l’alcalde de Sant Feliu de Buixalleu.
Expliqui’ns quina ha estat la seva motivació política. Sempre ha volgut ser alcalde?
Sempre he sigut militant d’ERC i he tingut inquietuds polítiques, però mai vaig pensar en tenir cap càrrec. El cert és que, quan vaig començar a viure aquí vaig adonar-me que el govern municipal estava en mans d’un mateix alcalde des de feia molts anys i no hi havia alternativa. La llista era sempre única.
A les eleccions de 2019 vaig presentar-me com a candidat, tot i que em va costar trobar gent que també volgués implicar-s’hi. Finalment, ho vam fer i vam aconseguir entrar al consistori: vam quedar 4 a 3. El resultat ens va sorprendre molt, perquè jo no era una persona coneguda, ni vivia al municipi de tota la vida. Però això ens va donar ànims per presentar-nos el 2023 i aleshores vam empatar en resultats. Vaig guanyar pel llançament d’una moneda.
Vaig guanyar pel llançament d’una moneda
Si no era un candidat gaire conegut, com s’explica haver obtingut un recolzament tant elevat?
A les eleccions de 2019, crec, l’èxit va ser degut al desgast que havia patit l’equip anterior. Quan es porta molt de temps al càrrec, hi ha qui acaba per descontentar-se de com es fan les coses i aleshores proven una alternativa. Vam veure clar que la gent tenia ganes de canvi.
Actualment, manem en solitari, tot i que inicialment teníem la intenció de col·laborar les dues forces polítiques. Però no ens vam posar d’acord.
L’èxit va ser degut al desgast que havia patit l’equip anterior
Per què?
Nosaltres volíem repartir-nos les regidories amb ells. Però ells volien repartir el mandat en dos períodes de dos anys, i que cadascú en governés un. A nosaltres no ens semblava una solució eficaç. Finalment vam decidir fer via pel nostre compte.
Què ha après d’aquest any i mig com alcalde?
Aquí portàvem molt de temps amb un mateix govern. I, fins i tot, amb una mateixa secretària-interventora. La gent potser es pensa que això no influeix gaire, però sí. I els tarannàs i les maneres de fer eren molt específics. Durant el canvi, ens vam trobar amb què la secretària-interventora va agafar l’excedència.
Sé que això que dic és un tema molt intern, però afecta el funcionament normal de les coses. No és el mateix treballar amb un secretari accidental que amb un que ja porta temps a la plaça. I nosaltres vam començar amb moltes expectatives, però com que érem novells i poc experts, ens vam adonar que les coses que volíem fer no eren possibles de fer. Si més no, de la manera que les voldries fer. El tema administratiu és un engranatge molt complicat, i no sempre és compatible amb les nostres prioritats.
No és el mateix treballar amb un secretari accidental que amb un que ja porta temps a la plaça
Que n’ha après de l‘experiència, personalment?
Veus molt clar que les coses es veuen de manera diferent quan estàs a fora que quan estàs a dins. Penses que pots fer moltes coses, però t’adones de seguida que l’alcalde no té tant de poder com podies pensar.
De vegades em sento molt content en segons quins moments, però també molt insatisfet perquè veig coses molt difícils de resoldre. És com tenir dues sensacions contraposades.
S’esperava que fos d’una altra manera?
De vegades sí. Amb les ganes només, no n’hi ha prou. Hi ha impediments administratius, legals, etcètera, que et fan replantejar les coses. Cal aprendre a gestionar la frustració.
Vostè recorda la seva primera decisió com a alcalde?
Sí. De fet, en recordo dues. Una es que vam dissoldre una mancomunitat existent entre diversos municipis propers. Era una font de problemes i de contenciosos. I quan vam prendre la decisió, ho vam fer malgrat que no tothom hi estava d’acord.
L’altra decisió va ser intentar fer un pou d’aigua, en un moment que va coincidir amb la sequera.
Quina és la situació econòmica de l’Ajuntament?
És bona, perquè som dels pocs que no estem endeutats. I això ja és un descans. Però també és cert que tenim un pressupost molt ajustat, de 2 milions d’euros anuals. Ens costa molt tenir capacitat d’inversió en projectes importants. Amb les subvencions i el poc romanent intentem fer-ho possible.
Ens costa molt tenir capacitat d’inversió en projectes importants. Amb les subvencions i el poc romanent intentem fer-ho possible
Tenen algun projecte prioritari, ara mateix?
El que més ens agradaria és solucionar tots els problemes de serveis. Durant la sequera, per exemple, vam patir moltíssim la manca d’aigua. També hi ha un problema a resoldre en la recollida de residus, que ens ha obligat a actualitzar les taxes d’escombraries, a fer una bona recollida i un bon servei…
D’altra banda, em preocupa la regularització de les urbanitzacions i l’impuls al polígon industrial. Tot això representa una sèrie de decisions que afecten econòmicament la gent, i em preocupa. Però de vegades no hi ha més remei que passar per aquí.
