La trobada “Eines de la política alimentària per al reequilibri territorial”, entre municipis de tot Catalunya, ha servit per reforçar el vincle entre els territoris rurals-productors i els urbans-consumidors
La jornada, organitzada per l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) i la Generalitat de Catalunya, en col·laboració amb el Pla Estratègic Metropolità de Barcelona (PEMB), ha estat la prèvia a l’inici del VII Fòrum Global de Polítiques Alimentàries Urbanes del Pacte de Milà
La trobada de municipis catalans “Eines de la política alimentària per al reequilibri territorial” ha aplegat el dia 19 d’octubre representants d’ajuntaments i altres administracions locals d’arreu de Catalunya per posar en comú instruments de governança que facilitin el treball conjunt, la reflexió, el debat i l’impuls de bones polítiques en tota la cadena alimentària.
L’acte ha aprofitat les sinergies generades a la ciutat amb motiu de la celebració del VII Fòrum Global de Polítiques Alimentàries Urbanes del Pacte de Milà, del 19 al 21 d’octubre, en el marc de Barcelona Capital Mundial de l’Alimentació Sostenible 2021.
L’alcaldessa de Barcelona i presidenta de l’AMB i del Consell General del PEMB, Ada Colau, ha afirmat que “per anar cap a una alimentació més sostenible i saludable per a la nostra ciutadania i el conjunt del planeta necessitem una estratègia compartida, i a Barcelona aquesta estratègia és en clau metropolitana“. En aquest sentit, Colau ha incidit en l’oportunitat que suposa reforçar les relacions entre medi rural i urbà: “la metròpolis barcelonina vol ser la principal aliada del sector primari al territori, generar-hi oportunitats de desenvolupament i fer un consum més responsable“. Per a l’alcaldessa, “les grans ciutats han estat massa temps d’esquena al món rural i això és un error gravíssim que hem de resoldre pel bé de tothom, per fer un territori resilient, especialment en un context de canvi climàtic“.
A més, Colau ha destacat que la celebració del Fòrum del Pacte de Milà i altres iniciatives de Barcelona Capital Mundial de l’Alimentació Sostenible 2021 han ajudat a augmentar la sensibilització ciutadana: “treballem perquè la capitalitat no sigui una anècdota temporal sinó una estratègia a llarg termini, un salt endavant en les polítiques alimentàries“.
En aquesta línia, la vicepresidenta de Desenvolupament Social i Econòmic de l’AMB, Montserrat Ballarín, ha posat de manifest que “els municipis tenen molt a dir i molt a fer en el sistema alimentari” i ha afegit que cal “impulsar polítiques alimentàries noves amb abast local que garanteixin aliments segurs, ecològics i accessibles a tothom“. Per fer-ho possible, segons Ballarín són fonamentals “la traçabilitat, per aportar més llum al sistema alimentari globalitzat, i la producció de proximitat, de casa nostra, que cal reforçar“.
Acostament entre el món rural i l’urbà a través de l’alimentació
La jornada també ha comptat amb la participació d’experts en polítiques alimentàries sostenibles, en representació d’un ampli ventall d’institucions i entitats del territori: des de les coorganitzadores (AMB, Generalitat de Catalunya i PEMB), a les diputacions de Girona, Lleida i Barcelona, l’Associació de Micropobles de Catalunya, la Xarxa de Municipis per l’Economia Social i Solidària (XMESS) i la Red de Ciudades por la Agroecología.
En la seva intervenció, Annalisa Giocoli, arquitecta del PDU metorpolità, ha donat la visió de l’AMB de com abordar les polítiques d’alimentació sostenible des de l’urbanisme, a partir d’espais oberts, vores urbanes i ciutats. En aquest sentit, ha exposat les possibilitats que ofereixen “espais ocupats per boscos o altres, ara improductius però amb molta potencialitat, sòls molt degradats que han perdut valor per a usos marginals i sobre els quals podem intentar actuar“. Giocoli també ha destacat iniciatives com els horts comunitaris urbans o el CIAP, un nou centre d’intercanvi de productes de proximitat a Mercabarna.
Per la seva banda, José Luis Haro, responsable de programes d’Economies Locals Emergents de l’AMB, s’ha referit a l’alimentació com “un nou vector en el model de ciutat, estructural i estratègic” i ha incidit en la necessitat de dotar de “serveis d’infraestructura els municipis sobre polítiques alimentàries per garantir que podem alimentar la població de manera justa i saludable en les pròximes dècades“. A més, ha exposat iniciatives concretes de l’AMB com la millora en el tractament de residus, els menjadors escolars amb alimentació ecològica i de proximitat i l’impuls de circuits curts i d’un projecte europeu d’emprenedoria en agricultura urbana, entre d’altres.
