INFORME – Esmorzars alcaldes.eu
El 24 de febrer de 2023 es va celebrar el diàleg titulat “Eleccions municipals 2023 – Els darrers cent dies” al Col·legi de Periodistes de Catalunya, que va comptar amb la presència i parlaments dels Sr. Oriol López, Secretari de Coordinació Municipal i Ciutats Grans d’ERC, l’ Il·lm. Sr. Marc Solsona, alcalde de Mollerussa i Secretari general adjunt del PDeCAT i representant ARA PACTE LOCAL, l’Il·lm. Sr. David Bote, alcalde de Mataró i Secretari nacional de política municipal del PSC, el Sr. David Saldoni, Secretari política municipal de Junts i l’Il·lm. Sr. Lluís Mijoler, alcalde del Prat de Llobregat i Responsable de municipalisme de Catalunya en Comú.
L’acte va estar moderat pel periodista Sr. Eduard Berraondo i va ser organitzat per Alcaldes.eu amb el patrocini d’Urbaser. A continuació, fem un resum dels temes debatuts.
L’acte va estar moderat pel periodista Sr. Eduard Berraondo, va ser organitzat per Alcaldes.eu amb el patrocini d’Urbaser i de l’Àrea Metropolitana de Barcelona. A continuació, fem un resum dels temes debatuts.
Eduard Berraondo dona la benvinguda a tots els assistents i agraeix la presència dels ponents a la sessió. Seguidament recorda el propòsit d’Alcaldes.eu i dels seus diversos projectes. A continuació, obre un primer torn de paraula amb els convidats per preguntar-los de quina manera encaren les eleccions.
Marc Solsona agraeix la invitació i saluda tots els presents. Explica que aquest darrer ha estat un mandat molt atípic, marcat per la pandèmia, amb gairebé tots els projectes municipals truncats i amb un canvi dels tempos en tots els compromisos. Curiosament, en l’ideari de les persones la pandèmia ha desaparegut, gairebé, i ara ja sembla com si no l’haguéssim passat. Per això, diu, el repte és el de remuntar els projectes en curs i posar en valor la gestió de la pandèmia. Explica que la plataforma Àrea Pacte Local representa la coalició de la representació municipal que va obtenir Junts en les eleccions de 2019 i que ara el projecte és totalment municipalista.
Igualment vol posar en valor el factor humà per davant de les sigles, perquè hi ha certa “desafecció” en el model actual de governança. El que importa ara, ha dit, és el bon govern i la clau és la de la participació. Explica que en aquest compte endarrere, el que estan fent és construir llistes a tot el país, mirant de ser paraigües de gent que vol treballar en projectes municipalistes. “No som la marca blanca de ningú”, ha comentat.
De la seva banda, Lluis Mijoler també agraeix la intervenció i diu que “des del punt de vista de l’alcalde, els darrers cent dies no haurien de ser gaire diferents dels primers 200”. A El Prat, diu, s’ha estat treballant des del primer dia del mandat. Explica que la seva formació política es planteja les eleccions amb “il·lusió”.
També coincideix en dir que la pandèmia ha alterat la anterior legislatura, i que la gent ja no té memòria. En tot cas, els electors no toleren que la pandèmia sigui una excusa per a no voler aconseguir resultats polítics. Opina que les eleccions són una oportunitat per demostrar que a traves del municipalisme també es construeix país i que, mes enllà del Parlament i els grans discursos en clau nacional, són les ciutats i els pobles els que construeixen el futur desitjable per a la ciutadania. “Som alcaldes i alcaldesses els que hem de mirar a la cara als veïns i no els podem enganyar fent interpretacions del que passa amb discursos que no s’entenen, pensats en clau parlamentària”.
“Som alcaldes i alcaldesses els que hem de mirar a la cara als veïns i no els podem enganyar fent interpretacions del que passa amb discursos que no s’entenen, pensats en clau parlamentària” – Lluis Mijoler
Finalment, ha recordat que estem en moments de canvi en què els temes dels que cal parlar són la pandèmia, el canvi climàtic, la necessitat d’innovació i la redefinició del futur del país. Creu que aquestes són les polítiques del S. XXI que cal treballar.
David Bote també saluda els presents i diu que, com a alcalde, “aquests darrers cent dies són molt especials”, ja que el darrer ha estat un mandat en el que ha desaparegut gairebé un any i mig i que “ara, la màquina ha de produir molt ràpidament”. Considera molt important saber enllaçar les coses que s’han fet fins ara amb les que es volen fer a partir d’ara.
