Les defenses dels tres acusats recorreran la sentència i segueixen demanant l’absolució
Lleida (ACN).- El jutjat penal número 1 de Lleida ha condemnat l’alcalde d’Alpicat (Segrià) i president del Consell Comarcal del Segrià, Pau Cabré, a 8 mesos de presó i 8 anys d’inhabilitació de càrrec públic per un delicte urbanístic comès l’any 2000. La jutgessa ha establert la mateixa pena pels altres dos acusats, la que va ser arquitecta municipal d’Alpicat els anys 1999 i 2000 i el llavors funcionari que exercia de secretari accidental ocasionalment. Així ho ha confirmat a l’ACN una de les advocades de la defensa que ha assegurat que es recorreran les tres sentències davant l’Audiència de Lleida ja que segueixen considerant que els tres acusats són innocents i que, en cap cas, van actuar "amb mala fe".
La sentència condemna als tres acusats com a autors criminalment responsables d’un delicte contra la ordenació del territori a 8 mesos de presó i 8 anys d’inhabilitació especial per a ocupació o càrrec públic. La fiscalia demanava 1 any i sis mesos de presó i 9 anys d’inhabilitació especial per a cadascun. Les defenses però, no estan d’acord amb la sentència ja que consideren que els seus clients són innocents i la recorreran a l’Audiència de Lleida.
La fiscalia els acusava de delicte urbanístic per haver aprovat el juliol del 2000 la llicència perquè una empresa de transport construís una nau en sòl rústic, quan segons fiscalia la normativa vigent no ho permetia. Les defenses, en canvi consideraven que sí i a més no entenien perquè s’han denunciat aquests fets deu anys després i directament per via penal, quan no es va presentar mai cap recurs contra l’aprovació d’aquesta llicència. Tampoc entenen ara aquesta sentència inculpatòria perquè a més consideren que en cap moment es va actuar amb mala fe i per aquest motiu la recorreran.
Segons la fiscalia, tot i que la llicència es sol·licités l’any 1999, no es va concedir fins al juliol de 2000, després que el febrer d’aquell mateix any entrés en vigor una nova normativa que impedia la instal·lació de naus (a excepció de les agrícoles) en sòl rústic.
Les defenses, en canvi, van sostenir al judici, que es va celebrar el passat 2 d’octubre, la viabilitat d’aquesta construcció ja que tant l’antiga com la nova normativa contemplava la possibilitat que es pogués construir si es considerava la instal·lació d’interès local o social, entre d’altres.
La fiscalia afirmava que la parcel·la on una empresa de transports volia construir una nau el 1999 era "sòl no urbanitzable ordinari, on només es permetia l’ús d’indústria en la modalitat de transformadora dels productes del camp derivada de recursos naturals o una indústria d’interès local". Les noves normes subsidiàries de planejament, que van entrar en vigor al febrer del 2000, també especificaven que aquest terreny estava situat en zona no urbanitzable. Tot i així, i també segons la fiscalia, el secretari i l’arquitecta municipal "van emetre un informe favorable a la concessió de la llicència malgrat que sabien que, d’acord amb la normativa vigent, no es podia construir a l’esmentat terreny una nau industrial". Segons la fiscal, l’alcalde també coneixia aquesta presumpta il·legalitat quan va concedir la llicència.
La llicència, però, van explicar les defenses, es va aprovar amb els vots a favor de tots els membres de la Comissió de Govern, entre els quals figurava Pau Cabré, l’únic membre de la comissió imputat. Durant la seva declaració, Cabré va dir que ell no sabia que no es podia construir aquella nau en sòl rústic ja que altres empreses de característiques semblants s’havien aixecat abans allà i hi seguien i que per tant va votar a favor perquè a més hi havia un informe favorable per part dels tècnics.
