Amb 747 habitants en una superfície de 165.3 km2, la Torre de Capdella és un municipi situat a la Vall Fosca, a la comarca del Pallars Jussà. Presenta un relleu muntanyós amb cims que superen els 2.800 metres tot a l’entorn d’una vall central, la del riu Flamisell. El municipi està format per 19 pobles, i la Torre de Capdella és el centre administratiu de la Vall. La població sorgeix d’entre el serrat dels Cubilars i la roca del Migdia. A 800m trobem l’ermita romànica de Sant Martí, de la qual avui només es conserva una torre amb absis decorat. Segons Pascual Madoz, polític espanyol, a mitja hora al nord del nucli de la Torre de Capdella hi havia les ruïnes d’un antic convent de templers. A més, pertanyien a la Torre de Capdella un molí fariner i unes mines de coure explotades fins als darrers anys del segle XIX. Fou dels primers pobles a gaudir de subministrament elèctric: vers el 1910 ja en tenia. Avui entrevistem a l’alcalde d’aquesta petita joia.
“Jo treballo pel bé dels veïns i del municipi, això està claríssim, i no he entrat a l’ajuntament per gaudir d’un sou i poder dir que sóc alcalde i posar-me medalles, no en vull cap. Referent a la democràcia, voldria dir que hi ha molts polítics que potser sí que viuen de la política i pensen agafar una cadira i tenir tot a la seva vida. Això no és així, les cadires les haurien de deixar també de tant en tant”
“El meu tarannà és el d’estar al costat dels veïns, donar-los recolzament, això és clau. Hi ha alcaldes que els hi piquen la porta i la tanquen, o fan demanar hora per dues setmanes més tard… A mi no em passa això, jo a menys que estigui fora per alguna reunió, la meva porta del despatx sempre està oberta”
“Portem més d’un any parlant del 9 de novembre, jo estic d’acord en que s’hagi de fer una consulta, però jo crec que estem parlant massa ja d’aquest dia i no estem governant correctament a Catalunya”
“La participació ciutadana és molt important per la democràcia, que considero que potser sí que a nivell d’altres esferes els polítics no han dit que siguin propers al ciutadà. Als anys del tripartit els polítics eren més propers als municipis petits, i n’hi havia molts consellers, ara no en veus cap”
Va ser reelegit alcalde per PSC per tercer cop consecutiu en el 2011. Podria fer una lectura d’aquesta legislatura? Punts positius, a millorar…
Crec que tot no és possible mai, perquè sempre falten coses, però nosaltres treballem perquè no faltin. Si en tinc ganes potser em torno a presentar per poder continuar i poder acabar les coses que tinc al cap que hi han moltes a fer encara. A nivell cultural, en aquests quatre anys hem recuperat de 12 a 13 esglésies de 19 pobles, i sense gairebé ajudes del Bisbat. El patrimoni ens ha costat sobre 1 milió i escaig d’euros. I socialment estem treballant per les persones grans que tenen dificultats donant-les extres, una medalla o un telèfon mòbil perquè puguin trucar si necessiten assistència i que estiguin localitzats per seguretat.
I en cas de presentar-s’hi, quines serien les seves prioritats?
En cas de presentar-me procuraré tornar a guanyar per poder treballar pels veïns del nostre municipi. Un municipi referent ja que els veïns tenen quasi tots els serveis bàsics, i això és molt important, i la gent que ve de fora es dóna compte que hi pot estar arrelada. Turísticament hem treballat moltíssim, hem fet miradors per gaudir del paisatge de la Vall Fosca, una vall alpina molt bonica amb una pluviometria de 1.400 litres per metre quadrat, per això té aquest verd fosc a més a més de no tenir quasi sòl. I després altra cosa molt important que vam fer a la legislatura del 91 al 95 turísticament és el telefèric, que va donar a conèixer molt la Vall Fosca. Va ser una negociació dura i intensa amb ENDESA per poder-ho aconseguir, i així estem, treballant cada estiu.
Considereu doncs que en aquests gairebé dotze anys d’alcalde heu fet una tasca important.
I tant! En un territori d’on de 100km de 165km quadrats són de carreteres entre pistes i camins dels pobles, aigües, claveguerams… la veritat és que sí, hem fet una tasca important: catorze o quinze enllumenats per adequar-nos a la Llei de contaminació alumínica dels pobles, catorze o quinze dipòsits d’aigua, hem enquitranat les carreteres d’accés als pobles, que tots tinguin les carreteres asfaltades, amb les seves proteccions de tanques, catorze o quinze obres de carrers, i un tema molt important és el d’incendis. Tenim un dipòsit de 600.000 litres amb 3m d’alçada i 14m de diàmetre, quasi diria el més gran de Catalunya contra incendis.
Un valor afegit
Sí. I té tres funcions principals. Una que és molt important, la rapidesa amb la que podem actuar ja que el dipòsit està al centre de dades dels bombers, ajuda a la ramaderia i rega les finques. I després una de les coses que estic molt content i vaig lluitar molt amb l’equip de govern, és que hi hagués una escola pública al nostre municipi, és essencial. Després d’anar trucant a les portes dels departaments vam aconseguir tenir una escola, on hi han 35 nens i nenes, i al costat tenim la guarderia. Hem treballat molt intensament. Jo sóc molt admirador del Johan Cruyff, i com sempre deia, els diners al camp no al banc.