“Aquests darrers cent dies són molt especials. El darrer ha estat un mandat en el que ha desaparegut gairebé un any i mig i ara la màquina ha de produir molt ràpidament”. – David Bote
“Com a partit”, diu, “afrontem la campanya electoral de manera endreçada. Tenim vocació de ser útils i solvents en cada municipi on hem estat governant”. En aquests cent dies, diu, “volem explicar la feina que hem fet, el perquè l’hem fet i la visió estratègica en la que s’integra”. Ha recordat que “ens trobem en una situació de màxima complexitat internacional, amb l’avenç dels populismes i un canvi econòmic i polític a Catalunya. Torna a ser necessària la dicotomia entre l’eix de la dreta i les esquerres”.
Oriol López tambésaluda els presents i agraeix la invitació al debat. Recorda que no fa pas gaires anys es votava tot sovint i que ara portàvem un temps sense fer-ho. Creu que “el 28 de maig començarà un cicle d’eleccions que passarà per unes municipals, unes generals a finals d’any, i després unes eleccions europees i, novament, catalanes”. El context actual conté diverses crisis: climàtica, energètica, post-pandèmica, post-processista, etcètera i el primer que ha volgut fer és donar un reconeixement als alcaldes i alcaldesses que han estat treballant en primera línia.
“El 28 de maig començarà un cicle d’eleccions que passarà per unes municipals, unes generals a finals d’any, i després unes eleccions europees i, novament, catalanes” – Oriol López
Estima que aquestes eleccions podrien veure un cert cansament dels electors i una abstenció. Des d’ERC, diu, segueixen preparant-se pels objectius estratègics de la república catalana. Recorda que el 2019 van ser el partit més votat en les eleccions municipals i que van guanyar tant a Barcelona com a importants ciutats del país. Creu que una pregunta clau serà si hi haurà presència de l’extrema dreta i, per aquest motiu, reclama un pacte antifeixista entre les forces democràtiques del país.
David Saldoni agraeix igualment la invitació i també coincideix en la idea de l’inici d’un cicle de comicis en els que caldrà combatre el descrèdit i la crítica per part de la ciutadania. Diu que en aquest marc, és difícil portar a terme projectes polítics perquè hi ha moltes persones que prefereixen no integrar-se en política, atès que aquesta funció està mal vista per part de la societat, en molts casos. Per aquest motiu, fa una “crida a la política com a espai per transformar les coses, liderant des dels municipis”.
“Cal fer una crida a la política com a espai per transformar les coses, liderant des dels municipis” – David Saldoni
Diu que cal posar en valor la política municipal i de proximitat d’aquests anys i el paper “central” que han tingut els ajuntaments durant el temps de la pandèmia. “Segurament després de 40 anys de democràcia local el que cal és apostar per grans consensos, per treballar més enllà del mateix municipi, cosa que és més fàcil de dir que de fer”.
Igualment, posa damunt de la taula la idea que la crisi econòmica està augmentant els preus dels materials i que “això genera licitacions desertes, dificultat de contractació pública i projectes que queden per fer”. Cal, diu, obrir nous debats per concretar noves solucions i que els ajuntaments puguin ser palanques transformadores.
El conductor pregunta als assistents si la el debat nacional segueix tenint importància en les eleccions municipals que venen.
Lluis Mijoler diu que aquest debat no té “cap sentit”, perquè en les eleccions municipals no es parla de solucions de país. “Hi haurà qui hi tindrà interès”, ha admès, però creu que “aquestes són les eleccions que veritablement donen sentit a la realitat política. I no li fem cap favor a la ciutadania dient-li que les eleccions per escollir alcalde tenen a veure amb les qüestions de caràcter nacional”. Creu també que el Procés ha envaït “qualsevol espai de la política del país” des de fa uns anys.
Ara, en canvi, “la pandèmia ha deixat clar que les institucions treballen conjuntament i es posen d’acord per tirar endavant, i aquesta és una oportunitat que cal entomar”. La seva visió és la d’un “país municipalista, format per pobles i ciutats” i recorda que, paradoxalment, “en taules de debat com aquestes els alcaldes i les alcaldesses diem que cal fer reformes en les lleis que afecten al municipalisme, però que els mateixos partits, en els àmbits de decisió nacional, no ho secunden”. A més, no ha considerat que aquestes eleccions siguin part d’un cicle electoral, com s’ha afirmat anteriorment.
