Consells per a nous –i no tan nous- electes – EL FACTOR TEMPS

Una altra dimensió a la qual l’electe ha de prestar atenció és la dels “ritmes” de les iniciatives. La velocitat a la qual convé avançar depèn d’una banda de condicionants externs (els tràmits i terminis previstos per les normatives, les disponibilitats pressupostàries…), però també de consideracions d’oportunitat (les circumstàncies poden aconsellar accelerar o alentir el tempo) i de com maduren les coses: no és prudent passar pàgina si no s’han completat els deures de cada etapa o si no s’han assolit els consensos -polítics i/o socials- necessaris per poder continuar.   

Encara, el flamant electe comprovarà aviat que els dies dels mandats municipals passen volant, i que abans que no s’adoni ja es trobarà al final dels quatre anys que se li han concedit… i amb la feina tot just a mig fer. Entre que els temes són complexes, els procediments llargs, l’agenda pública infinita, la burocràcia lenta i en Murphy sempre és a punt de fer-nos la guitza (en forma d’imprevistos i incidents)…. aconseguir acabar a temps resulta un repte majúscul.  L’única solució és començar d’hora, planificar molt, fer el seguiment i impuls dels projectes… i creuar els dits.

Finalment, queden els consells de sentit comú. El primer i segon any de mandat hom pot arriscar més, provar coses noves, implementar mesures impopulars… havent-hi temps encara per endavant per rectificar errors, recollir fruits tardans o fer-se perdonar. Però en la part final del mandat s’hauria de ser més conservador i emfatitzar la comunicació i la proximitat.