A què es refereix amb això?
Aquest ajuntament té diners al banc i està sanejat, però perquè en 12 anys no he parat d’anar als departaments i aconseguir diners de l’Administració pública, de la Generalitat i de la Diputació. Amb les obres que hem fet i la inversió en aquest municipi, tenint un bon romanent de tresoreria, això ho diu tot, no? Hem ficat els diners on s’havien de ficar.
Quin és el seu estil de la política municipal? Quina és la seva manera de fer i quin missatge dóna als seus conciutadans?
La proximitat, parlar molt amb ells, i donar sempre exemple als veïns. El meu tarannà és el d’estar al costat dels veïns, donar-los recolzament, això és clau. Hi ha alcaldes que els hi piquen la porta i la tanquen, o fan demanar hora per dues setmanes més tard… A mi no em passa això, jo a menys que estigui fora per alguna reunió, la meva porta del despatx sempre està oberta.
Parlem de l’estructura del municipi. Torre de Capdella compta amb 19 pobles, pot fer-nos una breu descripció d’aquests?
Tenim el de Torre de Capdella, on tenim una església romànica del segle XI i un mirador molt maco. És un poble on les cases estan bastant separades, de transhumància, amb moltes ovelles que a l’estiu se’n van al Pla d’Urgell, i els homes marxaven amb les ovelles i les dones quedaven al poble fins que tornaven a pujar. Els pobles d’aquí són molt bonics i ramaders; la major part de pobles del municipi encara viuen de la ramaderia, apart de la Central, el poblet del voltant… Avui en dia la ramaderia al nostre municipi, a la Vall Fosca, és la part més important de l’economia en el moment, anys enrere potser sí que era FECSA i ENDESA, però quan es van automatitzar totes les centrals, de 70 i escaig de persones del municipi que érem a FECSA, ja no n’hi ha cap.
Déu n’hi do!
Clar, 70 famílies donava una vida molt important al municipi, i això ha desaparegut. Després tenim aproximadament unes 32 explotacions bastant joves, això és molt important. I bé, tenim el turisme, que tot i que ha minvat una mica amb la crisi és important a la nostra Vall. Tenim el Parc Nacional aquí al costat, això és importantíssim, i n’hi han 32 llacs, que per km quadrat, la Vall Fosca és el lloc d’Europa on hi ha més aigua i més llacs. Això és important perquè l’antic salt que tenim a Capdella, va ser la primera central en altura d’Europa, de 843 metres d’alçada, i la primera del país que va donar llum a Barcelona. Si la Central de Capdella feia un zero per una tronada o una tempesta, Barcelona estava a les fosques.
Com explicaria a un nouvingut el municipi? Quines singularitats té la Torre de Capdella?
Moltes importants! El foraster que ve per primera vegada queda molt impressionat per la Vall Fosca amb aquest verd i aquestes muntanyes, a més a més tenim molts pics de quasi 3.000m. Si fa un recorregut pel municipi i veu els pobles i el paisatge, li agradarà molt, és molt bonic i la gent repeteix. A mi és la Vall que més m’agrada, i això que he estat per tot el Pirineu. Aquí poden fer moltes activitats, visitar el Museu hidroelèctric, on t’expliquen la història de principis del segle passat, com funciona i com es va fer la central, també poden anar amb telefèric, visitar els pobles, esglésies, caminar…
I quines mesures preneu des de l’Ajuntament per aquells que no poden seguir amb la crisi?
Fa 3 anys em va venir pel cap que per poder donar feina als joves del municipi que estan a l’atur, havia de ficar una partida al pressupost per fer Plans d’ocupació local, de fet vam ser dels primers ajuntaments en fer-ho seguint la normativa del SOC, tot i que em deia l’Administració de la Generalitat que era il·legal. Donem feina fins a set mesos a nois que treballen aquí per fer tasques de neteja de camins, de la llera del riu, perquè en ser pendent el Flamisell és molt perillós pels pobles i veïns, encara que això ha de ser l’Administració que ho fes. A més a més fan una altra tasca important que és la neteja per trencar el foc si n’hi ha, i després tasques generals de neteja municipal.
Com què?
Com la brigada municipal, que la vam crear quan vam entrar. Pel bé dels veïns és el més important que ha fet l’Ajuntament al municipi. I fan la tasca general de mantenir els pobles, com netejar-los, arreglar averies, netejar l’herba, els cementiris… La gent està molt contenta, encara que sempre tens crítiques, però com de vegades són bones, sempre les escolto. També vam aconseguir un camió per la neu exclusivament en aquest municipi, a la Vall Fosca, perquè en ser un municipi tan gran i a més amb escola ho necessitem, no és que no ho vulgui compartir amb altres municipis. Quan és el moment d’anar a l’escola les carreteres estan netes, i això és molt important.
Tornant als plans d’ocupació, ara mateix quants en teniu al municipi?