Oriol López diu, en canvi, que la gent “sap molt bé el que vota” i que, potser no es tracta d’un cicle, però que “mentre hi hagi represaliats, mancances democràtiques, atacs a la llengua, manca de finançament i Rodalies que no funcionen, caldrà un debat sobiranista arreu”. A més, ha dit que “en totes les eleccions sempre hi ha gent que té ganes d’escoltar i d’expressar com vol que sigui el país”.
David Bote explica que l’alcalde és un òrgan de govern capaç de prendre decisions. I que és important pensar que a les eleccions municipals el partit sempre està per darrere de l’equip municipal. Creu que “els partits tenen fama d’imposar el missatge, però és al revés: posen candidats a disposició de la ciutadania perquè aquesta pugui optar a les millors maneres de gestionar”. Ha explicat que en les eleccions de maig volen proposar mesures útils per a la ciutadania i recordar que als municipis hi ha hagut persones que han construït país i que tenen una llarga i acreditable experiència fent-ho.
Marc Solsona diu que les de maig són eleccions municipals, però que la gent té dret a saber què pensa la candidatura municipal sobre l’encaix del seu municipi en el país, perquè molts assumptes del municipi requereixen d’un paper del municipi en el context català. La implicació o no del seu alcalde farà que les aspiracions col·lectives siguin viables.
David Saldoni coincideix amb la darrera intervenció. Diu que encara hi ha molta repressió i persones que estan pendents de declarar. Creu que el Procés i les aspiracions de Catalunya “no són alienes als municipis” i que la gent “sap diferenciar quin és el poder que s’escull en cada elecció, però que tot va lligat”. A més, hi ha temes, com el dèficit fiscal, que es decideixen a nivell de país o d’Estat, però que tenen efecte sobre els municipis. Per tant, no considera que el debat entre l’eix nacional o no nacional s’hagi perdut.
El conductor ha preguntat als representants dels partits sobre quina postura tenen en quant als pactes post-electorals. Específicament, sobre si es respectaran els guanyadors en cada localitat.
Les respostes han estat diverses. En aquest sentit, David Saldoni opina que “el joc democràtic s’obre després de les eleccions i cada pacte té un pare i una mare diferent en cada municipi”. El que cal, diu, és que hi hagi pactes que garanteixin que els governs majoritaris manin, perquè “no hi ha res pitjor que deixar embarrancar governs, ja que paralitza projectes i afecta la ciutadania”.
De la seva banda, Marc Solsona diu que cal fer una mica de pedagogia i recordar als ciutadans que el que voten en aquestes eleccions són llistes de regidors que, posteriorment, elegeixen els alcaldes. El sistema, ha dit, permet que algú amb un sol regidor acabi tenint l’alcaldia i que cal evitar-ho. També ha dit que no s’hi val a fer pactes a nivell nacional que impliquin que els interessos de partit estiguin pel damunt dels interessos de les persones.
En David Bote aboga per recuperar el respecte per la gent i per la política. I recorda que “al PSC ens van fer fora de governs en què no ens necessitaven, però allà on sí ens necessitaven no ens van fer fora”. Demana coherència.
Oriol López creu que no hi haurà gaires majories absolutes, especialment a les grans ciutats del país. “Per tant, caldrà veure qui té més capacitat de teixir confiances”, ha dit. Ha admès que “els partits s’enfaden quan tenen majoria de vots i no obtenen l’alcaldia, però que s’alegren quan els passa a l’inrevés”. També diu que la moció de censura és una possibilitat que forma part del “joc polític i necessari”.
Lluis Mijoler s’ha manifestat en cert desacord. Per exemple ha dit que hi ha partits “més acostumats a governar en solitari que no pas d’altres” i que això “els fa sentir incòmodes pensant en segones voltes”, però Catalunya és un bon exemple de com els consensos fan millorar la vida de la gent i respecten les diversitats d’opinions i de posicionaments polítics. Recorda el cas d’El Prat i de com ha gestionat el debat de l’Aeroport, en tant que permet veure també un model de país.
El conductor pregunta sobre quins projectes seran més importants en clau de campanya: les inversions o bé temes de salut mental i pobresa energètica.
Marc Solsona convé a dir que aquests darrers són temes importantíssims, com també ho son les emissions, els ODS o l’Agenda 2030. “La política pensava abans que la inversió era el totxo, però ara aquesta inversió s’ha desplaçat cap a l’eix de la persona i el seu recorregut vital”. Les ciutats, ha dit, “s’avaluen ara a partir de nous estàndards que acompanyin les persones en moment d’estudiar, de tenir salut, de moure’s (connectivitat), de l’accés a la internet, envelliment, o l’activitat econòmica”, ha admès.
