Per a Homs, haver incorporat aquests països demostra la base democràtica de la UE, en contra de l’immobilisme que li atribueixen algunes veus
El portaveu del Govern ha reflexionat sobre el paper i els reptes de la Unió Europa, a Tarragona
Conferència a la Diputació de Tarragona.
El conseller de la Presidència i portaveu del Govern, Francesc Homs, ha pronunciat la conferència “El present i el futur de la Unió Europea” a la Diputació de Tarragona, en la que n’ha recordat els antecedents i remarcat els encerts des de la seva creació, com el mercat únic, l’euro o els programes d’intercanvi universitari. Per a Homs, “un dels grans mèrits de la Unió Europea (UE) ha estat ser un garant de la pau” gràcies a un projecte comú, format actualment per 28 estats, i ha subratllat “l’interès, astúcia i visió que ha tingut la UE a l’hora de saber incorporar nous països”, com evidencia el fet que “una quarta part dels 28 Estats que la formen actualment no existien com a tals fa 25 anys”.
Però el conseller ha centrat la seva reflexió, sobretot, en el paper actual de la UE i els seus nous reptes, “des d’una perspectiva modesta però necessària, que podem aportar des de Catalunya”. En aquest sentit, Homs considera que la UE hauria de millorar certs aspectes per adaptar-se a la realitat i donar una resposta més adequada als ciutadans.
Un d’ells seria “la falta de certa ànima social”, ja que considera que la crisi econòmica dels darrers anys ha generat situacions colpidores, com els elevats índex d’atur o l’augment de la pobresa, “a les que no li està aportant solucions”. Segons el conseller, la UE està donant només respostes parcials i, en molts casos, ho fa amb retard, posant com a exemple “la recent aprovació del mecanisme únic de liquidació bancària per part del Parlament europeu (el passat 15 d’abril), 7 anys després que esclatés la crisi financera”.
Per al portaveu del Govern, aquesta manca de reacció i d’iniciativa davant els reptes majúsculs que se li presenten a la UE no es produeix només a nivell econòmic, “sinó que també es fa palesa, per exemple, amb la dificultat d’articular una política exterior compartida en casos com la crisi d’Ucraïna o les arribades massives d’immigrants a les costes mediterrànies”.
El conseller creu que aquesta “immobilitat” dels països que formen la Unió no hauria de posar en perill el projecte europeu en el seu conjunt “en favor només d’una estabilitat pressupostària, sense tenir en compte la realitat que viuen certs països”.
Homs també ha remarcat les dimensions que, amb el pas dels anys, ha adquirit la maquinària de la UE “convertint-la en un aparell burocràtic molt complex, en què hi treballen actualment 56.000 persones”. Homs ha advertit del perill que “es vegi com a una bombolla poc connectada amb la realitat i poc propera al ciutadà”.
Per acabar, Homs ha lamentat una “certa manca de voluntat dels Estats per cedir sobirania i avançar en el projecte comú” i considera que “caldria una major integració d’aquests estats, una Europa més vinculada a l’expressió democràtica i no tant a cada Estat”. En aquest sentit, ha dit que “avançar en el camp federal és bàsic per resoldre les debilitats del projecte de la UE, donar resposta a les demandes, enfortir una Europa amb lideratge a nivell intern i mundial, amb unes institucions democràticament fortes i més properes al ciutadà, amb qui rendeixin comptes de forma transparent”.
A la conferència, el conseller Homs ha estat acompanyat pel president de la Diputació de Tarragona, Josep Poblet; el secretari d’Afers Exteriors i de la Unió Europea, Roger Albinyana; el delegat del Govern davant la Unió Europea, Pere Puig; el delegat a Tarragona, Joaquim Nin; i l’alcalde de Tarragona, Josep Fèlix Ballesteros.
Precisament, Josep Poblet, president de la Diputació de Tarragona, que ha estat la institució coorganitzadora de l’acte conjuntament amb la Secretaria d’Afers Exteriors i de la Unió Europea de la Generalitat, ha presentat el conferenciant, ressaltant la seva trajectòria política i professional, a la vegada que ha manifestat que "els catalans som europeus per dignitat i per vocació, però també per història", i en aquest sentit ha recordat les paraules que pronuncià Pau Casals l’any 1971, durant l’Assemblea General de les Nacions Unides, quan va posar de manifest l’esperit democràtic de Catalunya al llarg de la història.