A Sant Feliu de Buixalleu hi ha suficient activitat econòmica?
No gaire. El nostre és un poble molt disseminat, sense un nucli urbà pròpiament dit. Aquí tenim pocs negocis,més enllà de l’activitat forestal o del polígon. Hi ha algun restaurant i no tenim comerços ni botigues. I l’única farmàcia es troba al llindar amb Hostalric.
El nostre és un poble molt disseminat, sense un nucli urbà pròpiament dit, i tenim pocs negocis
Quin és el perfil de les persones que viuen aquí? Hi ha teixit associatiu?
Hi ha una mica de tot. Des de gent de tota la vida, que sempre organitzen coses i que pertanyen a comissions de festes, fins a gent que ha anat venint de fora, que s’han establert aquí i que diversifiquen la comunitat. Jo mateix en soc un cas.
Hi ha algunes associacions, però com que el nucli de la vila no és molt clar, acaben fent més vida a Hostalric, o a Breda, o a Arbúcies, igual com ho fa el jovent que estudia.
I d’indrets emblemàtics, quins en podria nomenar?
Fonamentalment, l’entorn natural. També hi ha alguna zona com la de Santa Bàrbara, amb unes vistes molt boniques. Però el més bonic del poble és l’entorn… Passejar pels camins de bosc és fantàstic. Algunes petites ermites de la zona també tenen el seu encant.
Per quin motiu voldria que el poble fos conegut?
Per moltes coses. Però, bàsicament, per ser un municipi en què s’hi viu bé i on la gent és acollidora. Si t’agrada la natura, i hi vols estar en contacte, aquest és un dels millors llocs on viure.
Ens agradaria ser coneguts per ser un municipi en què s’hi viu bé i on la gent és acollidora
Hi ha bona comunicació entre Ajuntament i ciutadania?
Sí. Hi ha algunes coses que ho faciliten. Primerament, és habitual que les persones vinguin a l’Ajuntament si tenen algun problema. I el personal està predisposat a ajudar de seguida. A banda, hi ha un canal de difusió a través del qual enviem informació constantment. Penso que hi ha proximitat entre l’Ajuntament i la gent.
De vegades, però, segons on visquis del poble no saps si ets més de Sant Feliu, d’Arbúcies o de Breda. De vegades el problema de ser de Sant Feliu és el de sentir-te de Sant Feliu, perquè molta gent fa més vida a les viles properes. I la cohesió de poble és difícil.
Segons on visquis del poble no saps si ets més de Sant Feliu, d’Arbúcies o de Breda
La gent el para pel carrer?
Com que soc bastant nou, encara no tenen gaire associat que jo sigui l’alcalde. Si em veuen la primera vegada potser no em diuen res. Però en quan em tenen confiança, sí. Ara bé, la gent em truca i m’envia WhatsApp quan li és necessari. I forma part de ser un municipi petit. El meu mòbil el tenen moltes persones que em poden trucar.
Quan parla amb altres alcaldes de la zona, en quines reivindicacions coincideixen?
Els municipis que som petits ens trobem en algunes ocasions. Fa poc, vam coincidir a la Generalitat, amb motiu de l’Estatut dels Municipis Rurals. En general, crec que ens volen posar en el mateix sac administratiu a tots, i el que suposa de feina per a un ajuntament petit fer les coses, no és equiparable amb el que els suposa a ajuntaments més grans. No tenim la mateixa capacitat de fer coses i la càrrega burocràtica que patim ens porta a estar amb l’aigua al coll per tenir-ho tot correcte. Això caldria tenir-ho present.
I també patim pel finançament. Ens deixen sols. Ens diuen que busquem subvencions, però hem de fer front a coses en les que ningú ens ajuda.
En general, crec que ens volen posar en el mateix sac administratiu a tots, i el que suposa de feina per a un ajuntament petit fer les coses, no és equiparable amb el que els suposa a ajuntaments més grans
Creu que els tenen prou en compte des del Govern?
En temes com ara els de les urbanitzacions no. Ens deixen molt sols. Ens cal ajut, sobretot econòmic, per regularitzar-les. I no el rebem. Moltes urbanitzacions es troben en la mateixa problemàtica i em pregunto si només els ajuntaments hem de fer-hi front. Al cap i a la fi, hi viu molta gent.
Com és el seu dia a dia?
Vinc a l’Ajuntament cap a quarts de nou del matí. Faig una mica de vida al despatx, però també estic pendent de les reunions i, sobretot, de fer seguiment del progrés dels temes. Parlo amb la secretària i amb l’arquitecte municipal tot sovint. També amb els regidors… Sempre hi ha alguna avaria que cal arreglar.
Vostè té dedicació al 100% a l’alcaldia?
No. A Sant Feliu només hi podem estar en un 75% com a màxim. Però quan vam començar, els de l’equip de regidors vam repartir-nos la dedicació entre els quatre. Ens vam posar tots un 40-45% i així podíem seguir treballant en les nostres respectives ocupacions.