Per a David Bote la pregunta es “importantíssima”. Recorda que en el recentment aprovat Pla d’Acció 2030 de Mataró, la salut mental és un tema estratègic, que encaixa “en la filosofia de no deixar ningú enrere”. Cal parlar de comunitats inclusives on totes les persones, no només les més vulnerables, necessiten acompanyament en algun moment, ha dit.
David Saldoni també veu molt d’interès en la pregunta. No obstant, ha afinat l’argument dient que “l’Ajuntament no ho pot fer tot sol” i que hi ha una comunitat que ha de poder-lo acompanyar, sigui la cultural, l’esportiva o la interadministrativa. S’ha referit al recent i tràgic cas de Sallent, com a exemple de problema que “”toca molts focus” i que no es pot resoldre només des de l’escola o la família, sinó de del conjunt de tots.
David Mijoler esmenta que l’acció social, “certament”, ha deixat de ser social per ser comunitària. Critica l’anterior intervenció dient que quan els partits que han governat molts anys han tingut la possibilitat de fer-ho al país, tendeixen a “menystenir” la importància dels municipis.
També ha dit que “portem un retràs molt important en polítiques d’habitatge i de transició energètica” i ha demanat “posar-se les piles” i traslladar aquests temes a les respectives executives nacionals.
Oriol López diu que els ajuntaments, davant dels grans debats, “es troben en la primera trinxera de tot el que passa” i creu que caldria un “gran debat sobre el finançament del món local”, per tal de poder oferir feina, seguretat, acompanyament, cultura, industria, etc. a la ciutadania.
El conductor pregunta sobre el pes de la batalla municipal per la capital del país.
Marc Solsona diu que “quan una cosa s’inunda a Barcelona, surt al telenotícies. Però quan passa a Lleida no surt”. Barcelona afecta a tot, ha dit, i també a les eleccions. “Perquè el que passi a Barcelona sempre tindrà diferents lectures: alguns ho faran servir per atacar el que no ha anat be al conjunt del país, altres per atacar el que si ha anat bé, i d’altres per fer extrapolacions a resultats electorals de Catalunya o d’Espanya…”
“Quan una cosa s’inunda a Barcelona, surt al telenotícies. Però quan passa a Lleida no surt. Barcelona afecta a tot. També a les eleccions” – Marc Solsona
David Mijoler diu que el cert és que Barcelona també es el Cap i Casal i en certa manera, “mirall” del que passa al país. Això no implica que s’hagi de menystenir el “diàleg entre ciutat i camp”, i el model de convivència entre espais naturals, agraris i urbans. El territori és tot, també Barcelona. Creu, finalment, que la política nacional “no hauria estat igual sense el lideratge de Colau a Barcelona”.
David Bote diu que Mataró i Barcelona no mantenen la mateixa relació que Mollerussa i Barcelona. El fet és que Mataró està integrat dins d’un marc de referència molt marcat per Barcelona i que la batalla per Barcelona ha de ser una batalla de models i d’actitud per a un punt de grandíssima influència geogràfica.
“La proposta que fa Jaume Collboni de ‘la Barcelona del sí’ es l’adequada”, ha dit, perquè el país necessita “un motor de creixement important, més que pensar si cada partit fa càlculs del diputats”.
Oriol López ha dit que Barcelona és la capital del país i, per tant, és molt rellevant. S’ha preguntat quin partit podria ser declarat com a guanyador de les eleccions: “el que guanyi a Barcelona? El que obtingui més vots al país?… Tot depèn”, ha dit. També ha apostat pel concepte de la “Catalunya sencera” defensat per Ernest Maragall, en què cal redefinir el concepte de Regió Metropolitana, que potser no coincideix amb l’actual Àrea Metropolitana.
David Saldoni tanca aquest torn dient que el que passa a Barcelona “afecta a tot arreu” i que el que no hauria de ser és encaminar-se cap a un “model de país del xupa-xup, amb un cap molt gran i un cos petit”. Barcelona no ha de xuclar recursos del país, sinó ser generosa, i entendre que actualment no hi ha una bona bidireccionalitat.
Seguidament s’ha obert un torn d’intervencions per part del públic.
