Com combinar l’adaptació i la mitigació d’accions: Fent del Pacte dels Alcaldes pel Clima i l’Energia una realitat

Tant la mitigació com l’adaptació promouen la reducció dels impactes negatius pel canvi climàtic, són parts essencials per a una aproximació comprensiva i eficient per combatre el canvi climàtic. Les accions de mitigació i adaptació es perceben i es desenvolupen de forma separada, però en molts casos poden emprendre’s de forma conjunta, i beneficar-se mútuament en el procés. Les accions combinades de mitigació i adaptació tenen el potencial de multiplicar els beneficis i per tant fer inversions municipals més eficients. 

 

El Pacte dels Alcaldes pel Clima i l’Energia dirigeix aquestes sinergies entre la mitigació i l’adaptació. Per exemple, on s’introdueixen energies renovables com el biogàs o hidrogen, les ciutats poden mantenir la seva oferta energètica en cas de condicions climàtiques adverses. Les campanyes per a promoure l’estalvi energètic ja s’ha adaptat a varis casos. L’aïllament tèrmic, per exemple, normalment es considera només una mesura de mitigació per tal de reduir l’ús energètic de calentar o refredar.  Tot i això, sovint incrementa la resiliència d’onades de calor o temperatures extremes. On els edificis són renovats per tal de reduir el consum energètic a llarg termini, la tonalitat de les estructures pot usar-se per tal de reduir els fluxos de calor dels edificis, i millorar així el confort tèrmic. De manera similar, els resultats de les auditories energètiques dels edificis poden usar-se per a determinar quins edificis podrien beneficiar-se més de la instal·lació d’elements refrigerants com teulades o façanes verdes. El vincle entre aquestes mesures i l’adaptació resulta més clara quan s’emfatitzen l’increment de la capacitat de recuperació de la xarxa i la reducció de probabilitat d’apagades com a conseqüència de baixos pics de demanda durant fases de temperatures extremes.

En un esforç per fer que el sector del transport més contaminant tingui un menor impacte amb el canvi climàtic, vàries ciutats han introduït sistemes de transport públic millorat i serveis de bici. Els carrils bici també poden incorporar materials naturals o permeables que permetin el drenatge de turmentes. Els programes de plantació d’arbres, que solen ser usat en primer terme per absorbir el diòxid de carboni, també poden col·locar-se de manera estratègica per tal d’afavorir un millor drenatge natural i reduir el perill d’inundacions. En casos en els que el volum del trànsit urbà es redueix per millorar la qualitat de l’aire i les emissions dels gasos d’efecte hivernacle, els espais que abans ocupaven els cotxes poden convertir-se en espais verds per tal de donar ombra als vianants, corrents de vent per generar un efecte refrescant i/o millorar el drenatge a través d’espais oberts. 
 

Per tal d’identificar i explotar aquests beneficis de les mesures de mitigació, és important per a les ciutats coordinar els processos d’elaboració de polítiques públiques. A través dels cinturons verds, la delimitació de zones inundables, les polítiques de transport, els governs tenen la oportunitat d’establir vincles institucionals entre diferents àrees i millorar el finançament existent, les eines, els processos i altres recursos. Capitalitzant els nexes de mitigació/adaptació, les ciutats poden avantatjar-se en els seus esforços envers les accions climàtiques i accelerar el progrés cap als seus objectius climàtics i energètics.