EL PUNT AVUI
Informació elaborada per
C. Filella, J. Tort, J. Alemany, J. Casas, S. Muñoz, I. Ballesteros (El 9 Nou), I. Martínez (Reusdigital) i J. Rueda.
L’ANC i Òmnium lliuren als alcaldes la llista de milers d’entitats d’arreu del territori que es comprometen amb la consulta del 9-N
L’alcalde de Lleida diu que “ja hi ha una majoria que vol votar” i que “la democràcia implica diàleg”
L’èxit de la V de la tarda, amb gairebé dos milions de persones que reclamaven votar el 9-N, va tenir una prèvia al matí. Una prèvia, però, de pes, perquè les diverses territorials de l’Assemblea Nacional Catalana (ANC) i d’Òmnium Cultural van lliurar a la majoria dels alcaldes del país la llista d’entitats, de tot tipus, que es comprometen amb la consulta. Milers d’entitats d’arreu del territori, doncs, han expressat per escrit el seu suport a la consulta. A la capital del país, Barcelona, l’alcalde, Xavier Trias, va rebre els representants de l’ANC, Òmnium i el Pacte Nacional pel Dret a Decidir, i va destacar la importància de donar “un missatge d’unitat”.
A Tarragona, la concentració va reunir prop de 5.000 persones a la plaça de la Font. A les escales de l’ajuntament, Francesc Xammar, president del Pacte Nacional pel Dret a Decidir a Tarragona, va llegir el manifest unitari, signat per una seixantena d’entitats de la ciutat, en el qual reivindicaven el dret a exercir el vot el 9-N, “un dret bàsic en democràcia”: “Volem tenir un país i un estat independent de la resta d’Espanya, pels fets històrics i pels fets que estem vivint més darrerament”, va dir Xammar. Amb crits de “Volem votar” i d’independència, els assistents també van xiular quan els organitzadors anunciaven la intenció de lliurar el manifest a l’alcalde, el socialista Josep Fèlix Ballesteros. El batlle, en recollir el document, va dir: “Ho rebo en nom de tota la ciutat de Tarragona i ho faig amb afecte, comprensió i amb respecte a la pluralitat democràtica i per la defensa de la pau, la convivència i les llibertats del nostre poble.” Tot seguit, Ballesteros va sortir al carrer per afegir-se al cant col·lectiu d’Els segadors.
Unes 300 persones van participar en l’acte a Lleida. Dolors Ciutat, coordinadora de l’ANC a Lleida, va destacar la via pacífica i democràtica d’una majoria de catalans per poder decidir el seu futur polític i va demanar també als participants en la V de Barcelona que gaudissin i somiessin, perquè “els somnis a vegades es compleixen”. L’alcalde socialista Àngel Ros va rebre el manifest reconeixent que “ja hi ha una majoria que vol votar, i la democràcia implica diàleg, acord, participació i poder votar”. L’acte va incloure un record a la caiguda de Lleida el 1707, la pèrdua de les institucions lleidatanes, el tancament de la Seu Vella i la supressió dels drets i privilegis de la ciutat.
Procés “sense aturador”
A les deu del matí, a Terrassa, l’actriu Marissa Jossa era l’encarregada de donar el tret de sortida a la concentració descentralitzada al Raval de Montserrat, prèvia a l’entrega de les adhesions de les més de 45 entitats del municipi a la consulta del 9-N als regidors de mans de la coordinadora local de l’ANC, Margarida Boada. L’acte es va fer a la sala de govern i van ser rebuts pels regidors de CiU i ICV-EUiA, i a l’entrada eren saludats pel tinent d’alcalde socialista Alfredo Vega, que no va sortir a la foto ni va signar el compromís. A fora, centenars de persones es concentraven i van poder seguir els discursos del portaveu ecosocialista, Manel Pérez, i de la de CiU, Mariona Vigués. Pérez va assegurar que el marc legal i democràtic de la consulta, després d’haver-se fixat la data, es resoldrà “la setmana que ve, quan s’aprovi al Parlament la llei de consultes”, mentre que Vigués va defensar que aquest “no és un procés dels polítics, sinó de la societat catalana, i que ja no té aturador”.L’acte va ser breu per permetre als assistents desplaçar-se fins a la plaça Catalunya per assistir als actes oficials organitzats com cada anys per l’Associació de Veïns de Vallparadís amb el suport del consistori. Allà hi va actuar la Banda de Terrassa, mentre el portaveu del PP, Gabriel Turmo, es queixava de la presència d’estelades a l’escenari en un acte oficial. L’associació veïnal va defensar que cada entitat era lliure de portar els símbols que volgués sota la seva responsabilitat i no els ho podien prohibir. Els populars tampoc van assistir abans a l’acte de lliurament dels compromisos de l’ANC al consistori i Turmo va acabar marxant del concert al cap de pocs temes.L’acte va seguir amb una cercavila fins a la plaça Onze de Setembre, on les entitats van fer les seves ofrenes florals a l’escultura l’escultura ‘Al Vent’, obra d’Albert Novellón. L’alcalde socialista, Jordi Ballart, ha defensat el dret dels catalans i catalanes a expressar-se democràticament “sense somiar dreceres impossibles, però també sense acceptar que es pugui negar als ciutadans i ciutadanes el dret a decidir el seu futur”. Ballart també ha destacat: “Passi el que passi el 9 de novembre, el dia 10 haurem de continuar treballant junts i juntes per tirar endavant la ciutat i el país.”
A Reus, més de mig miler de persones van assistir a l’acte de lliurament de les adhesions a l’alcalde de Reus, Carles Pellicer. Unes signatures que finalment van aplegar l’adhesió d’una vuitantena d’entitats i partits polítics de la capital del Baix Camp. En el seu parlament, Pellicer va dir que estaria “al costat dels concentrats”, ja fos “amb sol o amb pluja”, amb referència a l’asfixiant temperatura que feia a Reus. Per la seva banda, Àngels Ollé, presidenta del Pacte Nacional pel Dret a Decidir de Reus, va fer un paral·lelisme històric entre l’11 de setembre actual i el del 1975, quan un grup de joves va ser colpejat per la policia a Reus per la demanda d’ajuntaments democràtics. Ollé va afegir que, de la mateixa manera que aleshores va ser una acció “pacífica”, aquesta Diada “s’havia de fer un altre pas democràtic”.
Una norantena d’associacions i entitats de Vic, de diverses tipologies, van lliurar el compromís ciutadà a l’alcalde i president de l’Associació de Municipis per la Independència (AMI), Josep Maria Vila d’Abadal. Vila d’Abadal va insistir en el fet que els ajuntaments estan amb els ciutadans: “Perquè som la vostra expressió.” I va assegurar que confia que el Parlament aprovi la llei de consultes per fer possible la votació del 9-N.
A Girona, el lliurament del compromís es va fer dimarts passat, amb una quarantena d’entitats adherides. Ahir, a més, es va fer un acte institucional reivindicatiu en què l’alcalde, el convergent Carles Puigdemont, va tenir un record per als gironins voluntaris del regiment Sant Narcís que van lluitar per defensar Barcelona el 1714. La ciutat també va viure un acte convocat, entre d’altres, per l’ANC a la plaça del Vi.