El Sr. Miquel Saumell ha considerat que el debat nacional no s’havia acabat i ha mostrat una crítica subtil als representants d’En Comú i el PSC per haver suggerit el contrari. També ha preguntat sobre quina opinió mereix als ponents una institució com la Diputació de Barcelona, a la que considera “antidemocràtica” per no ser escollida directament per la ciutadania i per defensar un model de província que considera “defenestrat”.
En retorn del primer comentari, Lluis Mijoler i David Bote han manifestat que, personalment, són bastant independents dels seus respectius partits i que mantenen una postura de gran respecte pels qui opinen diferent d’ells.
Quant al segon comentari, Oriol López ha dit que no sap si la Diputació és antidemocràtica o no, però que és triada pels partits i que potser valdria la pena tenir un debat sobre el paper de les vegueries, consells comarcals, diputacions, mancomunitats de serveis… etcètera.
David Saldoni diu que entén que es pugui titllar la Diputació d’antidemocràtica pel seu sistema d’elecció, però no pels resultats de les seves accions, ja que tots els municipis “saben quins serveis presten i el favor que fan”. El mateix ha dit del paper de Consells Comarcals, que s’escullen de la mateixa manera.
El senyor Fuentes, alcalde de Pont de Molins, reflexiona sobre la dificultat de trobar recursos municipals i la d’obrir negocis al territori.
Marc Solsona comparteix les preocupacions del Sr. Fuentes i li dona la raó. Reflexiona també sobre el fet que, amb tants tràmits administratius, finalment el món local ha acabat posant el ciutadà “al final de la cadena”, i no al principi, com se suposava. Cal una reflexió molt profunda sobre si l’Ajuntament i l’alcalde han de ser una “gestoria” administrativa de l’Estat o si poden fer coses pel seu compte.
David Saldoni i David Bote coincideixen també en aquest aspecte i posen alguns exemples propis.
El Sr. Joan Carles del Rio, representant de “Barcelona ets tu” i professor de Ciències Polítiques diu que s’ha parlat de descrèdit de política, de cansament i de decepció. I pregunta perquè creuen els representants dels partits que hi pot haver tanta abstenció. “Com pot ser que l’abstenció sigui la segona o tercera opció mes escollida?”, es pregunta. Creu que potser es fa una política que no es propera al ciutadà i proposa la construcció col·lectiva.
El Sr. Xavier Tizón, politòleg i candidat a l’alcaldia de Sant Quirze, demana l’opinió dels presents sobre el paper de forces municipalistes no partidistes: són molèstia o comodí per a formar governs?
Marc Solsona diu que són “una oportunitat”. “Tothom que es vulgui posar en política i vulgui construir municipi, sigui o no part d’un partit polític, o estigui o no en un paraigües, és una oportunitat” ha dit.
David Bote ha dit que la única “línia vermella” que no es pot creuar són els valors que es posen en joc: “qui vulgui construir, és benvingut. Però qui només té l’obsessió de governar, no”.
La Sra. Irene Navarro, que forma part del Pla Estratègic Metropolità de Barelona, s’alegra d’haver sentit els candidats parlant de la importància de les visions metropolitanes i pregunta com abordar, des d’aquest punt de vista, les “grans crisis d’habitatge, salut, mobilitat, emergència climàtica, etc.”
David Bote incideix en la idea d’una “Catalunya en xarxa, articulada per nodes que se senten part d’un projecte i amb nodes que tenen funcions diferents”. Creu que, en aquest esquema, Barcelona és el “node principal” i les altres ciutats són nodes que vertebren els seus respectius territoris. “Entendre això es cabdal: som ciutats amb reptes i responsabilitats que som referencia de l’entorn més proper”, diu. “Busquem una relació més d’igual a igual amb Barcelona, i que se li reconegui a cadascú el paper de vertebrador del territori”.
David Saldoni diu que cal fer èmfasi en les “metropolitaneitats”. Barcelona es molt gran, ha dit, Però Lleida té un enfoc molt important dins del seu entorn, o Reus-Tarragona, o Girona, o Vic i Manresa… “cadascú te la seva àrea d’influència. I calen reptes compartits a l’hora de planificar. No pot ser que cadascú tingui el seu polígon que comença i acaba dins del municipi, perquè potser cal mancomunar serveis”.
Lluis Mijoler ha dit que també participa dins del Pla Estratègic Metropolita i confirma que aquest és un tema cabdal en el debat. “Hi ha oportunitat de transformar moltes coses, com ara el concepte de l’Àrea Metropolitana i la relació que té amb el territori, o com construir país en la regió. I es un debat importantíssim”, ha dit.
Amb aquesta intervenció, en conductor dona el debat per tancat.
