Corrie Hermann, filla del violoncel·lista i víctima de l’Holocaust Pál Hermann, es va dirigir dimecres al PE en una sessió extraordinària pel Dia Internacional per les Víctimes de l’Holocaust.
29 de gener
La presidenta Roberta Metsola va iniciar la cerimònia, que també va commemorar el 80è aniversari de l’alliberament del camp d’extermini d’Auschwitz-Birkenau el 27 de gener i que va incloure la interpretació de diverses peces amb què va ser el violoncel de Pál Hermann.
«No podem oblidar, i hem d?actuar. La nostra és la darrera generació que ha tingut el privilegi de conèixer els supervivents de l’Holocaust i d’escoltar els seus relats de primera mà. Les veus, el coratge i els records són un pont cap al passat que no hem d’oblidar mai. Perquè fins i tot després dels horrors de l’Holocaust, l’antisemitisme no va desaparèixer. Va persistir. Va evolucionar.
La memòria és una obligació. Una responsabilitat perquè “mai mai” no sigui una promesa buida. Aquest Parlament Europeu recordarà sempre. I sempre alçarem la nostra veu, com ens va ensenyar la nostra primera presidenta, Simone Veil, ella mateixa supervivent de l’Holocaust. El seu llegat ens recorda que la neutralitat només ajuda l’opressor, mai la víctima. Aquest Parlament sempre estarà del costat de la dignitat. Per l´esperança. Per la humanitat», va assenyalar Metsola.
En la seva intervenció davant el ple, Corrie Hermann va relatar la història de com el seu pare, el compositor i violoncel·lista hongarès Pál Hermann, considerat un dels millors cel·listes de la seva època, va ser assassinat pels nazis el 1944. «Aquesta història sobre una víctima del Holocaust està dedicada a cadascuna dels sis milions de víctimes a les quals avui seguim plorant», va afirmar.
Hermann va parlar de la trajectòria musical del seu pare, des de la seva formació a l’Acadèmia Franz Liszt de Budapest a tocar als escenaris més prestigiosos d’Europa. Després de fugir a Bèlgica i França, va ser detingut a Tolosa en una batuda l’abril del 1944 i portat al camp de Drancy, a prop de París, des d’on sortien els combois als camps de concentració. Va ser deportat des d’allà al camp de Kaunas, a Lituània. Abans de sortir el tren, Pál Hermann va poder llançar una nota en què demanava que se salvés el violoncel Gagliano. La nota va ser trobada i enviada al seu cunyat, que després de reemplaçar el violoncel per un instrument de menys valor, va escapar amb el Gagliano a l’esquena. «No sabem què va passar després, però només un grapat de presoners van tornar després de la guerra», va explicar Corrie Hermann.
Tot i el seu tràgic destí, la música de Pál Hermann continua inspirant persones de tot el món. Més de vuitanta anys després de la seva mort, va reaparèixer el violoncel Gagliano i les seves peces han estat interpretades per instrumentistes de renom. «Hitler va cremar llibres, va destruir pintures i va assassinar milions, però la música és invencible», va afirmar Corrie Hermann.
Després del discurs, els eurodiputats van guardar un minut de silenci, seguit d’una segona interpretació musical, de la peça Kadish de Maurice Ravel, amb el violoncel Gagliano que va pertànyer a Pál Hermann.
Podeu veure la cerimònia completa.
Pál i Corrie Hermann
Pál Hermann, nascut el 27 de març de 1902 a Budapest, va ser un reconegut violoncel·lista i compositor hongarès. Durant la dècada de 1920 es va traslladar a Berlín i va actuar per tot Europa amb el seu violoncel Gagliano. El 1933 va fugir a Bèlgica i després a França. Arrestat pels nazis a Tolosa el 1944, va ser assassinat a Lituània uns mesos més tard.
Corrie (Cornelia) Hermann, nascuda el 4 d’agost de 1932 a Amersfoort (Països Baixos), va treballar com a metge i després va entrar en política, fins a arribar a ser diputada al Parlament nacional holandès. El 1996 va crear el fons Paul Hermann per donar suport a violoncel·listes joves.
