Antoni BiarnésDirector del Col·legi de Politòlegs i Sociòlegs de Catalunya.
antonibiarnes@antonibiarnes.cat |
NOU MANDAT: POSANT ELS FONAMENTSUn cop s’ha aprovat el cartipàs, les primeres coses -en tant que més importants- que el nou electe local ha de fer són: definir el sentit del lideratge polític local que exerceix; situar-se; planificar el mandat; i dibuixar el mapa de mines (d’aquest en parlarem en un altre article). 1. Abans que res, hom ha de preguntar-se quina és la finalitat última, la raó de ser, de la seva tasca. Cadascú ha de trobar la seva pròpia resposta a aquest interrogant; per exemple, podríem convenir que al capdavall es tracta de gestionar i transformar la realitat local sobre la qual es governa. A partir d’aquí, s’ha de pensar com hauria de ser la definició de la nostra missió personal, que podria anar en la línia de “contribuir a transformar positivament l’entorn –millorant la qualitat de vida dels ciutadans, i preparant i mobilitzant la comunitat per a fer front al seu futur-, facilitant a la gent la realització dels seus projectes personals, sense descuidar alhora el manteniment del consens que permet governar” -un redactat de missió tan bo com qualsevol altre que poguem sentir que ens identifica, motiva i orienta-. En qualsevol cas, el dia que finalitzi la responsabilitat de l’electe, aquest s’haurà de preguntar: “He fet la diferència? La ciutat és ara millor del que hagués estat sense la meva intervenció? O simplement he estat un gestor -bo o dolent- del present?”. 2. Situar-se vol dir adonar-se i assumir que un ajuntament no té res a veure ni amb una empresa ni amb una entitat sense afany de lucre. El dret de l’àmbit públic és diferent al del món privat; l’estatus dels funcionaris no s’assembla al dels treballadors privats; hi ha procediments (sovint llargs, obligatoris i kafkians) per a tot; no per tenir diners a caixa es poden gastar en qualsevol cosa i en qualselvol moment; s’ha de sospesar les implicacions polítiques de qualsevol pas o mesura; etc, etc. Enlloc, però, de desmoralitzar-se davant tanta complexitat, frens i paranys, hom pot i ha d’intentar aprendre a sobreviure en el nou medi i contraatacar. Primer de tot, un ha d’informar-se i formar-se, i ràpid! En segon lloc, rodejar-se de col·laboradors que coneguin l’entorn públic i sàpiguen moure-s’hi i tractar-hi. Finalment, alcaldes i regidors han també d’estudiar-se a fons els dossiers municipals: quins problemes tenim al municipi, amb quins recursos comptem, quines estratègies s’han seguit per a abordar-los i amb quins resultats, etc. 3. Finalment, un cop el nou/nova electe s’ha situat, serà el moment de planificar el mandat. Quatre anys passen molt ràpid, i si no es té un mapa de ruta del que es vol fer i quan es farà (amb objectius, mesures, càlculs de costos i ingressos, indicadors per a fer-ne el seguiment, etc), la inèrcia prevaldrà i això ens ho destirotarà tot. Precisament, el Pla d’acció municipal (a 4 anys vista) compleix aquest propòsit, i després es va executant a partir dels plans i pressupostos anuals. Tots aquests plans, alhora, és bo que estiguin connectats amb una diagnosi i visió estratègica a més llarg termini. |