Nou. Es diu pla d’ocupació local perquè nosaltres abans de donar feina, mai discriminem a ningú que estigui a l’atur, tot i que donem preferència d’entrar a la gent jove que viu al municipi. I la prova és que des d’aquell fet del pla d’ocupació local de Capdella, hi ha molts més ajuntaments que han fet plans d’ocupació local. Ho considerem una aposta molt important.
Creu que a l’actualitat s’han de canviar els valors perquè la gent vegi una regeneració democràtica?
Bé, una regeneració democràtica? Jo sóc molt democràtic, sóc una persona que com a alcalde tinc sempre les portes obertes a tothom 24h al dia. Jo veig una persona i si la he d’atendre l’atenc, és una ajuntament obert i treballem sempre pels veïns, sóc molt proper i ells ho saben. M’agrada anar als pobles i presentar-m’hi, perquè la gent t’ensenya moltes coses, sempre he estat així com alcalde, potser és el que fa que guanyi les eleccions. Vull explicar-los els problemes, i la prova és que cada mes d’agost des del 2003 fem un recorregut a tots els pobles per explica’ls-hi què hem fet, què pretenem fer, i que ens expliquin els seus problemes.
Això és el que s’anomena participació ciutadana.
Efectivament. De fet tinc una bústia a baix de l’ajuntament on posa participació ciutadana. I quan fem un carrer per exemple, fem reunions al poble perquè la gent hi participi dient com ho vol. Jo crec que això és molt important per la democràcia, que considero que potser sí que a nivell d’altres esferes els polítics no han dit que siguin propers al ciutadà. Però sí que voldria dir que als anys del tripartit els polítics eren més propers als municipis petits, i n’hi havia molts consellers, ara no en veus cap, i quan els has de demanar una visita, tarden molt, quan el conseller s’hauria de desfer per aconseguir que aquell alcalde vagi a parlar amb ell. D’això sí que manca una mica, perquè diem: Madrid, i Barcelona què? Ara hi ha un centralisme a Barcelona, aquí a Catalunya… I els barcelonins pugen i veuen el maco que és, i com cuidem la ramaderia i el territori… Clar, això qui ho fa? Nosaltres…
D’altra banda, el municipi pertany a l’Associació de Municipis per la Independència.
Sí. Primer vàrem passar per un Ple el dret a decidir, el qual tot i que em vaig abstenir a votar, estic d’acord i a favor que es pugui fer una Consulta democràticament, pactada i acordada, vaig donar llibertat de vot i es va guanyar el dret a decidir. I després sí, vàrem fer un altre Ple per ser un municipi de l’Associació de Municipis per la Independència. I el pròxim Ple és per veure què pensem pel dia 9 de novembre.
I què penseu?
Miri, la meva opinió personal és que portem més d’un any parlant del 9 de novembre, jo estic d’acord en que s’hagi de fer una consulta, però jo crec que estem parlant massa ja d’aquest dia i no estem governant correctament a Catalunya, així de clar. El que no pot ser és que per exemple a Catalunya tinguem problemes en el transport i menjador escolar, i en sanitat, que tot i que s’hagin d’endreçar, aquestes tres coses no es poden tocar, hi ha de moltes per retallar.
Com què?
Doncs com una infraestructura menys, menys sous als polítics de dalt, enlloc de tenir dotze conselleries tenir vuit, ho deixo anar aquí… Nosaltres aquí per exemple ajudem pagant el 50% del menjador de l’escola perquè ho considerem molt important. Com s’acabarà aquest any? Ja ho veurem, però crec que s’ha de treballar perquè aquest ensenyament i sanitat funcionin, és essencial.
Acabem amb una última pregunta relacionada amb la Llei de Racionalització i Sostenibilitat de l’Administració Local, LRSAL. Què en pensa?
És una aberració total, vam ser dels primers ajuntaments que vam passar pel Ple aquesta llei. Hi ha 800 i escaig ajuntaments en contra d’aquesta llei i 2.400 a nivell nacional, això vol dir 18 milions d’habitants en contra. Què vindrà la Diputació a mirar què passa a l’Ajuntament de Capdella? És impossible. Jo crec que moltes coses es tiraran enrere perquè és il·lògic completament, com la fusió de municipis. En aquesta província només quedaria Lleida de més de 20.000 habitants, per tant, què faríem la resta de municipis? Pleguem i marxem? És un fallo molt gran dels polítics, des d’un despatx de Madrid o Barcelona es poden fer moltes lleis, però han de conèixer més els territoris petits i de muntanya.
Entenc. Potser hauria una millora si es fessin les lleis des de baix, doncs?
Miri, jo treballo pel bé dels veïns i del municipi, això està claríssim, i no he entrat a l’ajuntament per gaudir d’un sou i poder dir que sóc alcalde i posar-me medalles, no en vull cap. Però referent al que parlava al principi de la democràcia, voldria dir que hi ha molts polítics que potser sí que viuen de la política i pensen agafar una cadira i tenir tot a la seva vida. Això no és així, les cadires les haurien de deixar també de tant en tant.
